El confinament va ser una situació dura per a tots. N'hi ha els qui els agrada estar a casa, i n'hi ha els qui passen el temps lliure sempre lluny d'ella, però per a qualsevol mena de persona, estar al costat de tot el nucli familiar dins de la llar es va convertir en alguna cosa, almenys, estrany. Durant aquest període, que va superar els 60 dies, moltes persones van esprémer el seu enginy i van inventar diferents tasques on invertir aquest temps que no podien gastar fora. Alguns, ho van fer per a entretindre's, uns altres, per a no sentir la por que els provocava aqueixa situació, i aqueixes coses que van fer, hui dia serveixen de record. Els veïns de Patraix van tindre durant aquest període de l'estat d'alarma diferents concursos, el de microrelats, i el de fotografia, que per fi ha nomenat ja als seus guanyadors. Què van veure a través de les finestres?, què van sentir estant tancats? Les seues participacions són la mostra del que la pandèmia ha suposat per al barri de Patraix.
Fotografía de Loles Montoro.
L'Associació Veïnal de Patraix té un gran arrelament dins del barri. Ells són els encarregats de realitzar les festes populars, les reivindicacions i el manteniment d'un barri amb molta tradició a València i que va començar en els seus inicis sent una antiga alqueria musulmana. L'associació no va voler deixar passar l'oportunitat d'amenitzar als veïns en aqueixa època tan estranya i per això, va decidir fer els concursos. El concurs de fotografia era remunerat però amb finalitats benèfiques, per això, tots els participants van donar el premi a organitzacions benèfiques. Francisca Prieto -guanyadora del concurs de fotografia- va decidir donar 200 € a Càritas Parroquial de Patraix, igual que Loles Montoro, que va donar 100 € a la mateixa organització. Amador Rodríguez va donar els seus 100 € a la Casa de la Caritat de València. Els fons provenien de l'associació veïnal.
Toni Pla, president de l'Associació Veïnal de Patraix compte perquè van decidir fer aquests dos concursos: "donada la situació que estàvem tots vivint, vam creure que la millor manera de cohesionar-ho era plasmar d'una forma fixa el moment històric que estàvem vivint, per la qual cosa suposava l'alarma sanitària i social en el barri. Volíem impulsar i donar l'oportunitat, tant a la gent del barri com fora, de comptar les seues vivències d'aqueixa situació". Cal destacar que "quan vam veure les fotos del concurs, no significava el mateix que ara. Dóna molta emoció pensar en el que hem viscut, això és exactament el que sents quan ho veus en les fotografies d'aquest concurs o el lliges en els microrelats", ressalta Pla. "Això és el que quedarà per a la posteritat. Ara que es pot eixir, ja no és el mateix; però volíem mantindre viu i cohesionat el barri més enllà de no eixir, fent aquest tipus de coses", explica el president de l'associació.
Fotografía de Amador Rodríguez.
A més dels concursos, l'associació es va esforçar per unir a la comunitat en els moments més difícils. Per això, van fer anomenades grupals a les persones majors perquè no se sentiren soles i perquè estigueren en contacte amb les noves tecnologies. A més, van mantindre una connexió contínua amb tot l'entorn del barri, és a dir, amb els comerços, les esglésies, etc. i els veïns. Alguna cosa que continuen fent per a aquells que no puguen o deguen desplaçar-se. Una altra de les iniciatives més solidàries que va realitzar l'associació va ser habilitar un punt de trobada per a poder explicar els procediments necessaris per a aconseguir les ajudes, tant individuals com del comerç local. "També, en aquest punt, es van recollir i van repartir aliments peribles, seguint un estricte protocol que no posara en perill la seguretat de cap veí. En cas de ser una ajuda insuficient, li posàvem en contacte amb altres organismes oficials", explica Toni Pla.
Per a mantindre's en contacte amb els veïns, van utilitzar les xarxes socials i el correu electrònic. L'objectiu dels concursos era el de "publicar alguna cosa que fora una foto fixa, que representara la primera vegada que ens enxampe a tots fóra d'òrbita. Pot ser que això torne a ocórrer algun dia, però no serà el mateix que aqueix xoc inicial" argumenta Pla. Sorprenentment, la participació va ser tot un èxit: "al principi pensàvem que no contestaria quasi ningú, però, a les fotografies es van presentar 60 i de relats 20, que dóna per a una publicació per si mateixa. Quant a les votacions, ho van fer més de 600 persones", diu sorprés el president. El premi del concurs de fotografia van ser les donacions econòmiques, i el premi del concurs de microrelats va ser el compromís que es publicarien els textos en una publicació, de la qual cada finalista tindria un exemplar i un diploma. "També ens agradaria fer una trobada literària i un sopar quan el virus ho permeta. Tenim la necessitat d'eixir d'aquest mal somni i recuperar l'alegria del que suposa reunir-se", afirma optimista Toni Pla.