25n
Orgull
Orgull

Els hàbits lectors valencians es consoliden per damunt de la mitjana espanyola

La lectura de llibres ha crescut 14 punts percentuals en deu anys i augmenta al 44% el nombre lectors ocasionals en valencià

Els hàbits lectors valencians es consoliden per damunt de la mitjana espanyola
01/06/2021 -

El 96,3% de la població valenciana llig. El que més, premsa (72,8%) i llibres (69%). La lectura de llibres, de fet, ha crescut 14 punts percentuals en deu anys, consolidant-se per damunt de la mitjana espanyola. En relació amb l’última dècada, les tendències indiquen que al territori valencià, els còmics i les revistes disminueixen, els diaris es mantenen estables en torn eixe 72% i creix també el percentatge de lectors de pàgines web i xarxes socials (que se situen en el 59% i 51,2% respectivament). A més, el sector per edat que més llegeix és dels 14 als 34 anys, 98,8%. Totes aquestes dades queden reflectides en l’estudi presentat per la Fundació FULL: Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a la Comunitat Valenciana 2020, que ofereix una perspectiva comparada dels últims deu anys al territori valencià.

Independentment del que sol afirmar-se institucionalment sobre els valors i les funcions de la lectura, la unanimitat de la població entrevistada, enquesta rere enquesta, no ofereix possibilitat de discussió: la immensa majoria llig per a entretenir-se (90 %) i, per això mateix, el contingut preferit és la novel·la i el conte (73 %). Durant 2020, el període de confinament va comportar que el percentatge de població lectora augmentara, però també del temps dedicat a la lectura, de mitjana.

Des del 1999 fins al 2011, aquests estudis es van realitzar anualment a petició de la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques de la Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana. La Fundació FULL els va reprendre en 2018, ampliant la mostra de persones enquestades de mig centenar a més d’un miler (l’enquesta de 2020 s’ha conformat amb una mostra de 1.224 entrevistes, en una població de 10 anys o més). Així, FULL assegura la investigació amb l’objectiu de conèixer el comportament lector de la població resident a la Comunitat Valenciana en el moment actual.

La informació obtinguda permetrà la formulació i avaluació de futures accions i plans de lectura. “Tenim un país molt divers i a l’hora d’actuar, hem de tenir ben presents les diferències que enriqueixen la nostra societat. No és la mateixa realitat la d’Alcoi que la de la Vega Baixa”, afirma el president de FULL, Jesús Figuerola. La directora de projectes de la Fundació pel Llibre i la Lectura, Teresa Val, ha anunciat que en els mesos vinents l’objectiu és realitzar estudis sectorials més minuciosos de tot l’estudi: “hi ha moltes dades i podem veure’s aclaparats, però hi ha molt per interpretar”. Teresa Val, va ser l’encarregada de llegir un escrit del respectat catedràtic de Sociologia i exvicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antonio Ariño, que no va poder assistir presencialment a la presentació de l’estudi. “Les pràctiques culturals es troben immerses en una transformació profunda. El canvi més rellevant té relació amb la digitalització de continguts, però aquests també canvien propulsats per noves formes d’interacció social i per les incerteses grans i radicals que planegen sobre el futur immediat”, pot llegir-se en el text d’Ariño.

Lectura en valencià, pas a pas

El nombre de lectors en valencià també ha augmentat. El professor Ariño destaca que els lectors habituals estan estancats al 3%, mentre que sí que hi ha hagut un augment dels lectors ocasionals, al 44%. Tot i això, Figuerola assenyala que s’hauria de llevar importància a la xifra que parla del 3%, ja que suposen persones que només lligen en valencià, i remarca el fet que a poc a poc el nombre de persones que lligen en valencià i, sí, també en castellà i altres llengües, va augmentant. 4 punts percentuals de 2010 a 2020. “La mitjana està en torn el 40%, però per exemple, a zones com ara les comarques centrals, la lectura en valencià està més consolidada (20 punts per sobre de la mitjana del País). Una xifra molt bona”, afirma el president de FULL.

