25n
25N
25N

La Generalitat ha pagat 39 milions a l'empresari Chen Wu Keping per 8 vols i 4 vaixells amb material sanitari

“Cap de les gestions va ser una estafa, ni una de les compres que es van fer amb el mercat xinés va ser un engany”, diu Torró

La Generalitat ha pagat 39 milions a l'empresari Chen Wu Keping per 8 vols i 4 vaixells amb material sanitari
09/07/2020 -

La Generalitat Valenciana ha abonat fins a aquest dimecres un total de 39 milions d’euros a l’empresari d’origen xinés establit en la Comunitat Valenciana Chen Wu Keping, propietari de Comité Tèxtil, pels 8 avions i 4 vaixells carregats amb 500 tones, 4.440 metres cúbics de material sanitari que ha gestionat durant la pandèmia.

Així ho ha explicat la secretària autonòmica d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Consum, Rebeca Torró, en la seua compareixença en la Comissió d’Economia de les Corts per a informar de la gestió de la logística dels subministraments per a la crisi sanitària de la Covid-19, sol·licitada pel PP i per ella mateixa.

Ha començat la seua intervenció demanant als diputats un exercici de reculada al passat per a comprendre el context en el qual la Generalitat va fer els primers encàrrecs per a portar material, en una situació en què la Xina havia tingut parades les seues fàbriques, que després van obrir però amb menor producció, que no es va recuperar fins a finals del mes d’abril.

Mentrestant, a Espanya es declara l’estat d’alarma el 14 de març i “s’evidencia la falta de material sanitari”, ha recordat Torró, igual que ocorre en la resta dels països afectats, la qual cosa “posa els focus a la Xina”. Comprar a aquest país asiàtic, ha subratllat, és una gestió molt complicada, i es desferma “una guerra comercial sense escrúpols”.

El president de la Generalitat, Ximo Puig, encarrega llavors a Torró la compra de subministraments i ella pensa en aqueix moment en Chen Wu Keping, una persona que coneix el mercat xinés però que porta 30 anys en la Comunitat, com a guia en aquesta “situació extrema”.

“El senyor Keping ens va garantir una gestió ràpida i eficaç, perquè en una situació de mercat salvatge si no avances els diners no et fien. I ell, donant la cara per nosaltres, va avançar el 50% de cada reserva de material que s’anava tancant i, abans de carregar l’avió, pagava la resta. Actuacions com aquesta les qualificaríem de patriotes en altres situacions”, ha subratllat Torró, que ha fet valdre la “profunda solidaritat amb aquesta comunitat” de l’empresari, que “va córrer el risc per tots”.

En primer lloc Sanitat marcava les especificitats tècniques i les necessitats de material, ha explicat, i l’equip de l’empresari el localitzava. Després Sanitat donava el vistiplau al material i al preu. A Keping se li pagaria una vegada el material estiguera en mans de la Generalitat.

“Ara és moment de preguntar-nos si les coses es podrien haver fet d’una altra manera: clar que busquem proveïdors de la Comunitat i d’Espanya per si podien assortir el material que necessitàvem en temps rècord. Clar que parlem amb altres instàncies per a saber si ens podien vendre el material. Però no vam obtenir resposta ni dels proveïdors habituals, ni d’altres governs, ni de països de la UE”, ha assegurat.

Torró va realitzar el primer contacte amb Keping el 15 de març i el primer encàrrec a aquest empresari, la més “forta” –de 31 milions d’euros–, es va produir el 17 de març davant la qual es “venia damunt” i els dos primers avions van ser “els més complicats” perquè “no hi havia precedents amb els quals guiar-se, ni manual a seguir”, sinó només “la bona fe i el saber fer”. “Les ganes de salvar vides són les que ens van ajudar a carregar els dos primers avions com si s’acabara el món”, ha insistit.

Ha incidit en què més enllà d’aconseguir reservar el material, hi havia dificultats per a la reserva de vols perquè “no era entrar en una web i reservar un seient”. De nou, ha incidit Torró, la gestió de l’empresari va aconseguir metres cúbics per a començar a transportar el material.

