El Ministeri d'Hisenda lliurarà a un investigador i al Consell de Transparència l'acord del Cupo Basc signat entre el Govern autonòmic i l'equip de Cristóbal Montoro, pacte signat el maig de 2017 sobre la liquidació dels cupos d'anys anteriors i en el qual es va fixar també el pagament quinquennal fins a 2021.
Un particular va reclamar la informació a Hisenda, però el ministeri va rebutjar la seua petició, per la qual cosa aqueixa persona va recórrer al Consell de la Transparència i aquest organisme li va donar la raó. El departament de Montoro va portar a l'assumpte als tribunals i un jutjat del contenciós-administratiu ha resolt a favor del ciutadà, un investigador que vol les dades per al seu treball.
La sentència, avançada pel Confidencial, considera ajustada a dret la resolució del Consell de la Transparència així que haurà de complir: Hisenda ha de lliurar a aquest ciutadà el cupo del pacte que es va signar el maig de 2017 entre el Govern i l'Executiu basc i enviar també una còpia al propi Consell.
Fonts del departament de María Jesús Montero han assegurat a Europa Press que es complirà amb aquesta obligació i que oferiran la informació que estiga disponible. Segons fonts del Consell de Transparència consultades, els terminis es compleixen en els primers dies d'octubre.
Aquest investigador sol·licitava originalment molta més informació, sobre l'import dels cupos fixats entre el Govern i el País Basc i Navarra des de l'any 1878 i el cost de les competències transferides a ambdues comunitats des de l'any 2000.
El Consell de Transparència va entendre que parteix d'aquesta informació no està guardada en Hisenda i una altra part pot semblar publicada en diferents informes sobre finançament. Però va acceptar que Hisenda sí que oferisca el detall del pacte aconseguit amb el Govern basc, més enllà de la nota de premsa que es va difondre.
EL CONSELL VIGILARÀ LA RESPOSTA
Des d'aquest organisme s'ha explicat a Europa Press que una vegada que reba còpia de la informació no podrà difondre-la, ja que són dades que no ha recaptat de primera mà sinó per terceres persones. Si se sol·licita còpia és per a comprovar que el demandat, Hisenda en aquesta cas, compleix amb el que se li demana.Afigen no obstant això en el Consell que seria raonable que el Ministeri prenguera la iniciativa de difondre el contingut complet de l'acord, una vegada que va a haver de cedir-ho a un investigador que, al seu torn, farà públic un dia el seu treball.
UNA VELLA POLÈMICA
La manera en què es calcula el Cupo basc és objecte de polèmica des de fa anys i les crítiques han crescut després de l'acord de 2017 que actualitza la llei que ho regula i fixa un acord que es complirà fins a l'any 2021.Les queixes han arribat d'algunes comunitats autònomes, que reclamen claredat sobre aquests comptes com existeixen sobre el sistema de finançament del règim comú, i també des de Ciutadans. El partit d'Albert Rivera acusa les dues administracions d'aconseguir un acord polític i no és transparent sobre els conceptes pels quals es calcula aquest pagament.
El cupo és els diners que les Hisendes forals basques paguen a l'Estat pels serveis que aquest presta en el seu territori i per altres ajustos fiscals entre ambdues parts. L'acord de 2017 va establir un cupo base de 1.300 milions que Euskadi pagarà a l'Estat en els cinc anys següents, però en cada exercici el cupo líquid, la qual cosa en realitat s'abone, variarà segons els descomptes que s'apliquen per diferents ajustos. Entre altres coses, s'aniran descomptant els 1.400 milions d'euros que l'Estat admet haver cobrat de més des de 2007.