El 20,3% de la població de la Comunitat Valenciana, una de cada cinc persones, estava en 2018 en situació d'exclusió social moderada o severa, una xifra que si bé es redueix respecte a 2013 (quan afectava el 34%) continua suposant que 1 milió de valencians estarien dins d'aqueix grup, la qual cosa posa de manifest el "cert risc de cronificació" d'aquesta situació.
Així es desprén de l'II Informe sobre exclusió i desenvolupament social en la Comunitat Valenciana, elaborat per la Fundació Foessa, que ha sigut presentat aquest dimecres en Càritas València amb la presència del sociòleg i coordinador de l'estudi, Guillermo Fernández; així com del bisbe auxiliar de València, Arturo Ros, i els directors de Càritas en la Comunitat Valenciana.
Segons ha explicat el bisbe auxiliar, aquest informe ofereix "una radiografia de realitats socials", amb dades que no són meres estadístiques, sinó que "tenen ànima" i consegüentment cal "posar-los rostre". Ha advertit que hi ha una qüestió significativa que es desprén i que deu s'ha d'afrontar, la pèrdua de la compassió: "Cal fer nostres els problemes i dificultats de l'altre".
El coordinador de l'informe, que s'ha realitzat sobre la base de més de 650 qüestionaris realitzats en la Comunitat --amb un total de 12.000 en el conjunt del país--, ha explicat que es pretenia veure com està sent "l'escenari postcrisis" i com han evolucionat les bretxes socials fins a arribar a un moment en què s'està donant un "ascens del particularisme i de l'individualisme", a més d'actituds xenòfobes.
Segons ha assenyalat, els resultats reflecteixen que la Comunitat ha aconseguit un increment notable de l'espai de la integració social i quasi el 80% de la població es trobaria en aqueix espai en el qual "un pot desenvolupar de manera raonable el seu projecte de vida". En concret, el 51% està en integració plena --ha augmentat des del 30% de 2013-- i el 28,7 en integració precària.
Aquest últim grup estaria format per entorn de mig milió de persones en una situació d'inseguretat i amb un "matalàs de resistència feble" davant una nova desacceleració.
Respecte a l'exclusió social, afecta el 20,3% de la població malgrat la "reducció intensa" dels últims cinc anys, per damunt de la mitjana nacional. Es tracta d'una exclusió "enquistada", segons el sociòleg, que crea una societat "estancada" per a la qual "l'ascensor de la mobilitat social ha deixat de funcionar".
Dins d'aqueix percentatge hi ha 472.000 persones especialment vulnerables, en exclusió social severa --s'ha reduït quasi a la meitat des de 2013-- i unes 200.000 estarien en el que ha denominat "la societat expulsada", amb vincles socials "trencats" i a la qual no se li estaria donant solució a les seues dificultats.
Malgrat l'evolució positiva de la integració en la Comunitat entre 2013 i 2018, l'informe incideix en què l'exclusió afecta encara al 20% de la població i s'adverteix d'un risc de cronificació i de polarització de l'estructura social, ja que creix l'espai de la integració plena i es redueix el de la inclusió precària, mentre es manté un "ampli" espai d'exclusió.
A més, entre les persones en exclusió social el 77% considera que la seua situació ha empitjorat des que arrancara la crisi econòmica fa una dècada, mentre que entre les integrades el percentatge es redueix al 53.
Amb tot això, la Comunitat Valenciana es caracteritza per una situació favorable durant la recuperació econòmica, amb una millora en la integració, però mantenint-se uns nivells d'exclusió social tant moderada com severa superiors als del conjunt d'Espanya.
L'exclusió a la regió es deu en major mesura a qüestions econòmiques i vinculades a l'eix cívic i polític i en menor mesura a qüestions socials i relacionals: "La cohesió social és lleugerament millor que en altres comunitats, els ciutadans estan molt més a prop els uns dels altres", ha explicat el sociòleg.
Entre els principals elements que suposen riscos socials en la Comunitat destaquen l'ocupació, l'habitatge i la salut, per aquest ordre. L'ocupació com a factor d'integració és la dimensió més determinant, amb major pes que en la resta d'Espanya i amb una situació de "precarietat laboral que s'ha convertit ja en estructural". Quasi el 16% dels treballadors valencians --sis punts més que en el global nacional-- estaria en exclusió social malgrat tindre un treball i del seu "esforç personal" en aquest camp, ha indicat Guillermo Fernández.
La meitat de les persones que sustenten una llar en exclusió social estan treballant i els nivells d'exclusió són més elevats entre els qui treballen a jornada parcial que entre els qui ho fan a jornada completa. A més, a pesar que la pobresa severa s'ha reduït la meitat, continua sent un 40% superior a la resta d'Espanya.
L'exclusió de l'habitatge ocupa el segon lloc tant per al conjunt de la població com per a la que està en exclusió. El 17,7% té alguna dificultat en aquest camp i entre els qui estan en exclusió severa es veuen afectats set de cada deu.
Hi ha quasi 100.000 llars a la regió amb "habitatge insegur", és a dir, sense saber si podran romandre en ella en el futur, i 80.000 amb "habitatge inadequat" per les seues condicions. Un total de 19.000 llars pateixen totes dues i representen el "nucli dur" de les dificultats residencials.
La Comunitat presenta una prevalença major de problemes relacionats amb la salut que en el conjunt d'Espanya. El 18,1% de la població valenciana està afectada i el 13,1 per cent de la població resideix en llars que han deixat de comprar medicines o de seguir tractaments o dietes per problemes econòmics.
PERFIL
A pesar que el perfil on més intensament es pateix l'exclusió social és el de llars sustentades per dones (21%) o persones migrants de fora de la Unió Europea (61%), el pes demogràfic dels ciutadans espanyols és molt major. De fet, el 63 per cent de les persones sustentadores principals en exclusió social són de nacionalitat espanyola.Així, el perfil més comú és el de llars sustentades per homes, joves i adults de 30 a 44 anys, amb nivell d'estudis secundaris, ocupades i de nacionalitat espanyola. "L'exclusió social s'hereta, la família determina el nivell d'oportunitats", han explicat.
Quant a l'ús que la ciutadania fa en la Comunitat dels serveis socials, destaca l'elevat volum de sol·licituds de rendes mínimes d'inserció, que "quasi duplica la molt escassa demanda" d'aquestes prestacions a Espanya. El 14% de la població valenciana ha acudit en l'últim any als serveis socials públics, el 9,1% a Càritas i el 5,8% a serveis prestats per altres entitats privades.
Hi ha, no obstant això, una valoració negativa del funcionament dels serveis socials, ja que quasi el 68% ho consideren poc o gens satisfactori. El 78% de la població valenciana creu que cal destinar a ells més diners públics que en l'actualitat.
"BOC EXPIATORI"
Guillermo Fernández ha explicat també que la població estrangera té més possibilitats de viure l'exclusió social i ha lamentat la política que "juga amb les pors" per a alimentar la xenofòbia. Al seu judici, existeix una por en la societat davant el futur de les noves generacions i la pèrdua d'estatus i es busca a la immigració com a "boc expiatori" quan Espanya no és un país que tradicionalment haja tingut problemes de convivència."No som bonistes, hi ha llocs en els quals cal treballar, però no és una convivència trencada en termes d'immigració, necessitem que vinguen més", ha assenyalat, encara que ha indicat que hi ha cada vegada més persones que pensen que l'accés a ajudes socials hauria de ser "per mereixement més que per dret".