25n
25N
25N

Les grans ciutats espanyoles redueixen un 64% les concentracions de diòxid de nitrogen en l'aire

Barcelona encapçala la caiguda d’aquest gas causant de la contaminació, amb un 83%, Madrid descendeix un 73% i València, un 64%

Les grans ciutats espanyoles redueixen un 64% les concentracions de diòxid de nitrogen en l'aire
24/03/2020 -

Els nivells de concentració de diòxid de nitrogen –un dels principals responsables de la contaminació de l’aire– han disminuït una mitjana del 64% en les principals ciutats espanyoles després de les mesures decretades per a la lluita contra el COVID-19. On més han baixat ha sigut a Barcelona, amb un 83%. A Madrid, la reducció ha sigut d’un 73% i a València, d’un 64%.

Aquests són alguns dels resultats d’un estudi desenvolupat per investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV), pertanyents al Centre de Tecnologies Físiques. Per a això, l’equip de la UPV ha analitzat imatges satel·litàries de la missió Sentinel-5P del programa Copernicus de l’Agència Espacial Europea (AQUEIXA), comparant dades de dos períodes: del 10 al 14 de març, d’una banda, i del 15 al 20, per un altre. A partir d’aquestes dades, han generat una sèrie de mapes que mostren les concentracions de diòxid de nitrogen en algunes de les principals ciutats espanyoles.

Segons destaca Elena Sánchez-García, investigadora del grup Land and Atmosphere Remote Sensing (LARS-UPV) del Centre de Tecnologies Físiques de la UPV, el diòxid de nitrogen és un important indicador de la qualitat de l’aire. “Altes concentracions d’aquest gas poden afectar el sistema respiratori i agreujar certes patologies. A més, aquest gas està relacionat amb la formació de pluja àcida”, apunta.

Els òxids de nitrogen, com el NO2, en l’aire urbà tenen el seu origen en les reaccions de combustió a altes temperatures que es produeixen principalment en els vehicles motoritzats. L’oxigen i el nitrogen es combinen donant lloc a l’òxid nítric (NO) que posteriorment s’oxida parcialment originant el diòxid de nitrogen.

“Tal com s’ha comprovat en el cas de Wuhan (la Xina), o el Nord d’Itàlia, el nostre estudi constata com les mesures de confinament i reducció d’activitat econòmica s’han traduït en una clara disminució de la contaminació atmosfèrica en tot el país”, afig Elena Sánchez-García.

APRENDRE “UNA LLIÇÓ POSITIVA”

En aquest sentit, l’especialista ha recalcat, en declaracions a Europa Press, que, encara que la situació actual de crisi sanitària és “terrible”, es pot aprendre “una lliçó positiva”: conscienciar a la gent que és possible fer coses per a millorar la qualitat de l’aire i, per tant, de vida.

La investigadora comenta que, òbviament, l’aïllament és temporal i no es pot parar ni canviar tota una manera de viure d’un dia per a un altre però incideix en la importància de mesures com la mobilitat sostenible mitjançant accions com “fomentar l’ús de transport públic o bicicleta; no utilitzar vehicles per a una sola persona”.

També caldria repensar la indústria i, per això, llança un missatge “al coret” dels ciutadans i les administracions. Així mateix, adverteix: “El context actual per si mateix no regenera l’aire; si quan isquem, tornem a fer el mateix, tindrem la mateixa situació”.

CASTELLÓ, Al capdavant EN LA COMUNITAT VALENCIANA

A més de València, Madrid i Barcelona, l’estudi recull dades també d’altres set ciutats. En la Comunitat Valenciana, on més s’han reduït els nivells de diòxid de nitrogen ha sigut a Castelló, amb un 76% –de les ciutats analitzades, és la segona amb major descens de la contaminació, només per darrere de Barcelona; i a Alacant, la reducció es xifra en un 68%. Encara que la variabilitat atmosfèrica (vents i precipitació) pot afectar els números calculats per a cada ciutat, l’efecte de l’actual situació de confinament és dominant.

De la resta de ciutats estudiades, a Bilbao la contaminació, comparant un i un altre període, ha baixat un 66%; a Gijón, un 65%; a Màlaga, un 55%; a Saragossa, un 52%; i a Sevilla, un 36%.

Aquest treball s’emmarca dins de la investigació duta a terme pel grup LARS-UPV de la UPV, en la qual participen els investigadors Elena Sánchez García, Itziar Irakulis Loitxate i Luis Guanter. El seu treball se centra en el desenvolupament de tècniques de teledetecció per al monitoratge global d’emissions de gasos a l’atmosfera.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

11 + onze =

Informacion coronavirus