Intu mediterrani troba un suport en el TSJCV, però suma contraris

Partits, associacions i la Conselleria de Dalmau es posicionen en contra del macrocente comercial

Guardar

Intu Mediterrani
Intu Mediterrani

Declarar l'Emergència Climàtica, intenció d'afavorir el xicotet comerç i d'incentivar el consum de proximitat i temporada. Una cosa renyida, segons el Govern del Botànic, amb el projecte d'Intu Mediterrani; un macrocentre comercial que transformaria 1,5 milions de metres quadrats de zona forestal en ciment. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), de moment, ha donat la raó a la companyia inversora respecte a la paralització de la Generalitat; PP i Ciutadans ho celebren -alhora que diuen donar suport al xicotet comerç-, mentre que la Conselleria competent recalca la seua intenció d'impedir-ho.

El TSJCV va fer públic, divendres passat, la seua decisió d'anul·lar l'informe del Consell pel qual es denegava, des de 2016, la proposta del Pla d'Actuació Territorial Estratègica (LLIGUE) ‘Port Mediterrani’, el comentat centre comercial situat en el terme municipal de Paterna. Un projecte que s'ha trobat amb el rebuig del xicotet comerç a través de Confecomerç, l'Administració Pública Valenciana, Compromís, Podem i diverses associacions civils com Decidim, Democràcia en Verd o Per l'Horta.

El projecte d'Intu Mediterrani, promogut per una gran inversora britànica, va iniciar els contactes per a dur a terme la construcció amb l'anterior govern popular de la Comunitat, en 2012, amb el qual va trobar una major sintonia. No obstant això amb el següent, el primer del Botànic, no va ser igual. La primera redacció del projecte, de 2016, es va rebutjar per diversos motius, tan ambientals -la destrucció i requalificació d'una zona forestal- com a legislatius; no respectava la distància mínima de 100 metres respecte a la carretera CV-35.

"Condicions, restriccions i determinacions"

La paralització, no obstant això, no era definitiva; l'empresa podia presentar al·legacions i la Conselleria de Medi Ambient, ara dirigida per Mireia Mollà, ha de dirimir que es compleix tot el pertinent en qüestions mediambientals. No obstant això la postura oficial de les conselleries és, en definitiva, paralitzar un projecte que s'enfronta amb la declaració d'Emergència Climàtica.

El TSJCV ha anul·lat aquesta paralització perquè considera que la resolució de la Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, del vicepresident segon Rubén Martínez Dalmau, és insuficient per a aquest fre. Així, el Tribunal apunta al fet que les "16 qüestions" apuntades en l'informe no són suficients per a "denegar totalment l'actuació", però sí "per a imposar condicions, restriccions i determinacions" a l'empresa.

Dalmau, només un dia després, va deixar clara la seua postura: no s'ha d'autoritzar la construcció d'Intu Mediterrani. En unes declaracions a la cadena SER, el vicepresident va recordar que la Generalitat va decretar l'Emergència Climàtica, que porta aparellada alguns compromisos i actuacions. Així, troba una incompatibilitat a aprovar un projecte que "convertirà en ciment un dels pulmons verds de la ciutat".

"Injustificada"

Entre els arguments de l'empresa per a vendre el seu projecte aquesta la inversió, d'uns 860 milions d'euros però, sobretot, l'ocupació. Segons assegura l'empresa, el projecte donaria cabuda a 5.000 llocs de treball una vegada posat en marxa, i a unes 3.000 durant la construcció de l'espai.

Aquestes raons, no obstant això, no són suficients per a moltes entitats. Des de Compromís per Paterna creuen que aquestes promeses són en realitat "un vestit a mesura per a quatre amiguets, perquè es facen encara més rics", a costa de la destrucció de paratge natural. Apunten, també, que serien els ciutadans i ciutadanes de Paterna els qui més patirien en la seua qualitat de vida si es duguera a terme, per l'augment del trànsit i la contaminació.

"Un macrocentre comercial que no respon a cap necessitat, sobre un paratge natural i en una zona comercialment saturada". Així resumeix el projecte Àngela Ballester, diputada de Podem en les Corts Valencianes. També l'associació ecologista Democràcia en Verd rebutja el projecte, i reclama a la Generalitat que anuncia un recurs contra la sentència del TSJCV. Destaca el risc que es "destrosse" un dels pocs "pulmons verds que queden en l'àrea metropolitana de València" per un projecte "heretat de l'etapa negra del PP".

És precisament el PP, al costat de Ciutadans, un dels pocs organismes que ha celebrat la decisió del Tribunal. Segons Elisa Díaz, portaveu de Medi Ambient del partit en les Corts, aquesta és una "nuva sentència contra la imposició" del "sectarisme" del Botànic. Una línia semblant porten des de Ciutadans. El seu líder, Toni Cantó, titlla de "bloqueig" per "motius ideològics" la posició del govern valencià respecte a Intu Mediterrani: "Això tindrà grans conseqüències, com la no creació de milers de llocs de treball". Una postura que sembla no estar renyida amb la que mantenien, al seu torn, en l'anterior campanya electoral, de "suport al xicotet comerç". Des de Ciutadans apunten que totes dues fórmules "són compatibles" perquè són "formes de consum diferents", que aporten coses diferents: "Considerem que per a garantir la coexistència de tots dos, les administracions han d'apostar per una planificació territorial adequada".

Incompatibilitat

Ciudadanos

La Confederació d'Empresaris del Comerç de la Comunitat Valenciana (Confecomerç), com a representant del xicotet comerç valencià, ha deixat clara la seua postura: rebuig al projecte per la "saturació comercial i impacte ambiental". Creuen que no és "convenient ni necessari" sumar un centre comercial més als ja existents, tant pel "mal" que provocaria al "teixit empresarial del comerç valencià" com al medi ambient.

La creació de nova grans superfícies comercials i, al seu torn, donar suport al xicotet comerç, resulta complicat amb les dades estadístiques actuals. Segons la Confederació Espanyola de Comerç, les vendes del xicotet comerç van caure l'any passat un 2,5%; les cadenes 'xicotetes' van augmentar un 2,5% i les grans superfícies, com Intu, van augmentar un 5,4%.

Destacats