La consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, ha instat al Poder Legislatiu a promulgar "una llei integral contra la tracta i l'explotació sexual que acabe amb eixa nova modalitat d'esclavitud del segle XXI que és la prostitució".
Bravo ha realitzat aquesta petició en el transcurs de la conferència que ha impartit aquest dimarts en el Consell de Graduats Socials d'Espanya sota el títol "Una societat sense violència masclista".
La consellera ha definit la prostitució com una altra de les violències que s'exerceix contra les dones, si bé està "tàcitament acceptada per la societat" i ha recordat que prostitució, pobresa i discriminació per raó de gènere "són cares diferents del mateix poliedre".
Gabriela Bravo ha assegurat que, encara que no hi ha xifres oficials, es calcula que al voltant de 100.000 dones exerceixen la prostitució a Espanya -el 80% d'elles, forçades a fer-ho- en més de 1.500 bordells, pisos o als carrers per a quinze milions de clients en un negoci que va moure més de 3.700 milions d'euros l'any passat.
"Aquesta xifra -ha dit la consellera- s'entén millor si es compara amb una altra: en 2019, els espanyols es van gastar en entrades de cinema un total de 624 milions d'euros. Sis vegades menys, per la qual cosa és evident que tenim un problema. Un problema enorme".
Segons Bravo, "abans fins i tot, d'escometre la creació d'eixa nova normativa, s'ha de revertir la reforma del Codi Penal de 2015" i, especialment, l'article 187.1, que exigeix demostrar vulnerabilitat de la víctima i/o abusos en l'exercici de la prostitució, "com si la realitat no fora prou clarificadora quan ningú dubta que la prostitució i la pobresa estan íntimament lligades".
El resultat d'aquella reforma, segons va quedar patent ja en la memòria de la Fiscalia General de l'Estat de 2016, és que aquell any, el primer de vigència de la nova regulació, no va prosperar ni un sol procediment per aquesta infracció i es va instaurar una sort de "proxenetisme consentit" que, en la pràctica "és el millor escut protector dels traficants de dones perquè la majoria d'elles acabava retractant-se de la denúncia per por de les represàlies", ha explicat la consellera.
Normativa contra la tracta
Mentre s'escomet "eixa necessària reforma del Codi Penal i s'avança en la normativa integral per a lluitar contra la tracta, algunes comunitats autònomes, com la valenciana, hem començat a caminar", ha explicat Gabriela Bravo.D'aquesta forma, ha afegit que el president de la Generalitat, Ximo Puig, ja va avançar el passat 27 de gener que havia encarregat a l'Advocacia autonòmica "un informe per a veure fins a on podem arribar en l'àmbit de les nostres competències, com restringir l'activitat dels locals i pisos on s'exerceix la prostitució, alhora que es potencien els programes de reinserció laboral d'aquestes dones i s'emprenen campanyes de conscienciació especialment dirigides als joves i als potencials consumidors de sexe pagat".
En aquest sentit, la consellera ha recordat que la Generalitat ha modificat tota la normativa autonòmica per a adaptar-la als preceptes que estableix el Conveni d'Istanbul.
A més, en la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública "tenim un ambiciós programa que s'articula en tres eixos: més recursos per a ajudar a les víctimes, més i millor coordinació dels serveis públics i més formació per als professionals que, des de tots els àmbits implicats, atenen les dones que pateixen maltractament".
Oficina especialitzada
Segons ha explicat Gabriela Bravo, els resultats d'aquesta aposta "estan sent esperançadors". Ha posat com a exemple la xarxa d'Oficines d'Assistència a les Víctimes del Delicte -que ja és la major d'Espanya- on s'han atés 47.544 persones des de la seua posada en marxa fa dos anys. Entre elles, a més de 17.000 víctimes de violència, és a dir, a 24 dones cada dia.A més, la consellera ha destacat que la valenciana "és la primera -i fins ara, l'única comunitat autònoma que ha creat una Oficina Especialitzada en Denúncies de Violència de Gènere que, des que es va posar en marxa a l'abril de l'any passat, ha atés a un total de 601 dones "que ja estan alçant eixa llosa de silenci i, d'elles, la meitat ha interposat denúncia".
També ha destacat que la Comunitat Valenciana ha sigut la primera a posar en marxa, el mes d'abril passat, les unitats comarcals de valoració integral de risc, tan demandades per jutges i fiscals. "L'any 2017 el nombre d'informes emesos era zero, mentre que en els últims 6 mesos a la província de València s'han elaborat un centenar d'informes", ha explicat.
Gabriela Bravo també ha defensat la necessitat d'una justícia especialitzada que conega de manera exclusiva aquesta problemàtica i aquesta especialització ha d'aconseguir també a la Fiscalia, advocacia, així com procuradors i, fins i tot, a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.
En aquest sentit, també ha reivindicat un Torn d'ofici especialitzat en Violència de Gènere que tinga caràcter exclusiu, "és a dir, que el mateix lletrat que assisteix a una víctima, no puga defensar a un presumpte maltractador".