Un dels reptes del segle XXI serà, segons han assenyalat nombrosos experts, la gestió d'un ben tan valuós com és l'aigua i l'accés a l'aigua potable. Aquest últim és, de fet, un dret arreplegat en la Declaració Universal dels Drets Humans. Si partim d'aquest dret general i ens acostem a la particularitat, són els municipis els que, a Espanya, tenen les competències per a gestionar-la. No obstant açò, precisament l'extremada importància que posseeix l'aigua, la converteix en carn de negoci.
Sobre aquest assumpte, fa a penes un mes posava l'accent València Extra, concretament en el cas de Paterna, on tres empreses es reparteixen la gestió de l'aigua: Aigües de Paterna (empresa mixta participada per Hidraqua, del grup Suez), i Aguas de Valencia (Global Omnium). Allí, la desinformació cap a la ciutadania va provocar que la plataforma cívica H2O Paterna impulsara la creació de la Taula de l'Aigua per a fiscalitzar la gestió d'aquestes companyies.
Doncs bé, el que alguns ja qualifiquen com "la guerra de l'aigua" contra la privatització de la seua gestió, que ja ha tingut importants mobilitzacions en determinades zones de l'Estat com Andalusia o Galícia, ha arribat també a Riba-Roja del Túria, on ha nascut la plataforma H2O Riba-Roja. Denuncia la falta d'inversió en infraestructures i qualifica la gestió municipal de "negligent" al no fiscalitzar degudament a l'empresa que porta el servei, Hidraqua.
"Hidraqua ha demostrat en els anys que el contracte ha estat en vigor una incapacitat de gestió que queda reflectida perfectament en la falta de xarxes de proveïment i sanejament, un servei que encara que deficient i pobre, s'ha estat cobrant religiosament", critica la nova plataforma.
Hidraqua és l'actual denominació de l'empresa que abans es deia Aquagest, involucrada en diferents casos de corrupció com el cas Pokemon, el cas Pikachu o el cas que porta el seu nom, cas Aquagest, a raiz dels quals va acabar canviant-se el nom en 2013 per a fer-se un llavat de cara.
Quan va finalitzar l'anterior licitació per a la cessió del servei per part de l'Ajuntament en 2012, el govern local d'aquell moment va formalitzar un nou contracte amb la citada empresa privada. La nova licitació, que es realitzava per als 25 anys següents, va ser impugnada per la competència, Aigües de València (Global Omnium), que va denunciar la fraudulencia del procés. Va ser en 2016 quan, arran d'açò, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat (TSJCV) va tombar l'actual contracte. Açò és, per a la plataforma H2O Riba-Roja, un altre exemple de "com les empreses competeixen entre si pel sucós pastís que representa un recurs tan vital" com és l'aigua.
Actualment, el govern del PSPV, Compromís i Esquerra Unida, encapçalat pel socialista Robert Raga, "evita complir la seua promesa electoral per a la recuperació d'aquest servei per part de l'Ajuntament i pretén atorgar novament la gestió d'una empresa privada", assenyala l'associació cívica. Podem va presentar una proposta en setembre de 2017 per a remunicipalizar el servei, per al que el primer pas necessari era la creació d'una comissió d'estudi.
PSOE i Ciutadans van tombar aquesta comissió recolzant-se en informes de tècnics municipals que en la plataforma consideren "deficients i incomplets" perquè falten estudis de viabilitat econòmica i dades tècniques sobre la gestió privada del servei. En aqueix sentit, veuen "una intenció manifesta de tornar al model privat de la gestió, que ha demostrat no ser la solució per als problemes dels veïns".
En aquest context, H2O Riba-Roja ja ha anunciat mobilitzacions en la localitat "per a clamar pel dret a un aigua pública i de qualitat". "Volem que l'aigua es quede al marge dels moviments privatitzadors i torne a ser com ho ha sigut sempre font de vida i salut i no una font de corrupció", sentencien. D'aquesta forma, la plataforma H2O ja té seu a Paterna, Godella, i Riba-Roja per a continuar amb 'la guerra de l'aigua'.