25n
25N
25N

Garijo: “L'absència de polítiques de memòria democràtica ha fet que tinguem partits que es reconeixen com a hereus d'eixe fosc passat”

Entrevistem a la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, qui detalla que “hi ha expedients de Blasco i dels governs del PP sense justificació per valor de 8 milions d’euros”

Garijo: “L'absència de polítiques de memòria democràtica ha fet que tinguem partits que es reconeixen com a hereus d'eixe fosc passat”
09/03/2021 -

La Generalitat Valenciana és pionera quant a transparència a pesar que la seua àrea a penes compleix els sis anys de vida. No obstant això, per aquesta Conselleria, la de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica ja han passat dos titulars, el primer, durant el Botànic I, sota el comandament de Manuel Alcaraz, membre de la coalició Compromís, i des de la renovació del pacte i amb la signatura del Botànic II i l’entrada al govern valencià de Unides Podem, aquesta mateixa conselleria és la que titula la formació d’Esquerra Unida, actualment sota la supervisió de Rosa Pérez Garijo.

Als peus de l’Albereda valenciana, i concretament en les instal·lacions del que va ser l’antic hospital La Cigonya de València, on es rumoregen casos de nounats robats i el que va ser a posteriori, la Conselleria d’Agricultura y una de les seus de repartiment dels packs grocs per a la visita del papa a València, baix les ordres del conseller Cotino, es troba ara mateix la seu de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, abreujada a Qualitat Democràtica per al seu titular.

En aquestes instal·lacions ens citem amb Garijo per a parlar de tota la seua gestió al capdavant d’una de les conselleries més importants però al mateix temps molt criticada per l’oposició i molt invisibilitzada. Amb Garijo, descobrim que hui en dia encara es continuen investigant expedients de Blasco i del PP de fa més d’una dècada, alguns sense justificació per valor de 8 milions d’euros, o que la titular de memòria democràtica se sent “en deute” amb les víctimes del franquisme i amb els familiars de desapareguts per la guerra “per la seua tardana involucració” quant a tancar la ferida que va deixar la guerra civil, els assassinats, afusellaments i polítiques, que es van portar a temps a l’Espanya més fosca i negra, de les quals ara alguns partits polítics se senten hereus.

Quins van ser els reptes que es va marcar vosté quan va entrar a la Conselleria?

