25n
Orgull
Orgull

La tradició agrícola retorna a la ciutat de València de la mà dels horts urbans

La tradició agrícola retorna a la ciutat de València de la mà dels horts urbans

Amb unes ciutats cada vegada més poblades i urbanitzades i una societat immersa en la batalla constant entre l’expansió immobiliària i el respecte als espais naturals, iniciatives com els horts urbans són cada vegada més freqüents a nivell autonòmic, nacional i també internacional.

En concret, a la ciutat de València, s’ha desenvolupat el Pla d’Agricultures Urbanes, un projecte dissenyat per l’equip Cercle que està especialitzat en planificació territorial, paisatgisme i arquitectura.

El principal objectiu d’aquest Pla d’Agricultures Urbanes és aconseguir que l’horta torne a la ciutat, l’espai d’on ha sigut expulsada a causa del fenomens urbanístics. En aquest sentit, es busca recuperar els vincles de la ciutat, i les persones que habiten en ella, amb l’horta i potenciar un model agroecològic de cultiu.

Tal i com explica aquest document, les agricultures urbanes no sols fan referència als horts urbans, sino que es troben dins d’un àmbit molt més ampli que inclou qualsevol acció de cultiu dins de l’entorn metropolità com són els horts comunitaris, d’oci, educatius, botànics o també d’investigació.

En la presentació d’aquest pla el passat mes de març, l’alcalde de València Joan Ribó va descriure l’agricultura urbana i periurbana com un element amb “la capacitat de millorar l’accés a aliments nutritius, generar ocupació i combatir la pobresa”.

A més, acostar l’horta als espais urbans també és una potent ferramenta contra el canvi climàtic. Així ho ha asegurat el vicealcalde i regidor d’Ecologia Urbana Sergi Campillo, qui ha explicat l’impacte que té l’infraestructura verda, ja que “aconsegueix baixar les temperatures” de la ciutat.

D’aquesta manera, ja són més de 48 espais a València dedicats a l’horticultura en zones urbanes com Benimaclet, El Cabanyal, Ciutat Vella o Sociòpolis on hi han més de 200 parcel·les.

Horts urbans de Sociòpolis

La recuperació de la tradició agrícola valenciana a través dels horts socials i d’oci de Manises

A la ciutat de València ja ha aterrat la revolució dels horts urbans com un instrument d’immersió de l’horta dins de la zona urbana, però aquest procés també ha entrat amb força a les localitats pròximes a la capital com és el cas de Mislata o Alaquàs. Un cas especial és el de Manises.

En aquest municipi de 30.000 habitants de l’Horta Sud, els horts urbans tenen una perspectiva social, ja que, encara que qualsevol ciutadà pot sol·licitar una parcel·la, es dona prioritat a col·lectius vulnerables de la població.

Una iniciativa com els horts socials i d’oci de Manises es proposa recuperar espais perduts, apropar la natura a una societat que podríem descriure com urbanita i traure de l’oblit la tradicional horta valenciana. Aquest són tres dels objectius a partir dels quals nasqué el projecte dels horts socials i d’oci de Manises.

Aquest projecte fou inaugurat l’any 2018 a proposta de la regidoria d’Agricultura i la de Benestar social de l’Ajuntament de Manises, ambdues encapçalades per Carles López. El seu propòsit fonamental és potenciar l’agricultura tradicional oferint a tots els habitants la possibilitat de produir cultius destinats a l’autoconsum.

Els horts socials i d’oci es localitzen al costat de la Ciutat de l’oci i l’esport de Manises situada a la Ronda Jaume I i en una ubicació molt pròxima al nucli urbà per facilitar l’accés als usuaris i usuàries.

Cartell a la porta del recinte dels horts socials i d’oci de Manises

Els horts municipals també busquen ser una alternativa viable d’oci per als habitants i restaurar camps en estat d’abandonament. “Hem convertit aquest espai que ja portava deu anys sense cultivar i l’hem posat altra vegada en funcionament”, confirma Carles López.

A més, el regidor afegeix que “aquest projecte havia de tindre també un component social” i per aquesta raó es va concebre com un àrea de convivència a l’aire lliure i “un laboratori d’experiències entre usuaris”. Així, segons el regidor, els col·lectius socials més vulnerables, com els parats de llarga duració, les víctimes de violència de gènere o les persones en risc d’exclusió social, tenen “prioritat” a l’hora del repartiment de parcel·les.

És el cas d’un grup de persones que tenen síndrome de Down i les quals són beneficiàries d’un hort on practiquen una activitat diàriament. A més, des de l’Ajuntament, es va llançar la iniciativa “Aula compartida” en la qual se’ls proporcionava una parcel·la als xiquets i xiquetes que tenen problemes d’adaptació als centres escolars.

