La Generalitat Valenciana estudia, davant les recents resolucions del Tribunal Suprem que li són desfavorables sobre l'ús del valencià en l'administració i la renovació de concerts educatius en nivells postobligatoris, dos "vies": d'una banda, la judicial veient "si paga la pena acudir al Tribunal Constitucional o a Europa" i, per una altra, la política per a promoure "un canvi normatiu en l'àmbit estatal".
Així ho ha asseverat el conseller d'Educació, Vicent Marzà, en ser preguntat --en una roda de premsa per a donar a conéixer novetats en Formació Professional-- per la decisió de l'alt tribunal de desestimar els recursos de la Generalitat sobre la renovació de concerts educatius de Batxillerat, així com de confirmar l'anul·lació parcial del decret sobre l'ús del valencià en l'administració.
Sobre tots dos casos, Marzà ha considerat que es tracta de "qüestions de sentit comú irrenunciables" i ha dit que "una cosa és complir les disposicions judicials, que ho fem, i una altra és compartir-les, que no ho fem perquè no les veiem lògiques". Per açò, ha dit, des de l'administració autonòmica "s'està valorant si paga la pena acudir a altres instàncies, al Tribunal Constitucional o a Europa, que són les dues vies davant d'un posicionament del Suprem".
Però "un altre dels fronts" que estan oberts, ha apuntat, seria la "via política", ja que ha atribuït les resolucions desfavorables al Consell a la interpretació que està realitzant el TS de normativa estatal.
"Si el que s'interpreta és que hi ha normativa estatal que impedeix la comunicació en la llengua compartida entre territoris que ho accepten o que regulem les comunitats autònomes sobre concerts, cal un canvi normatiu en l'àmbit estatal", ha argumentat el conseller, que ha agregat que hi ha grups parlamentaris en les Corts Generals "que estan estudiant els canvis i en quines normatives es podrien aplicar perquè puga ser factible".