A mi em pareix que les tasques que tenim en la Conselleria són molt importants. Nosaltres ens marcarem uns objectius molt ambiciosos. O siga, jo sempre dic que, si haguérem de ficar un nom a aquesta Conselleria, seria el de Qualitat Democràtica. I que en moments, a més a més, com els que tenim ara, en què hi ha una desafecció molt gran per part de la ciutadania cap a les institucions, tot el que nosaltres fem en aquesta Conselleria és fonamental: és fonamental la transparència, nosaltres volem que la ciutadania, sàpiga tot el que fan les administracions públiques que li governen. Per tant, nosaltres fem una tasca activa perquè la gent vulga saber i oferir, no solament eixa informació que ens mana la llei de transparència, sinó que volem anar més enllà. La participació per a nosaltres és fonamental: jo crec que ha sigut una assignatura pendent, no d’aquesta administració, sinó de totes les administracions. Queda molt bonic sempre, i els polítics ens fiquem sempre en la boca el tema de la participació ciutadana, però moltes vegades es queda només en meres declaracions d’intencions. I, en eixe sentit, jo crec que nosaltres hem fet un pas decidit. Ho vaig dir només entrar en la Conselleria, que en la legislatura anterior havia sigut molt important en matèries de transparència i que ara tocava avançar en participació. Fa unes tres setmanes vam posar en marxa el portal de participació, que és una eina pionera, no hi ha una altra en cap comunitat autònoma. En ella fem a la ciutadania subjecte actiu de les decisions polítiques, ja siga en forma de debat, com en iniciatives. I, a més a més, serà una ferramenta fonamental quant als pressupostos participatius. Són els primers pressupostos participatius que es van a fer d’àmbit autonòmic. Nosaltres ens marcarem eixe objectiu i l’estem complint malgrat les dificultats que du fer en una administració autonòmica tot el que són les polítiques de participació. Moltes vegades des de l’administració local és més fàcil, és més proper a la ciutadania. Però nosaltres ens marcarem eixe repte. En cooperació som un referent a nivell de l’Estat espanyol en les polítiques de cooperació que fem: anem augmentant el pressupost cada any. En aquest any de pandèmia, que hi havia molts dubtes, moltes comunitats autònomes es preguntaven si anaven a mantenir el pressupost de cooperació i nosaltres l’hem augmentat. De la mateixa manera, hem facilitat durant aquesta pandèmia que cap de les tasques que estaven marcades ni cap de les subvencions que estaven concedides es veieren minvades i en eixa línia anem a treballar. En qualitat democràtica, que, per a nosaltres, ho engloba tot, és fonamental avançar en memòria democràtica i en qualitat democràtica. Jo crec que han faltat durant molts anys polítiques de memòria. Un poble que no coneix la seua història està condemnat a repetir-la i som, en eixe sentit, una garantia de no repetició. Per tant, destacar les tasques de justícia, memòria i reparació que nosaltres estem fent, com les exhumacions és molt necessari. En aquest sentit, posarem en marxa tot un banc d’ADN que, inclús, servirà per al tema de tots els xiquets i xiquetes furtades, una cosa que no s’ha fet en tot l’Estat espanyol. Aquestes, per tant, són qüestions que engloben, com deia, avançar en qualitat democràtica. Jo crec que hem d’anar avançant en democràcia. La democràcia sempre pot ser molt més plena del que és, i jo crec que, precisament, la Conselleria que jo dirigisc va fent tot un camí en eixa línia.

D’eixos objectius que acabes de comentar, que són molt ambiciosos i que vos vàreu marcar quan va començar en aquest departament, quins creus que heu aconseguit? Se’n marqueu de nous?

Anem avançant. La veritat és que també ens ha tocat governar en un període molt difícil. No és que aquesta Conselleria tinga poca visibilitat, és que en aquests moments la crisi econòmica, social i sanitària que s’està vivint és el centre de tot, com no pot ser d’una altra manera. Tot això ha fet que les coses no hagen avançat al ritme que ens haguera agradat. De totes maneres, hi ha reptes que ens marcàrem que sí que s’estan complint ja. Un repte que ens vàrem marcar el d’un territori lliure de fosses. Hem avançat moltíssim en eixe sentit i continuarem fent-ho. Sabem que era, ho dic, molt ambiciós: estem parlant que n’hi ha moltes; començàrem en Castelló, Alacant, ara estem a Oriola, en Sogorb d’ací a poc temps, en Paterna exhumarem la fosa més gran de tot el territori valencià. Per tant, estem treballant en eixe objectiu que està clar que no es pot assolir en tres mesos, sinó que és un objectiu de legislatura. En eixe sentit, el banc d’ADN permetrà centralitzar totes les proves de les diferents foses que s’està exhumant i que moltes vegades no s’estan identificant. És per això perquè necessitàvem tindre-ho centralitzat. A més a més, ha costat molt que fer les proves a gent major que no es podia moure de la seua casa. També anem avançant en la creació de l’Institut de Memòria, en transparència, encara que ja s’havia fet una tasca molt important durant la legislatura passada, anem avançant. Nosaltres en aquests moments tenim un portal de dades obertes que és referència també en l’àmbit de l’Estat espanyol: la transparència de la Generalitat Valenciana és la primera en l’índex de polítiques de transparència. És a dir, nosaltres no ens hem quedat només en allò que exigeix la llei de transparència, sinó que volem anar molt més enllà. Avancem dia a dia. En el tema de participació tenim pràcticament ja en marxa un projecte del qual seran els pressupostos participatius per al 2022, de manera que aquesta siga una qüestió que es quede assolida, no només per a aquesta legislatura, sinó per a futures. O, per exemple, el portal de participació, que és una eina pionera que ha sigut molt costós de posar en marxa, quasi un any de treball.