Els dos primers vols van ser parcials, és a dir, es van reservar metres cúbics i no l’aeronau sencera. D’ella es va encarregar l’empresari. En el cas dels vols complets, la reserva la va pagar la Generalitat. Si normalment el quilo o metre cúbic en un vaixell de càrrega costa uns 3 euros, en aqueix moment va pujar fins als 12 i fins i tot 15 euros.

Amb l’arribada el 24 de març del primer avió, ha recordat la responsable, es va veure que l’Operació Ruta de la Seda “era fiable” i permetia salvar vides.

Una vegada Fira València estiguera plena de material i les necessitats cobertes, es podia començar amb el transport amb vaixell, que tarda una mitjana de 30 dies. Per això ara segueix arribat material adquirit amb anterioritat.

En total, la Generalitat Valenciana ha gestionat 24 vols amb 608 tones de material i s’estan gestionant contenidors via vaixell. Alguns d’ells, contractats amb diferents empresaris, han d’arribar encara.

Ha subratllat també que l’equip de Keping a la Xina era “els ulls i mans” de la Generalitat i realitzaven inspeccions prèvies abans de la reserva del material i descartaven alguns productes: “Dins de la bogeria que estàvem vivint, en cap moment es va descurar fer les coses tan bé com siga possible”.

“Cap de les gestions que vam fer va ser una estafa, ni una de les compres que es van fer amb el mercat xinés va ser un engany. No es va perdre cap avió i cap va vindre buit. No tots poden dir això. Nosaltres, els valencians, sí”, ha remarcat.

L’OPOSICIÓ PLANTEJA ELS SEUS DUBTES

Des dels grups de l’oposició, el PP ha preguntat pel contracte subscrit amb l’empresari així com per la comissió que hauria cobrat, mentre Ciutadans s’ha interessat per les declaracions de duana i la fluctuació de preus i Vox ha qüestionat si es va demanar ajuda a un altre empresari valencià o nacional per a portar avions.

Rebeca Torró ha explicat que hi havia altres empresaris a més de Keping que oferien ajuda però no podien donar-la davant els volums tan exagerats dels quals es parlava. “Parlem amb uns altres? Efectivament”, ha dit, i fins i tot ella mateixa va parlar amb el responsable de logística d’Inditex, però en aqueix moment s’estava ocupant d’ajudar amb les donacions que estaven arribant i es va entendre que aqueix era el treball en aqueixes circumstàncies.

“SALVAR UNA VIDA NO TÉ PREU”

Ha afirmat que el primer encàrrec amb l’empresari xinés, la de 31 milions d’euros, es va fer verbalment com contempla la llei dins de les contractacions d’emergència i ha assenyalat respecte a la duana que la importació la feia la Generalitat com a tal.

Sobre els preus, ha incidit en què els marca el mercat: “És car o barat? Salvar una vida no té preu i calia actuar amb urgència”.

A posteriori, l’ocorregut “ha de ser una lliçó per a tots, tant de bo no hàgem d’importar tant de la Xina”, ha dit Torró, que ha recordat que just amb aqueixa fi s’ha obert una línia de cooperació amb les empreses valencianes per a la producció d’aquest material sanitari.

Respecte a les reserves existents, ha indicat que l’apilament “dóna per a mesos” però les circumstàncies marcaran si cal continuar comprant, davant el que la Generalitat està “preparada”.

“ELS AMICS DE L’ÀNIMA EREN UNS ALTRES”

També ha assenyalat en resposta a les comissions cobrades per l’empresari que “els amics de l’ànima eren altres” i el PP està “obsessionat amb les comissions”. A més, ha indicat que quan un comprarà no és per a pensar en quin tant per cent treu del producte l’empresari, sinó que es veu “la qualitat” i si s’ajusta a les necessitats.

“Hem sigut més de fets que de fotos, no veníem oportú fer-nos fotos amb avions com uns altres”, ha incidit, per a concloure tot seguit: “Tornaríem a fer tot el que vam fer? Sí, repetiria en totes i cadascuna de les gestions que vaig fer”.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

16 − set =