25n
25N
25N

Gandia i la Generalitat col·laboraran per a trobar i exhumar els assassinats pel franquisme a la ciutat

AJUNTAMENT DE GANDIA/CAROLA WOODWARD

Gandia i la Generalitat col·laboraran per a trobar i exhumar els assassinats pel franquisme a la ciutat
16/07/2019 -

L’Ajuntament de Gandia i la Generalitat Valenciana col·laboraran per a localitzar les fosses comunes del franquisme que es troben a la ciutat, així com a trobar i a exhumar als assassinats per la dictadura en el municipi, que es xifren en 62.

L’alcaldessa de Gandia, Diana Morant, acompanyada de l’edil de Memòria i Qualitat Democràtica, Nahuel González i els portaveus municipals, han rebut aquest dimarts a la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez, en la seua primera visita oficial a la ciutat, ha indicat el consistori en un comunicat.

Pérez, qui ha vingut acompanyada del Director general de Qualitat Democràtica, Responsabilitat Social i Foment de l’Autogovern, Iñaki Pérez Rico, ha signat al Llibre d’Honor de l’Ajuntament de Gandia i s’ha reunit amb l’Associació de Familiars de la Fossa del Cementeri de Gandia, de recent creació.

L’alcaldessa ha assegurat que “cal reparar per justícia, per a dignificar les institucions que no havien fet res al respecte fins ara”. “El Govern del Botànic I va desenvolupar la Llei Estatal de Memòria Democràtica i va crear una valenciana, amb la qual ja tenim eina per a reparar un capítol negre de la nostra història recent”, ha manifestat.

Morant ha apuntat que a Gandia hi ha una o diverses fosses comunes en el Cementeri municipal sense identificar i s’ha iniciat un procés obert per a localitzar-les. Es calcula que poden tindre les restes de 62 persones assassinades per la dictadura franquista.

“La nostra intenció és trobar-les i tornar-li-les als familiars, perquè puguen enterrar-les de forma digna. Les administracions els donarem resposta amb la voluntat de fer memòria per a fer justícia”, ha assegurat.

Per part seua, Pérez Garijo ha assenyalat que “és imprescindible tancar ferides després de més de 80 anys”. “Els familiars, molts d’ells nétes i néts, no poden esperar ni un minut més, perquè tenen dret a recuperar els cossos i per dignitat. No d’ells ni de les víctimes, que no l’han perduda mai, sinó per dignitat d’un Estat que encara té les cunetes plenes de fosses comunes. Això no és digne d’una democràcia plena”, ha asseverat.

La titular de Qualitat Democràtica ha assegurat que la voluntat del Consell és “continuar desenvolupant la Llei de Memòria Democràtica fins a exhumar tots els cossos de les fosses (al voltant de 750)”. “Braç a braç, ajuntaments, diputacions i Generalitat. En aquest sentit, Gandia ja va començar aqueixa tasca de recuperació històrica durant l’última legislatura amb l’obertura dels refugis de la Guerra Civil com a Espais de Memòria Democràtica per a la seua visita i divulgació”, ha manifestat.

“NO TENÍEM NI INFORMACIÓ NI RECURSOS”

Per part seua, la presidenta de l’Associació de Familiars de la Fossa del Cementeri de Gandia, Nuria Martín, ha agraït la col·laboració de les administracions, “posat que fins fa molt poc als familiars ens era molt difícil, perquè no teníem ni informació ni recursos”.

Martín ha fet una crida a tots els familiars d’assassinats durant el franquisme, “encara que no vulga recuperar els cossos, però que tinguen informació que puga ser útil per a localitzar el lloc exacte de la fossa o fosses”.

“El problema és que queden molts pocs fills amb vida i les vídues o vidus, per por, no explicaven res als seus fills i néts sobre el lloc dels enterraments. Hem de facilitar al màxim el treball a historiadors, arqueòlegs”, ha explicat.

El 22 de juny passat, alguns familiars van visitar el Cementeri municipal acompanyats per l’arqueòleg Miquel Mezquida, responsable de l’exhumació de la fosa 128 de Paterna, així com del Mapa de Fosses de les províncies de València, Castelló i Alacant; i de Bernat Martí, historiador i arxiver de Gandia, per a determinar on estan les fosses.

Els familiars van acudir també a la Casa de la Marquesa perquè se’ls prengueren mostres d’ADN i acta dels testimonis orals. “Així s’iniciava un treball difícil, ja que el lloc exacte dels afusellaments i les fosses no és fàcil de determinar com altres llocs com en el cementeri de Paterna”, han explicat des del consistori.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

dos × un =

museo etnologia
museo etnologia
ficcions 2019-2020