En matèria de memòria democràtica, vosté ja va estar en la Diputació de València fent una gran investigació per treballar la memòria democràtica en la institució. Ara, com creu que és el canvi en la Generalitat? Creu que la Generalitat permet anar més enllà per treballar?

Evidentment. Jo, quan vaig estar a la Diputació, vaig ser la diputada responsable de memòria històrica, jo volia marcar una línia molt ambiciosa i crec que, per a les línies de la diputació, així ho vaig fer. Va ser la primera i l’única administració valenciana que va exhumar les foses del franquisme. En 2016 començàrem a exhumar foses del 39-40-41, i va ser una primera tasca que va fer que començara a haver-hi un moviment associatiu de familiars que ja havien tirat la tovallola pensant que això mai no anava a ocórrer. Malgrat això, en l’àmbit de la Conselleria el que es pot aconseguir és molt més gran. Jo, per exemple, abans no podia posar un banc d’ADN, que crec que és fonamental tant per al tema de les identificacions de les víctimes del franquisme, com per al tema del banc d’ADN dels menuts furtats. A més a més, abans només que podia limitar-me a treballar en l’àmbit del territori de València. Ara, s’està fent a escala de tot el País Valencià. Hem obert, per primera vegada, expedient contra persones que han exhibit símbols franquistes en una manifestació, i això tampoc no ha passat en cap lloc de l’Estat espanyol.

Quan es parla de memòria democràtica, moltes persones intenten justificar el fet que no s’investiguen aquest tipus de fets perquè és “punxar en la ferida o en la llaga”. Vosté com explicaria des de la Conselleria com d’important és investigar en tot aquest tema?

No és que siga necessari, és imprescindible. A més a més, una de les coses que sempre faig quan estic amb els familiars és demanar-los disculpes perquè les administracions haguérem d’haver fet açò fa molt de temps. O siga, les administracions tenen un deute històric amb els familiars de les víctimes. Açò no és obrir ferides. Açò és, precisament, el contrari: tancar ferides. Em pareix increïble que eixe discurs conservador no siga capaç ni d’empatitzar amb el patiment de les famílies. Les famílies no només varen haver de patir els assassinats dels seus éssers volguts, sinó que també varen haver de patir no poder fer el dol. El dol és una cosa necessària en totes les cultures. Als familiars dels republicans els furtaren poder plorar, poder fer un dol, poder soterrar-los, el fet de poder fer-los un simple homenatge com portar flors a una tomba. Alguns familiars pensaven que estaven a una fosa i ha resultat que estaven a altra. L’absència de polítiques de memòria pot arribar a fer que un poble que no coneix la seua història estiga condemnat a repetir-la. Aquestes polítiques han fet que tinguem partits polítics en les institucions que es reconeixen com a hereus d’eixes polítiques que varen suposar el passat més fosc i més recent de la nostra història. Per tant, és necessari que en aquest país es reconega com va ser el que va passar per tal que no es torne a repetir. És una cosa que a països com Alemanya ho tenen claríssim. Però, després, pel dret de les famílies, que tinguen les restes dels seus familiars. Aquesta va ser una lluita que varen començar les dones, la majoria vídues. La van seguir les filles i, ara, malauradament les nétes. Hi ha casos en què te n’adones de com pot de fort ser eixe dolor d’eixes absències. Tindre les restes dels seus familiars és una cosa tan bàsica, tan lògica i tan humana…

Abans parlàvem de l’anterior legislatura, quan era el conseller Alcaraz. Entenc que ell es va haver de menjar molts ‘empastres’ que venien de l’anterior legislatura de Fabra. Oltra deia que es trobava expedients de persones amb dependència apilades en els caixons dels despatxos. Quin balanç fa vosté de les anteriors legislatures?

