25n
Orgull
Orgull

L'IVAM recorre l'obra més desconeguda de Renau durant el seu exili a Mèxic i Berlín

L'IVAM recorre l'obra més desconeguda de Renau durant el seu exili a Mèxic i Berlín
07/07/2021 -

La directora de l’IVAM, Nuria Enguita, i els comissaris del projecte, Ramón Escrivà i Josep Salvador, han presentat als mitjans l’exposició ‘Els exilis de Renau’. La mostra, oberta al públic del 8 de juliol de 2021 al 9 de gener de 2022, posa el focus en l’obra del fotomuntador i muralista valencià Josep Renau elaborada durant els seus anys d’exili, primer a Ciutat de Mèxic (1939-1958) i, posteriorment, a l’antiga República Democràtica d’Alemanya (1958-1982).

“Renau va iniciar una diàspora de 43 anys. La major part de la seua vida lluny de la seua ‘màtria’ (com ell deia). La condició d’exiliat marca tota la seua obra”, ha explicat la directora de l’IVAM, Nuria Enguita, sobre els períodes històrics menys coneguts dins de la producció artística del valencià que centren l’exposició al museu.

En la introducció sobre l’exposició, Nuria Enguita ha subratllat que en l’obra de Renau “hi ha un universalisme, un internacionalisme, que li ve de la idea tant com de la vivència. I una comprensió de la relació entre feixisme i capitalisme i un coneixement de les seues contradiccions, que és tant pensament com experiència directa. Perquè els exilis mexicà i berlinés són dos exilis en la frontera. Dibuixats sobre la línia mateixa de la confrontació: del Mèxic que pateix la pressió fronterera de l’imperi dels EUA i el Berlín dividit de la Guerra Freda”.

L’exposició inicia el recorregut dedicant un apartat especial a l’estudi de la relació entre Josep Renau i el muralista revolucionari David Alfaro Siqueiros, el qual va incorporar l’artista valencià, comunista com ell, a l’equip internacional que va realitzar el mural ‘Retrat de la burgesia’, una de les fites del muralisme revolucionari mexicà.

“Es tracta d’una al·legoria de la destrucció, utilitza una iconografia basada en la idea de la tecnologia al servei de la destrucció i la irrupció del feixisme a Europa, aliat amb el gran capital”, ha matisat Escrivà. És un mural molt innovador concebut com un fotomuntatge realitzat amb pintura a la piroxilina, “un material industrial de l’època” i que es veurà per primera vegada a l’IVAM.

Ocupen també un lloc destacat en aquesta primera secció obres de Siqueiros, “considerades monument nacional al país i que han sigut molt difícils d’aconseguir”, juntament amb els diferents projectes d’obra mural i comercial que Renau va elaborar durant els anys que va passar a Mèxic, amb la indispensable col·laboració de la seua dona, l’artista Manuela Ballester.

“No es pot entendre la producció de Renau sense comptar amb la col·laboració de Manuela Ballester. Aquest suport li va permetre destinar temps a una obra més personal, a canvi que Manuela no poguera fer-ne la seua pròpia, com ha ocorregut amb tantes dones artistes”, ha afirmat el co-comissari. L’exposició projecta el documental ‘Manuela Ballester, el llanto airado’, dirigit per Giovanna Ribes.

El segon bloc de l’exposició mostra, per primera vegada des que es va presentar després de l’obertura oficial de l’IVAM, la sèrie completa de fotomuntatges de Renau ‘The American Way of Life’ en diàleg amb l’obra de l’artista soviètic Alexander Zhitomirsky. “Renau va denunciar el potencial expansiu, l’imperialisme i el procés de colonització cultural del model de vida americà”, assenyala Escrivà, una investigació que es complementa amb una mostra documental reduïda a la sala de la biblioteca del museu.

El tercer bloc de l’exposició dedica una atenció especial a la irrupció de la nova arquitectura socialista alemanya i el seu vincle amb el muralisme al servei de l’adoctrinament polític; un fenomen històric en què destacaran nous projectes urbanístics com el de la ciutat d’Erfurt o el de Halle-Neustadt, una ciutat modèlica construïda per als treballadors de la indústria química. “És ací on Josep Renau va poder fer la seua obra mural més ambiciosa, compromesa i monumental”, ha afirmat Josep Salvador.

La mostra reuneix més de dues-centes obres procedents majoritàriament dels fons de la Fundació Josep Renau a l’IVAM, “un extraordinari depòsit de la seua obra i el seu arxiu i biblioteca personal depositat al museu”, com ha assenyalat la directora, i que han convertit l’IVAM en destinació obligada per a la investigació del paper d’aquest autor en la història de l’art.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

quinze + sis =