Consuelo Tomás, psicòloga i responsable de l'Institut Valencià de Ludopatia i Addiccions No Tòxiques, ha qualificat positivament el Projecte de Llei del Joc portat a les Corts este dimecres ja que considera que és un avanç important per a la sensibilització de la ludopatia, encara que les peticions legislatives respecte a la ludopatia de l'Institut són més ambicioses d'allò pactat. Tomás advoca per la prohibició de la publicitat de les cases d'apostes: “De la mateixa manera que els anuncis de tabac estan prohibits, creiem que els anuncis de cases d'apostes també haurien d'estar-ho”.
El Projecte de Llei del Joc presentat en les Corts pels partits del Botànic ha fixat una distància mínima de 850 metres entre les sales de joc i els bars amb màquines escurabutxaques amb centres educatius, centres sanitaris i centres esportius. També s'ha pactat fixar una distància mínima de 500 metres entre els locals de joc. La mesura pretén reduir el contacte amb el joc de grups on el seu perjudici pot ser major, com els menors d'edat.
Consuelo Tomás ha volgut ressaltar que les regulacions del joc no sols han d'anar encaminades a controlar l'accés físic a salons o bars, sinó que és igual d'important regular les apostes en línia. La seva proposta d'horari d'accés seria a partir de les deu de la nit, un horari que també hauria d'aplicar-se en els jocs en línia, ja que si no "la gent passarà d'apostar en els salons de joc a apostar a través del mòbil".
Una altra de les propostes per les quals advoca l'Institut és la desaparició de les escurabutxaques i les màquines d'apostar en els bars. Consuelo critica que hi ha salons i bars en els quals, a pesar que és il·legal que menors o persones que han sol·licitat l'autoprohibició d'entrada poden accedir, no hi ha control per part dels propietaris.
Respecte a les noves propostes que s'estan realitzant des del govern central amb l'arribada de PSOE i Unides Podem en termes de regulació i control de les cases d'apostes, Consuelo es mostra satisfeta, ja que considera que "almenys s'estan fent algunes coses".
L'Institut Valencià de Ludopatia porta denunciant el risc de caure en la ludopatia des de la legalització en els anys 80 del joc i de les màquines escurabutxaques. El seu treball consisteix en l'estudi, prevenció, detecció precoç, tractament i rehabilitació en l'àmbit de les addiccions no tòxiques (entre les quals es troba la ludopatia) a través del treball amb les persones i famílies afectades.