- 'Vull ser com', la campanya del 8M que visibilitza referents femenins
- La Generalitat invertirà 5,6 milions a la Xarxa d'Agents d'Igualtat
Des de l'entrada del Botànic al govern de la Comunitat Valenciana, la lluita per una igualtat real i efectiva ha sigut un dels grans objectius. I és que no només s'han aprovat lleis que han marcat un abans i un després en el reconeixement i equiparació de drets, sinó que la inversió econòmica que s'ha destinat a aquest efecte s'ha anat incrementant any rere any.
Per posar un exemple, la Xarxa Valenciana d'Igualtat rebrà, enguany, 5,6 milions d'euros i amb la previsió de passar de 35 professionals, que hi havia en 2015, a 101 agents i 92 promotors i promotores d'igualtat que oferiran la seua atenció a entitats locals de la Comunitat Valenciana. Els recursos econòmics que s'han destinat al foment de les polítiques d'igualtat s'ha multiplicat per cinc. Així i tot, el Botànic va molt més enllà en la lluita per la igualtat.
Tal com ha explicat la vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, durant la presentació de la campanya institucional del 8 de març, "estem sent testimonis de la creixent feminització de la pobresa. De fet, el 80% dels salaris bruts anuals per davall dels 12.000 euros són de dones". Una situació insostenible que es pretén revertir amb la nova Llei d'Igualtat.
Sens dubte, es tracta d'un dels reptes del Consell per a aquesta legislatura, que ja s'ha començat a abordar. Una llei "molt participada" que es converteix en un instrument clau per a treballar en l'erradicació d'eixa pobresa que "acabarà amb gran part de les desigualtats". D'aquesta manera, s'ha començat a treballar en els mecanismes de participació, que s'articularan a través del que passarà a dir-se el Consell Valencià de les Dones.
Així mateix, la llei autonòmica contra la Violència sobre la Dona s'ha adherit al Conveni d'Istanbul que permet considerar la violència contra les dones, en qualsevol de les seues manifestacions, com una violació dels drets humans. Gràcies a aquesta ampliació de la norma, que respon a demandes del moviment feminista, s'amplia el focus de la violència, i s'inclouen els matrimonis forçosos, els avortaments o esterilitzacions forçoses, així com qualsevol classe d'abús més enllà de si la víctima té o no relació amb l'agressor.
En el seu moment, Oltra qualificava de "gran avanç" aquesta adaptació al Conveni d'Istanbul perquè "implica reconéixer la violència contra les dones com un problema social". Per aquest motiu, en relació amb l'avantprojecte de llei de Llibertat Sexual del Govern central, la vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, ha celebrat que es faça aquest pas, però ha assenyalat que "necessitem una legislació espanyola que s'adherisca també al Conveni d'Istanbul perquè contemple les diferents violències que pateixen les dones".
En la Comunitat Valenciana, a partir del 6 d'abril, i en el marc del Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista, es començaran els treballs per a comptar amb una estratègia valenciana contra les agressions sexuals.