Representants dels mercats, venedors, administracions i consumidors han compartit punts de vista en la primera de les Jornades del IV Fòrum celebrades ahir en Mercavalència
La trobada va ser inaugurada per Joan Ribó, alcalde de València i Pe-dro Santisteve, alcalde de Saragossa comptant com a amfitrió i primer ponent amb Carlos Galiana, regidor de Comerç i president de Mercavalència.
Una renovació profunda que passe per la modernització, la profesio-nalización, l'adaptació als nous temps i la unió. Eixos són algunes de les conclusions a les quals s'ha arribat en la primera de les jornades del IV Fòrum de Mercats de la Comunitat Valenciana, celebrat ahir en Mercaflor, en la qual han participat els actors del sector: mercats, administracions i consumidors. La jornada continuarà hui i tindrà com a colofó final la festa d'inauguració de les exposicions “La Tira de Comptar” i “#HortAttack Reloaded” en l'edifi Veles e Vents de la Marina de València.
Dinamització des de l'administració
Venedors i administracions coincideixen que la proposta de canvi ha d'eixir de dins cap a fora. Els propis mercats han d'escometre canvis profunds per a acostar-se a nous públics. I la primera de les claus passa per la flexibilitat horària. Carlos Galiana ha ressaltat en la seua intervenció que “podem posposar el que es vulga el debat, però cal obrir a la vesprada, perquè la gent que treballa i té poder adquisitiu compra a la vesprada. Açò suposaria també un canvi d'horaris en Mercavalència que obri a les 3 del matí, però tot és posible”.Joan Ribó
Una altra de les claus que han compartit tant el regidor de Comerç, com l'alcalde de València, Joan Ribó és el valor i privilegi de dis-posar d'una horta periurbana que pot proveir de producte de proximitat, de temporada i amb la màxima qualitat. Este sistema de distribució genera grans beneficis, no solament per a la salut per la rica alimentació, sinó també mediambientals, per ser el circuit més curt de comercialització.Pedro SantisteveUn model, el del cinturó periurbà, que tenen difícil replica en altres ciutats com Saragoss, ja que tal com ha comentat el seu alcalde, “dins de la conjuntura actual amb la problemàtica del canvi climàtic i la vulnerabilitat de les ciutats davant el mateix i en el marc que fixem a Milà, s'ha de cercar un model que vinga caracteritzat per un cinturó entorn de les ciutats on es produïsca l'aliment de proximitat i ecològic, alguna cosa que a Saragossa tenim complicat perquè l'horta saragossana ha sigut arrasada per l'Expo i per altres projectes mobiliaris”.
Mercats com a producte turístic
Per la seua banda, des del Patronat de Turisme de la Diputació de València, Evarist Caselles, ha destacat que el turisme pot suposar una activitat econòmica que revitalitze i òbriga noves vies d'ingrés i de clients, i el nostre producte de qualitat, la gastronomia i el bon clima (amb esment a la tempesta que queia en eixe moment just), entre uns altres, són els ingredients perfectes per a eixa finalitat.La gestió dels mercats municipals des de Mercazaragoza
El Fòrum ha volgut aportar altres visions de gestió, a Saragossa la majoria dels mercats són privats, Mercazaragoza té l'encomana de gestió dels dos mercats públics i va construir un tercer, Valdespartera. El director general de Mercazaragoza, Constancio Ibáñez va explicar les claus de l'èxit del nou model de mercat que han desenvolupat basat en la resposta a les necessitats del nou consumidor.Innovació i sostenibilitat: ciclologística
Candela Fernández, directora d'Encicle va parlar del servei de repartiment de mercaderies a domicili en transport sostenible. Un sistema que a més de cobrir la necessitat, reporta molts beneficis socials i mediambientals.La segona part de la vesprada va ser la més participativa, ja que tant comerciants, com a tècnics i consumidors van debatre i van acostar postures entorn de la taula redona. El punt de partida del debat va ser el sondeig llançat setmanes abans de la celebració del Fòrum als consumidors, representants de mercats i regidories i en el qual han aflorat les principals necessitats i visió de futur de cadascun. En el mateix, tant venedors com a administracions consideren que tenen un futur molt difícil, i coincideixen en les grans manques del sector, malgrat reconèixer que compten amb un producte de qualitat i un servei al client que no té competència. I encara que els consumidors també estan d'acord en eixe punt, discrepen quant al futur, al que auguren llarga vida gràcies precisament a la seua qualitat, als productes ecològics i a la seua capacitat de dinamització del barri.
La pregunta llançada en la taula redona per la moderadora Pilar Almenar ha sigut clara, si tots sabem quin és el problema i per on podria passar la solució, per què no fem alguna cosa? I encara que cada mercat té unes particularitats diferents, molts han coincidit que la clau negativa és la mancada d’unió, de suport institucional i la resistència al canvi dels costums establits. No obstant açò van mostrar el seu compromís amb el futur, amb fer dels mercats el centre del nou sistema alimentari i tindre per a açò una actitud de treball conjunt.