L'hivern passat va ser notícia nacional la taronja en els arbres. Els agricultors denunciaven que els preus de venda eren tan "ridículament" baixos que no arribava, si més no, per a compensar la seua recollida; tota una temporada perduda. Ja llavors es va apuntar a una de les principals raons: un acord amb Sud-àfrica per a la importació de cítrics. Una nova entrada de fruita sense les mateixes exigències ambientals i amb unes condicions d'explotació més precàries. En definitiva, fruita més barata que els supermercats i empresaris poden vendre o, com assenyalen des de la Unió de Llauradors, per a "pressionar per a abaixar els preus". Ara, a més, apareixen problemes ambientals.
Carles Peris, el Secretari General de la Unió de Llauradors, assenyala que encara que "una mala situació dels preus mai es deu a un únic motiu", l'acord de Sud-àfrica és un clar factor. Un acord que va entrar en vigor fa ja dos anys i que encara que va comptar amb els vots favorables a Europa de PP, PSOE i UPyD, ara aqueixos partits -excepte UPyD-, es posicionen de forma local en "suport" als agricultors valencians.
Segons assenyalen des de la Unió, que des d'un altre hemisferi s'importe fruita que allarga la seua presència en els supermercats "fins a desembre" suposa una major oferta que els intermediaris, com abans s'ha apuntat, pot usar per a pressionar "a la baixa". El problema principal, sno obstant, és causat per la competència res anivellada entre tots dos mercats. Ací les exigències mediambientals, de control de plagues i de condicions laborables imposen, necessàriament, un preu més elevat que les importades. Juguen amb desavantatge.
Plagues
"Aquest tipus d'acords només beneficien als grans exportadors i oligopolis alimentaris, que tenen capacitat per a deslocalitzar la inversió i produir en països que tenen baixos salaris i normativa fitosanitària més laxa", assenyala Peris. És un acord que, en definitiva, xoca amb la producció local i el comerç de proximitat, contra un teixit agroalimentari valencià "de molts agricultors xicotets".
Als problemes econòmics cal sumar, com va denunciar l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA), altres ambientals. Segons les mateixes dades de la Comissió Europea, les importacions sud-africanes que des d'ací van assenyalar com un 'problema menor' per al cítric valencià, sumen ja 11 partides amb plagues durant l'estiu. La majoria, per 'taca negra dels cítrics' i 'falsa arna'.
Nou front
"És un risc gravíssim per a la citricultura europea", assenyalen, perquè existeix la possibilitat d'adaptació al clima mediterrani. Peris assenyala que la detecció d'aquestes plagues i el "deficient control dels protocols de les importacions" són un problema, perquè és "un augment del cost de producció". Segons relata, en l'agricultura valenciana hi ha una "biodiversitat" que equilibra les plagues autòctones. Amb l'entrada de noves, aquest es trenca i faria necessària la presència de químics, que "trencaria amb l'equilibri que tant ha costat obtenir".De moment, sense que Europa aplique la "salvaguarda" per als cítrics valencians, s'obri un altre front. Es negocia ara un possible tracte amb Mercosur, entre el que està la producció agrícola de Sud-amèrica. "Afectaria més sectors. A l'Arròs, a cítrics, a boví.... I sobretot a la indústria del suc". el Brasil domina, assegura, el 85% d'aquest mercat; amb una nova facilitat exportadora "pot desestabilitzar la nostra indústria".
Des de la Unió proposen mesures que no significarien tancar les exportacions, però sí que millorar la producció local. Proposen una "taxa ambiental als països que produeixen de forma menys sostenible", o per la petjada ecològica del transport en vehicles de combustió -com a grans bucs-. Amb això, asseguren, es "contribuiria al fet que es consumisca el producte local, de temporada i de proximitat": "Dins del que cap en un món globalitzat, en solapaments de campanya -com la taronja-, no té sentit portar alguna cosa que ja tenim".