La Conselleria de Transparència com a tal no existia abans, es va crear amb Alcaraz. La valoració personal que faig de la tasca d’Alcaraz és molt positiva. Crec que ell va posar en marxa moltes polítiques de transparència que nosaltres ara anem avançant més, perquè és el que toca. Però, jo crec que va posar en marxa una transparència que va fer front a la foscor del govern del Partit Popular. Estem parlant que des d’aquesta Conselleria vam fer possible que qualsevol ciutadà o ciutadana poguera accedir a qualsevol mena d’informació i a qualsevol expedit d’una manera automàtica, una cosa que, quan governava el PP, era impossible. Inclús ni alguns diputats podien accedir i havien de recórrer a la justícia per poder fer-ho.

Abans també parlàvem del portal pioner, del GVA Participa, ara que porta 3 setmanes, ja n’hi ha algunes propostes per a la votació ciutadana, quin balanç fa de la seua acollida?

Jo crec que molt bona. Anem veient la progressió de com va augmentant i de com es van registrant. Estem donant-li molta publicitat perquè és una ferramenta que nosaltres volem que coneguen tots els valencians i valencianes, una cosa que fa possible una tasca de difusió. Estem veient com s’obrin fils de debats i, inclús, ara mateix estem en unes 52 propostes, la gent vol participar. Jo crec que és importat que la gent sàpiga que es pot participar i, sobretot, que hi participe. Nosaltres volem que siga una ferramenta que es quede per sempre. Que la utilitze tanta gent que, si venen altres governs, no siguen capaços de tirar-la enrere.

La setmana passada o fa dues setmanes es treia a la llum eixe llistat de béns immatriculats de l’església. Hem conegut que al territori valencià hi ha 912. Què destacaria d’aquest gran avanç quant a transparència d’aquests béns?

Crec que aquesta informació s’hauria d’haver tingut molt abans. Nosaltres l’hem reclamada pràcticament des del principi de la legislatura. Comprenem que hi haja molts altres béns que no siguen de l’Església catòlica i que s’hagen pogut immatricular en el seu moment. Per tant, a nosaltres ens correspon com a Conselleria de Qualitat Democràtica ajudar a les administracions, sobretot a les locals, posar les ferramentes i acompanyar-les a què puguen recuperar eixos béns. Vàrem tindre una reunió la setmana passada precisament amb el Col·legi de registradors i registradores i ens van explicar que cal veure si els béns estan en l’inventari, quina seria el full de ruta, etc. Ara, també, estem pendents de tindre una reunió amb la Direcció General del Cadastre per veure si hi ha altres persones com a propietàries en el cadastre. A partir d’ací es tracta de fer un acompanyament amb els ajuntaments per veure si els béns que tenen estan en l’inventari. Jo crec que s’ha d’iniciar un procés en què les administracions públiques han de vetlar pels béns que són de totes i de tots. Estem parlant que això és dels valencians i les valencianes i la seua defensa, la del patrimoni públic, pertany a les administracions públiques.

Respecte a l’àrea de Cooperació que, per a molts valencians, és com una ‘taca negra’ en la Generalitat per tot el que va passar amb el cas Blasco, aquesta Conselleria encara arrossega tràmits, corrupció, males gestions que s’intenten arreglar de l’època de Blasco. És a dir, què ha suposat tindre tot eixe historial?

A mi el que sí que m’agradaria remarcar és que la gestió de Blasco no pot tacar la Cooperació. La Cooperació valenciana és molt més que Blasco. Estem parlant que la Cooperació valenciana ja ha complit 31 anys en els quals s’ha fet una tasca molt important. A més a més, tenim ONGs molt potents al nostre territori que fan projectes molt importants i que, com dic, des de la Generalitat destinem una part molt important del pressupost a la cooperació. Inclús anirem més enllà. Tots sabem el que va succeir en l’època de Blasco, en què la Generalitat evidentment també està com a acusació particular per defensar els béns. Nosaltres anem recuperant per al pressupost els diners que van retornant, i de fet, estem a l’espera de la transferència de 640 mil euros de les últimes subhastes que li han fet de propietats de Blasco. És veritat que nosaltres encara continuem investigant els expedients, no només de l’època Blasco, sinó també de quan no estava Blasco. En el 2015, quan entra el Botànic, hi havia expedients que no s’havien registrat mai, per un valor de quasi crec que 8 milions d’euros.

