L'Ajuntament de València podria recaptar al voltant de 2 milions d'euros amb el cobrament d'impostos com el de Béns Immobles (IBI), Construccions i Obres (ICIO) i Activitats Econòmiques (IAE) a immobles i activitats dependents d'organitzacions religioses que no es dediquen al culte sinó a activitats que tenen finalitats lucratives.
Així ho ha avançat, en una entrevista a Europa Press, el regidor d'Hisenda en la capital valenciana, Ramón Vilar, que ha precisat que en aquest cas estarien hospitals, universitats i altres centres educatius, tots ells de caràcter privat i gestionats per entitats d'aqueix tipus.
L'edil ha subratllat que es mantindrien exemptes del pagament "els immobles que estan destinats a l'assistència social o a la celebració de culte", siguen de la confessió que siguen. "A aquests no se'ls girarà cap rebut", ha insistit, al mateix temps que ha lamentat la "demagògia que es fa amb açò".
"Ho he explicat ja i sempre em contesten el mateix, que l'Església --Catòlica-- fa molt ben social. No estic en eixe debat. Eixos centres no pagaran. Pagaran els que estan funcionant com a empreses, amb finalitats lucratives", ha exposat el responsable municipal.
En aquest punt, ha recordat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Balears que va reconéixer l'obligació del pagament d'impostos a una "pastisseria" a Mallorca "que era de l'Arquebisbat" i ha al·ludit també a "negocis d'hostaleria" situats, per exemple, "en monestirs".
Ramón Vilar ha valorat la possibilitat de comptar amb 2 milions d'euros més en les arques municipals de l'Ajuntament de València però ha assenyalat que en aquest cas, a més d'augmentar els ingressos l'"important" és que amb el cobrament d'eixa quantitat es comença a "complir el principi d'equitat fiscal" perquè tota activitat de "caràcter lucratiu" que es desenvolupe en la capital valenciana tribute.
"Per a la ciutat 2 milions són importants, no són menyspreables però més enllà de la quantitat, el significatiu és complir l'equitat fiscal", ha plantejat. El regidor ha reiterat que cobrar aquests impostos a activitats dependents d'entitats religioses que funcionen com a negocis i no com a espais de culte "no es planteja com un enfrontament amb ningú" sinó que respon a l'objectiu que "hi haja igualtat de condicions per a operar en el mercat".
"No és anar contra ningú. La fiscalitat ha de ser equitativa. Per a ser justa ha de ser equitativa", ha manifestat Vilar, que ha insistit que la mesura "afectaria qualsevol entitat, fundació i església, no solament a la catòlica" i a "organitzacions d'un altre tipus que s'acullen a l'anomenada Llei de Mecenatge".
El titular d'Hisenda ha agregat que atenent al que "entén la Unió Europea, la Llei de Mecenatge entra en contradicció amb els principis bàsic de defensa de la lliure competència".
"El respecte a la lliure competència és un dels pilars bàsics de la Unió Europea. Em crida l'atenció que a alguns que es defineixen com a liberals en els econòmics els puga més la part confessional del seu posicionament polític i no recolzen aquest tipus de coses. Un liberal el primer que ha de ser és defensor de la lliure competència", ha manifestat a aquest respecte.
"PROCÉS COMPLEX"
Ramón Vilar ha indicat que l'Ajuntament de València "ja ha llançat rebuts de l'ICIO a algunes entitats que estan acollides a la Llei de Mecenatge" i ha considerat que "si pot ser cobrar altres impostos com l'IBI o l'IAE". No obstant això, ha assegurat que abordar el cobrament d'aquests tributs és "complicat" i comporta "un procés complex" per a "seleccionar aquells rebuts que complisquen les condicions" per a ser recaptats.El regidor ha afirmat que es treballa ja en eixa tasca i en la de quantificar quants immobles estarien en eixa situació i quina quantitat es podria cobrar. "Ho estem fent. Tenim el padró de tots els que s'acullen a l'exempció fiscal i ara estem depurant quins podem girar. De l'ICIO s'ha girat tot el que ací apareix i se seguirà girant a tots els que estan apareixent. L'IBI i, fins i tot, l'IAE és el que estem depurant", ha exposat.
Així, Vilar ha assenyalat que la "primera aproximació" i "estimació" que es té indica que el cobrament seria de "al voltant de dos milions d'euros". Ha agregat que cal tenir en compte que a algun d'aquests casos se'ls podria aplicar "retroactivitat de quatre anys".
El regidor d'Hisenda, que ha apuntat que no descarta que haja afectat que recórreguen aquestes mesures del consistori, ha asseverat que si algun d'ells es dirigeix al consistori per a demanar explicacions o reclamar "se li atendrà com s'atén a qualsevol ciutadà".