Dues investigadores de la Universitat de València (UV), Beatriz Santamarina i Eva Mompó, han analitzat en un treball el cas del barri valencià del Cabanyal-*Canyamelar "com a exemple de lluita veïnal i creació d'una identitat col·lectiva", segons ha informat la institució acadèmica en un comunicat.
Així, ha explicat que Santamarina i Mompó, professores del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la UV, conclouen en un article que la lluita pel barri del Cabanyal-*Canyamelar de les últimes dècades ha enfortit la identitat d'aquesta zona de la capital valenciana i s'ha convertit en un assumpte internacional.
L'estudi, publicat en Revista d'Antropologia Social, mostra "els diferents interessos que han marcat el barri, en una situació que encara perdura", ha agregat la Universitat de València. En la seua publicació aquestes professores analitzen la història recent del Cabanyal-*Canyamelar, "escenari de lluites i protestes en contra de la degradació i de les propostes dels diferents consistoris".
Beatriz Santamarina i Eva Mompó indiquen, en aquest sentit, que es "han iniciat plans de renovació que haurien eliminat gran part de l'essència del Cabanyal".
La UV ha apuntat, atés aquest article, que "els conflictes van fer que el barri s'organitzés" i que "sorgiren tota mena d'associacions veïnals, projectes culturals i socials", així com "centres socials en locals abandonats" i "murals o cartells als balcons" que "van modificar la geografia urbana en resposta a l'abandó i el procés de degradació de zones que l'Ajuntament pretenia derrocar".
Així mateix, ha destacat que "aquests moviments van cridar l'atenció a escala internacional, en el cas de mitjans com The Guardian o The New York Times, que recomanaven visitar el barri 'abans que siga massa tard".
Les investigadores asseguren en la seua anàlisi que el Cabanyal "ha estat, per tant, un tema predominant que ha marcat els discursos polítics dels diferents governs locals" de València en els últims anys.
La Universitat de València detalla que el treball de Santamarina i Mompó "cobreix un llarg període, començant pels plans de l'Ajuntament en 1998, com la prolongació de l'avinguda Blasco Ibáñez --fins a la mar a través d'aquest barri--, acompanyada del Pla Especial de Protecció i Reforma Interior", en els quals "molts dels veïns del barri i de la resta de la ciutat es van declarar en contra".
Referent a això, assenyala que "el projecte hauria eliminat més de 1.500 habitatges i hauria dividit el barri en dos" i exposa que "malgrat les pressions del veïnat, es va poder aprovar gràcies a les majories absolutes del PP" encara que sosté que "van ser paralitzats per una ordre judicial del Tribunal Constitucional, que prohibia els enderrocaments per espoli del patrimoni".
No obstant això, agrega que aquesta decisió "va portar a una situació d'estancament i d'abandó del barri". El treball comenta també que amb l'arribada d'un nou govern local en 2015, els plans programats per al Cabanyal van ser "definitivament eliminats" i recorda que es va crear un nou pla de renovació del barri, el Pla Especial del Cabanyal-Canyamelar (PAC), "que va incloure algunes demandes dels veïns, a pesar que també va contradir unes altres".