- Dones migrants s'uneixen per a lluitar contra el racisme, el patriarcat i el colonialisme i ser escoltades
- València compleix tres anys sent ciutat refugi
La ciutat de València ha experimentat un augment migratori respecte a 2018. D'acord amb l'informe de l'Oficina d'Estadística, en l'actualitat, de les 795.736 persones que conformen la població valenciana, 102.704 persones són de nacionalitat estrangera – el 50,3% homes i el 49,7% dones -. D'elles, el percentatge major procedeix de països de la Unió Europea, com Romania (9.334 persones), encara que també hi ha hagut un creixement de la població procedent d'Amèrica del Sud (26.664 persones).
Per districtes, i malgrat que el barri de Benicalap continua sent el més poblat per persones migrants, la veritat és que el districte de Quatre Carreres s'alça com la zona de la ciutat en la qual viu més població migrant amb un 9,7%, seguit d'altres districtes com Camins al Grau (9,2%), Rascanya (8,4%) o l'Olivereta (8,0%).
En contraposició, els districtes en els quals menys població migrant resideix són tant en els Poblats del Nord, Oest i Sud, com en les zones de Benimaclet (3,2%), Pla del Real (2,7%), o en altres districtes com Algirós, Ciutat Vella o l'Eixample.
Sens dubte, un increment de la població migrant a la ciutat que va d'acord amb la percepció positiva de la societat valenciana. I és que d'acord amb l'últim infobaròmetre, presentat per l'Ajuntament de València el passat mes d'octubre, al voltant del 50% dels enquestats veu favorable aquest creixement de la població perquè "ha millorat tant la convivència, com la diversitat cultural de València".
Així mateix, en aquest infobaròmetre també es reflecteix no solament que una majoria de la població considera que "la immigració no ha afectat l'economia de la ciutat", sinó que, a més, estan d'acord amb l'afirmació que "la immigració ajudarà a pagar les pensions en el futur".
València, des de 2015, amb la creació de la regidoria de Cooperació i Migració ha treballat en l'impuls d'accions i plans de treball per a potenciar la integració i la inserció laboral de les persones migrants que arriben a la nostra ciutat. Però, a més, també va adquirir el compromís de convertir-se en ciutat refugi per a garantir els drets de les persones refugiades, i la seua integració en la societat com a ciutadania de ple dret.
Finalment, aquest increment migratori també es fa extensible a la Comunitat Valenciana, que se situa en la tercera autonomia que major nombre de migrants va rebre en 2018 – 32.054 persones -, només per darrere de Catalunya i Madrid.