En aquest sentit, –i encara que es prioritze l’adjudicació de parcel·les a aquells integrants de col·lectius vulnerables– el projecte va dirigit a qualsevol persona independentment de la seua edat, sexe i inclús nacionalitat, perquè en aquesta horta “es conviu i es comparteixen experiències i cadascú aporta el que pot i el que sap”, assenyala el regidor. En aquest aspecte, destaca “la barreja cultural que hi ha” i també la diversitat d’edats perquè han passat pels horts des de persones de 94 anys fins un xiquet de tan sols nou.

El consistori municipal realitza una convocatòria anual en la qual s’inscriuen totes aquelles persones interessades optar a un hort i a través d’un sorteig es du a terme l’adjudicació de les parcel·les. El regidor aclareix que “en el cas que la demanda siga superior a la oferta es genera una llista d’espera”.

Una vegada es faça efectiva l’adjudicació de les parcel·les, serà l’Ajuntament de Manises qui facilitarà els materials als beneficiaris de l’hort, així com les llavors i ferramentes que siguen necessàries per a la tasca de cultiu.

Degut a que els horts socials i d’oci de Manises estan destinats a l’agricultura ecològica, els sistemes d’eliminació de plagues han de ser aplicables a aquest tipus de cultius i per tant, queda prohibida la utilització de productes químics residuals o herbicides. En canvi, sí que es podran utilitzar insecticides naturals, com el sabó potàssic.

Cultiu als horts socials i d’oci de Manises

Els horts a través de la mirada dels seus usuaris i usuàries

Moltes són les raons que portaren a Vicenta Blasco a esperar durant tres anys per poder aconseguir la seua parcel·la als horts socials i d’oci. A pesar de no haver-hi cap membre a la seua família que haja sigut agricultor, la seua curiositat per aprendre noves coses és un dels motius pels quals la usuària –i també presidenta de la Junta directiva– afirma estar “molt feliç i agraïda”.

Mentre que José María Egea, el seu marit, s’encarrega de les coses tècniques com el reg o la ferreteria, “dues coses necessàries perquè si no l’hort no funcionaria”, Vicenta Blasco es centra en sembrar les llavors i tindre cura dels cultius. Així, es mostra molt satisfeta perquè considera que haver pogut accedir a un hort ha sigut “un regal” i encara que l’espai funcione bé, “la gent deuria agrair un poc més aquesta oportunitat i prendre consciència per treballar millor”.

Luis Martínez també és usuari dels horts socials i d’oci des del principi i coincideix amb Vicenta Blasco en què tindre un hort ajuda a mantenir activa la teua curiositat i l’avidesa de seguir aprenent, en aquest cas sobre agricultura ecològica.

L’usuari també reflexiona sobre el desconeixement de les generacions més joves hui en dia sobre l’origen de la fruita o la verdura, ja que “com aquests aliments es troben tan a l’abast als supermercats” ignoren el seu procés de cultiu.

“Volia explicar a les meues filles d’on venen les verdures, hortalisses i fruites i que pogueren saber el treball que porta conrear i cuidar la terra per aconseguir-ne resultats”. A més, ocupar-se dels cultius s’ha convertit en una via d’escapament i una afició que pot realitzar en el seu temps lliure després de treballar.

“Desconeixia els processos de creixement d’un cultiu perquè mai l’havia pogut viure en primera persona”, relata Carmen Bello, altra usuària dels horts municipals, degut a que haver viscut sempre en una ciutat fa que les possibilitats d’estar en contacte directe amb el camp siguen menors.

L’aprenentatge ha sigut el protagonista des que va obtenir una parcel·la i ha pogut descobrir l’evolució del cultiu de les maduixes, com era la flor a partir de la qual creixien desprès les albergínies i també “la gran quantitat de varietats que existeixen d’una mateixa verdura, com per exemple la lletuga o la col”.

Cultiu als horts socials i d’oci de Manises

Quan en l’any 2018, l’Ajuntament de Manises i la regidoria d’Agricultura tallaren la cinta inaugural dels horts socials i d’oci, encara no es podia saber amb certesa l’abast que tindria aquest projecte, encara que s’esperava que imitara l’èxit que havia tingut en altres localitats properes a Manises i també seguira l’estela de la revolució dels horts urbans.

Una revolució que ha guanyat força gràcies a l’impuls dels moviments ecologistes que lluiten per transformar les formes de producció i consum cap a la sostenibilitat i per les demandes de la població de seguir una alimentació més saludable i lliure de químics que puguen ocasionar perjudicis a l’organisme.

Els horts urbans constitueixen una oportunitat per retrobar la identitat agrícola valenciana i convidar els ciutadans d’unes poblacions on s’imposa l’asfalt, els edificis i les exhorbitants zones comercials, a reprendre el contacte amb els espais naturals apropant-los d’una forma accessible.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

5 × tres =