Figuerola també ha volgut posar el focus en la importància que les famílies atorguen a la lectura. El 80% dels enquestats afirmen llegir als seus fills i filles menors de 6 anys. D’aquest 80%, quasi el 60% ho fa també en valencià.

Atenció a la digitalització

El catedràtic de Sociologia, Antonio Ariño, també apunta cap a la digitalització de continguts. Els lectors que almenys lligen una part en format digital creixen molt ràpidament; si en 2018 eren el 74%, en 2020 ja són el 78%. “Podem parlar d’una progressió notable de la població que llig en format digital”, afirma Ariño. En termes generals ha passat en deu anys del 45% (2010), al 78% (2020). En el cas concret de la lectura de llibres ha passat en una dècada de suposar el 6% al 30%.

El format digital és precisament dels pocs índex en què la mitjana valenciana queda per sota de l’espanyola. El percentatge de població lectora en format digital al territori valencià és inferior en tota classe de mitjans. En el cas de llibres suposa un 78% enfront del 82% espanyol; a les xarxes, el 51% enfront del 58%. Així, “podria dir-se que hi ha un retard determinat en la configuració de la societat digital a la Comunitat Valenciana”, afirma Ariño, qui també explica l’estranyesa d’aquestes dades, ja que l’enquesta d’equipament i ús de les tecnologies a la llar mostra nivells similars.

La venda, a les llibreries

Respecte a l’obtenció dels llibres, es contemplen tres situacions: compra/regal, visita a biblioteques i préstec, i descàrregues a la Xarxa. El 63% afirma haver comprat algun llibre al llarg de l’any, el 31% afirma haver sigut soci de biblioteques en 2020 i, respecte a la lectura digital, un 57% adquiriria lectura gratuïta a la Xarxa i un 12% afirma que “sempre les paga”. Quant a la compra, el canal principal de compra de llibre continuen sent les llibreries tradicionals, mentre que a les compres efectuades per Internet, Amazon destaca per damunt de la resta de plataformes. I l’augment més destacat en 2020 de les compres de llibres ha estat per Internet (del 10% en 2018, al 16,5% en 2020).

La presentació s’hi ha donat en el marc de la 1a Plaça del Llibre a Gandia. “Les dades de lectura dels valencians i les valencianes augmenten i es consoliden per sobre de la mitjana espanyola. També augmenta el nombre de lectors en la nostra llengua i, segons territoris, la zona de Gandia és on la lectura en valencià està més present, és per això que volíem presentar l’estudi a Gandia i en el marc d’un projecte com la Plaça del Llibre. A la presentació hi van assistir representants de l’ajuntament de Gandia, com el regidor de l’IMAB, José Manuel Prieto o la cap de servei del Llibre i Biblioteques, Rosa Codoñer, en representació de la Direcció General de Cultura i Patrimoni. En aquest sentit, Figuerola destaca l’imprescindible suport institucional: “part de les accions que el Pla Valencià del Foment del Llibre i la Lectura 2017-2021 ha impulsat són les responsables d’aquest augment en l’índex de lectura”.

També hi havia altres representants d’entitats com Àfrica Ramírez, presidenta de l’Associació d’Editorials del País Valencià (AEPV), qui destaca la importància d’aquestes dades per al sector editorial, ja que permeten orientar la direcció a seguir. “El fet que FULL amplie la mostra és cabdal per a nosaltres, l’AEPV estem profundament arrelats a la societat valenciana”. Al seu torn, Rosa Mengual, presidenta de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura ha agraït el treball de FULL amb aquestes dades: “aquestes dades ens permeten saber cap a on anar, però també ens fan saber que tot l’esforç i el treball dels qui treballem pel llibre i la lectura funciona, que ho estem fent bé, i això és una empenta important”.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

quinze − 12 =