Compromís portarà en el seu programa electoral per a 2019 la creació d'un impost valencià a les grans superfícies comercials, gravant els seus impactes mediambientals, per a totes aquelles de més de 2.500 metres quadrats, a excepció dels mercats municipals, segons han avançat a Europa Press fonts de la coalició.
Els primers 2.500 m2 de superfície de venda estarien exclosos de la quantitat total a pagar, que es calcularà a partir de tots aquells metres que excedisquen d'aquesta xifra.
Ja en 2014, el grup parlamentari de Compromís va portar a les Corts una proposició de llei per a establir aquest impost que comptava amb el suport de PSPV i Esquerra Unida però el PP --que en aquell moment governava en la Generalitat i comptava amb majoria en la càmera-- va rebutjar la iniciativa i no va ser presa en consideració.
Quatre anys després, Compromís considera que els motius de llavors segueixen vigents. En la seua opinió, "la greu situació que travessa el sector del comerç és conseqüència tant de la competència deslleial de les grans superfícies -beneficiades per les mesures dels governs central i valencià d'aquell moment- com per una falta de poder adquisitiu de la ciutadania que ha deprimit la demanda interna en els últims anys".
Ara, la seua intenció és establir un impost sobre els grans establiments comercials que greu l'impacte urbanístic i mediambiental que concorre en determinats establiments implantats com a grans superfícies, tenint en compte la seua "singular capacitat econòmica" i la seua "posició dominant en la distribució".
No obstant això, encara està per definir si s'articularà igual que en la proposició de llei que va presentar en 2014. Aquella proposta plantejava una quota tributària que s'obtenia d'aplicar a la base liquidable el tipus de gravamen de 17 euros per metre quadrat.
El text preveia una bonificació del 5% per a establiments comercials en els supòsits que s'accedisca amb tres o més mitjans de transport públic i una altra del 5% quan compte amb un espai superior al 10% de la superfície total destinada exclusivament a la venda de productes de comerç just.
També contemplava una bonificació del 50% per a establiments comercials individuals dedicats essencialment la venda de centres de bricolatge, mobiliaris, articles de sanejament, portes i vendes; jardineria; vehicles; materials per a la construcció i subministraments industrials; i combustible --sent necessari que almenys el 75% dels ingressos derivats de l'activitat de la venda al detall provinguen d'aquests productes--.
LA RECAPTACIÓ, A INNOVACIÓ I SOSTENIBILITAT DEL COMERÇ
La recaptació d'aquest impost servirà per a dotar un 'Fons Valencià per a la Innovació i la Sostenibilitat del Comerç' com a instrument de la Generalitat per a fer front als pagaments d'aquelles subvencions, ajudes, concerts i altres obligacions de l'amb els sectors vinculats a la innovació, la recerca i el desenvolupament, "actualment en situació crítica pels impagaments de l'administració autonòmica", apunten les mateixes fonts.
També es podrà destinar a mesures de promoció i modernització del comerç de proximitat, infraestructures d'equipament municipal i urbanisme comercial i plans d'actuació de dinamització comercial.
EL TJUE, A favor DE L'IMPOST A CATALUNYA, ARAGÓ I ASTÚRIES
D'aquesta manera, la coalició pretén "impulsar les polítiques de canvi de model productiu" comptant amb un nou instrument de recaptació que creu que ajudaria a pal·liar la situació financera de la Generalitat i que ja està present en altres territoris de l'Estat com Catalunya, Aragó o Astúries, cadascun amb les seues característiques pròpies.
Per a Compromís, els dubtes jurídics sobre la compatibilitat d'aquest impost autonòmic amb la normativa europea quant a la possible existència d'una ajuda de l'Estat o possibles discriminacions enfront d'altres formats comercials han quedat resoltes favorablement en recents sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que avalen l'impost enfront dels recursos interposats per l'Associació Nacional de Grans Superfícies (ANGED).