Altres grups polítics, com Ciutadans, PP o Vox, recalquen que aquesta Conselleria “no serveix per res”, i que ells quan puguen entrar a governar l’eliminaran, com encara vosté aquest discurs?

Jo abordaria aquesta qüestió des de dos punts de vista. Des de la demagògia d’alguns partits polítics, com és el cas de Ciutadans, que diuen que aquesta Conselleria no és necessària i que hauria de ser eliminada, però, al mateix temps, ells tenen companys que són consellers i conselleres de Transparència en altres Comunitats Autònomes, com per exemple en Múrcia o Castella-i-Lleó, sense anar més lluny. I que, a més a més, com jo sempre els dic, els seus companys i companyes no ho faran tan bé perquè no estan en el número 1 de la transparència com nosaltres ho estem. Aquesta Conselleria engloba qualitat democràtica, i, moltes vegades, es tracta de partits que eixa no és una cosa que els ha interessat molt: no creuen en aquest tipus de polítiques. Uns pel discurs que tenen i altres per les pràctiques polítiques que han desenvolupat ells durant molt de temps.

El líder de Ciutadans, Toni Cantó, ha assegurat en distintes ocasions que el seu govern ideal seria el de PSPV i el PP, conjuntament, seria “el nou tripartit”, com diu ell. Aleshores, què creu vosté que suposaria un nou govern de PP-PSPV-Ciutadans per a la Conselleria de Participació?

Serà el seu govern ideal, però estem parlant que volen governar amb un partit que és d’esquerra, quan realment Ciutadans és un partit, clarament, de dretes. Crec que en determinades posicions en un moment determinat d’aprovació de determinades coses simplement ha intentat un blanqueig polític. Per això, en moltes vegades et poden dir que aprovaran determinades qüestions quan en realitat estan a l’antípoda polític.
Ciutadans està molt de part de la dreta, fins a tal punt que, en aquests moments, el partit de la ultradreta li està llevant els vots de dretes que tenien ells perquè, bé, per votar unes coses que defensen ells, la gent vota a l’autèntic.

Per acabar, com a reflexió final, m’agradaria que explicara per què en ple segle XXI, enfront d’aquests discursos que defensen que aquesta Conselleria no serveix per res, que és un ‘xiringuito’, que la desmuntarien, com podem fer veure que el missatge de la participació, de la transparència, de la memòria democràtica o de la cooperació fan falta en el segle XXI?

Perquè queda molt per avançar i perquè estem parlant que la democràcia té poc de democràcia participativa. Nosaltres volem aconseguir que la ciutadania siga subjecte actiu de moltes maneres, des del punt que tinguen al seu abast tot el que faça l’administració. Però, sobretot, que hi haja una cultura de voler saber, i més en un moment en què la desinformació és molt gran i molt greu. Quan tens una ciutadania que sent una desafecció tan gran envers les seues institucions la democràcia està en perill. Nosaltres això hem de revertir-ho, i això es fa a través de ferramentes de cooperació, de transparència, de participació. I tot açò en un moment en què la pandèmia ens ha posat de manifest que no existeixen les fronteres, el virus no coneix fronteres. Per això és important, especialment, la cooperació. En eixe sentit, nosaltres desenvolupem una campanya que consisteix en el fet que des de ben menuts, els xiquets i xiquetes sàpiguen com d’importat és la cooperació, que tots som iguals, d’educar amb valors. Tot això és fonamental en una democràcia com la que tenim ara. Tot això és el que nosaltres fem des d’aquesta Conselleria, i és una cosa molt important, ja que estem parlant d’aconseguir una democràcia que cada vegada siga millor.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

1 + 4 =