El 23 per cent dels hàbitats naturals costaners de la Comunitat Valenciana està amenaçat per la "urbanització massiva" i es troba fora de les figures de protecció de la naturalesa, segons ha revelat aquest dijous Greenpeace, que destaca que aquesta autonomia és la segona més urbanitzada de tot el litoral espanyol.
Segons ha indicat l'organització ecologista en un comunicat, es tracta d'un "fet preocupant donada la gran pressió urbana que pateix, on la superfície urbanitzada és més del doble que la superfície d'hàbitats naturals mancats de protecció".
L'informe 'Coste el que coste 2019' ha sigut elaborat per Greenpeace en col·laboració amb l'Observatori de la Sostenibilitat, que enguany posa el focus en les àrees naturals que encara queden en el litoral després de la urbanització "massiva" de les últimes dècades i en les "amenaces" que enfronten.
En total, els hàbitats naturals costaners fora dels espais de protecció de la naturalesa ocupen 37.931 hectàrees (379 quilòmetres quadrats), dels quals un 86,1% han sigut catalogats d'interés comunitari per la Unió Europea i un 20,4% com a prioritaris per a la seua conservació.
A més, alberga fins a huit hàbitats naturals prioritaris fora d'aquests espais. Es tracta d'una àrea "que hauria de ser reconeguda i protegida, especialment per l'amenaça que se cern sobre aquesta costa mediterrània".
D'acord amb les dades de Greenpeace, la Comunitat Valenciana té un 22,9% de la costa urbanitzada, la qual cosa la converteix en la segona comunitat autònoma més urbanitzada de tot el litoral espanyol. A més, diversos megaprojectes urbanístics dissenyats fa anys durant la bambolla immobiliària que amb la crisi econòmica van quedar aturats "s'han tornat a reactivar ara", segons adverteix.
En cada província, l'organització destaca un "megaprojecte" situat en primera línia de mar. A Castelló, és el cas de 'PAI Donya Blanca Golf' (Torreblanca); a València, el 'Manhattan de Cullera i a Alacant el projecte 'UE2 Albereda del Mar' (Oriola), "sobre l'última platja que queda sense urbanitzar del municipi, Cala Mosca".
PLANTES VULNERABLES
Alacant és la província la costa de la qual està més urbanitzada de la Comunitat. D'acord amb l'organització, un exemple que representa el que està succeint en la costa valenciana és Cala Mosca, a Oriola, "una platja natural que alberga espècies de plantes catalogades com a vulnerables, com la jarilla cap de gat (Helianthemum caput-felis) i protegides específicament per legislació".No obstant això, lamenta que la platja està "amenaçada per un projecte urbanístic plagat d'irregularitats". La zona afectada està classificada com a 'sòl en transició' pel Pla d'Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel), aprovat per la Generalitat en 2018.
"La norma ideada per a la conservació de sòls d'elevada qualitat ambiental i paisatgística introdueix restriccions per a urbanitzar en primera línia de platja i estableix un termini per a retornar a terreny rústic el sòl urbanitzable sense desenvolupar. Això suposa que si passen més de cinc anys sense que es duga a terme el projecte urbanístic de Cala Mosca, el sòl passa a ser no urbanitzable i aquesta platja i les seues espècies se salvarien l'any 2023", ha afegit.
"PÈRDUA MASSIVA DE BIODIVERSITAT"
Segons l'informe, el 22,2% dels hàbitats naturals de la costa espanyola se situen fora de les figures de protecció de la naturalesa, és a dir, 519.000 hectàrees d'ecosistemes "de gran valor però mancats de protecció, dels quals un 56,9% són considerats d'interés comunitari per la Unió Europea i un 28,8% prioritaris per a la seua conservació".De totes les autonomies, la Comunitat Valenciana i Andalusia destaquen per la combinació d'"una gran pressió humana amb una elevada taxa d'hàbitats naturals costaners desprotegits (el 23% i el 19%, respectivament)" al qual se li afig unes característiques "òptimes per al turisme, la qual cosa constitueix el còctel perfecte per a la destrucció de més ecosistemes".
No obstant això, la proporció més gran d'ecosistemes costaners desprotegits es dóna en la costa nord (Astúries, Cantàbria, Galícia i Euskadi). En molts casos, "es tracta d'hàbitats seminaturals lligats a activitats agràries tradicionals, però que també alberguen una gran extensió d'hàbitats qualificats per la UE d'interés comunitari i prioritaris per a la seua conservació". Per tot això, assenyala l'informe, aquestes regions "tenen encara molt treball per davant".
L'informe de Greenpeace conclou que és necessari un major esforç de les polítiques de protecció de la biodiversitat i reitera la "urgència" de les actuacions sobre el litoral. "Hi ha extenses àrees d'hàbitats naturals que necessiten ser protegides abans que puguen veure's afectades per la urbanització. A més, per a revertir la tendència de pèrdua de biodiversitat, els esforços haurien de complementar-se amb la restauració d'àrees degradades, especialment la recuperació al domini públic de les zones privatitzades il·legalment", ha sostingut.