El conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha assegurat que la Generalitat Valenciana confia a arribar a un "acord satisfactori" amb el Govern en les seues discrepàncies a la Llei autonòmica de Pressupostos de 2019 i la coneguda com a llei d'acompanyament a aquests comptes, en relació a diversos canvis inclosos per a "garantir uns mínims indispensables" als funcionaris.
Així ho ha afirmat en la seua compareixença en la diputació permanent de les Corts, a petició del PP, per a explicar els acords aconseguits entre l'Estat i la Generalitat. Soler ha descartat la urgència de donar explicacions a l'estiu sobre un "tràmit quasi sistemàtic des de fa anys" i ha posat l'accent en el compliment de "la més estricta legalitat".
Respecte a les comissions bilaterals, ha defensat el "deure general de cooperació" al qual estan sotmesos el Govern i les comunitats com "un procediment habitual i voluntari per a evitar la conflictivitat processal". En el cas de la Comunitat, "sempre l'ha utilitzat de forma efectiva, arribant a acords amb l'Estat quan hi ha hagut alguna discrepància", mentre ha criticat la falta de diàleg i negociació d'anteriors governs del PP.
En primer lloc, el titular d'Hisenda ha explicat les "apreciacions tècniques" formulades pel Govern al març a la Llei 27/2018 de Mesures Fiscals de la Generalitat -la coneguda com a llei d'acompanyament-, en relació a modificacions en els articles 40 (coordinació de policies locals), 69 (llei de caça) i 70 (mesures administratives), així com en la disposició addicional cinquena del pla de salut bucodental.
Aquest grup Estat-Generalitat es va reunir el 25 de juny per a estudiar els aspectes tècnics de la norma, fins a arribar a un acord fa una setmana, el 16 de juny. Sobre l'article de policies locals, Soler ha situat les discrepàncies en el reial decret de jubilació anticipada i la necessitat de cobrir les places vacants, amb l'objectiu que els ajuntaments pogueren nomenar funcionaris interins de forma temporal, fins a final d'any i sense poder portar armes de foc.
Enfront d'això, ha tornat a carregar contra la negativa de "PP, Ciutadans i els independentistes" al projecte de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) de 2019 i a la taxa de reposició de policies locals poguera superar el 115%. També ha insistit en la voluntat del Consell que siguen cossos professionalitzats, per al que al juliol va aprovar el decret de selecció amb reserva de llocs per a dones.
En els canvis en la llei valenciana de caça, el nou article pretenia donar resposta a l'augment d'ocells migratoris, davant el que el conseller veu "fàcil solució" per la moratòria temporal de la caça d'aquestes espècies que estableix des de 2018 el Pla d'Acció Europeu de la Tórtora.
En l'article 70 de taxes, els canvis pretenien regular les sancions de qualitat agroalimentària, de forma "literal" al decret de 1996. Davant un possible "solapament" de la norma autonòmica sobre la posterior estatal de 2015, la Generalitat va considerar que es podia reavaluar la regulació i establir les infraccions "en una futura llei de qualitat agroalimentària, sempre dins del respecte de competències".
I quant al pla bucodental, les modificacions del Consell pretenien igualar els complements específics dels odontòlegs de les unitats de suport en Atenció Primària als dels especialistes, "una millora salarial per a recompensar la seua labor, moltes vegades no reconeguda". No obstant això, l'Estat va determinar que "no era possible aplicar-lo per raons tècniques pressupostàries", en superar el límit d'increments salarials del 2,25% després de la pròrroga dels PGE de 2018.
LLEI DE PRESSUPOSTOS
En segon lloc, davant les discrepàncies a la Llei 28/2018 de Pressupostos de la Generalitat per a 2019, el titular de Model Econòmic ha tornat a atribuir la postura del Ministeri d'Hisenda a "apreciacions tècniques", la qual cosa va motivar l'obertura d'una comissió "dins dels temps habituals", amb una reunió la setmana passada. "Les dues administracions han posat de manifest la bona disposició d'arribar a un acord satisfactori", ha asseverat.
La sessió es va centrar en l'article 34 (retribucions del personal públic), mitjançant el qual "autoritzar excepcionalment increments salarials addicionals" a entitats com Ferrocarrils de la Generalitat (FGV), una empresa que Soler ha lamentat que "va patir conseqüències dramàtiques amb els anteriors governs del PP" mentre el Consell va aprovar la Llei de Seguretat Ferroviària "després del greu accident de metre de 2006" a València que va deixar 43 morts i 47 ferits.
Ha promés que el Botànic "continuarà buscant fórmules per a unes retribucions salarials justes", ja siga per a ampliar plantilla o millorar el servei nocturn o la freqüència de Metrovalencia i el TRAM d'Alacant, amb la finalitat d'"assegurar els mínims indispensables" en funcionament i seguretat.
La comissió també va aprofundir en la disposició 11 de pagament endarrerit de la Llei de Pressupostos, una figura a la qual "la Generalitat ha recorregut des de finals dels anys 90 fins a 2011", quan "molts d'aquests contractes continuen encara en vigor, generant obligacions de pagament", ha criticat el conseller en referència a l'anterior Consell del PP, amb "despeses de contractes d'obra amb clàusules de pagament endarrerit per 532.986 euros que continuen llastrant els pressupostos".
La disposició 26, de carrera professional horitzontal de funcionaris universitaris, es va introduir en 2014 com una mesura de "justícia social", de forma progressiva fins a arribar al 100% en 2019. I quant a la 30 (complements específics de mèdics forenses), l'increment va quedar absorbit a l'abril per la distribució del 0,25% de massa salarial addicional, amb 270.000 euros destinats a la Conselleria de Justícia, per la qual cosa "el Ministeri no tindrà cap objecció".
De forma global, Soler ha remarcat que la reunió Estat-Generalitat va tindre lloc la setmana passada i que el treball conjunt continua, mentre ha carregat contra el PP per "bloquejar instruments per a resoldre els problemes dels valencians" i que ho faça "amb un historial com el seu". Ha afegit que les discrepàncies del Govern ara són tècniques quan en anteriors etapes eren "ideològiques".
PP: COMPTES "FICTICIS"
Per part dels 'populars', el diputat Rubén Ibáñez ha lamentat que "la ficció seguirà en els comptes valencians" en seguir com a conseller d'Hisenda i ha criticat que comparega a l'estiu quan ho van demanar el 25 d'abril. A això ha sumat que "és el segon any que passa el mateix en les dues lleis, amb uns pressupostos absolutament unflats" per la partida reivindicativa de 1.325 milions per al canvi de finançament autonòmic.
Malgrat això, ha assegurat que en el Consell "han passat de la reivindicació a la submissió davant Pedro Sánchez i s'han quedat absolutament sense veu". "A (Ximo) Puig -'president'_se li fa la boca xicoteta i no se li sent; però també és un problema de Compromís, tan donats a cridar amb força a l'hora de defensar el valencià", ha emfatitzat.
Per això, el grup del PP ha registrat aquest mateix dimarts en Les Corts una Proposició No de Llei (PNL) perquè siga obligatori que els membres del Consell rendisquen compte de les comissions bilaterals amb el Govern, a l'inici i al final, perquè "les lleis no es tanquen per la porta de darrere".