L'anàlisi de mobilitat de la xarxa de telefonia mòbil promogut per la Generalitat, elaborat entre el 16 de març i el 27 d'abril, confirma que el 92% de la població va romandre en la seua àrea de residència en els dies no laborables, mentre que el 88% ho va fer en els dies laborables. D'aquesta manera, l'estudi descriu el comportament dels diferents departaments de salut, entre els quals destaquen Dénia i La Vila Joiosa, en els quals un 95% i un 93,1% de la seua població, respectivament, ha romàs en la seua àrea de residència en dies laborables. De la mateixa manera, el confinament ha causat una disminució del flux intern de l'àrea metropolitana de València, de 357.329 persones durant un dia "normal" a 10.004 durant els dies de confinament, la qual cosa suposa una caiguda del 97,2% de moviments a la ciutat.
La directora general d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Generalitat, Ana Berenguer, considera que les xifres confirmen que la campanya 'Queda't a casa' "ha estat un èxit rotund i destaca el compromís dels valencians i valencianes a l'hora de complir amb les mesures de confinament".
Gràcies a aquestes dades de reducció de mobilitat hem pogut estimar que en el cas que no haguérem reduït aquesta mobilitat els nivells en els quals s'han fet el número de contagiats a la Comunitat Valenciana per durant aquest període hauria pogut arribar a més de 400.000 casos positius i gràcies a aquesta concepció de la mobilitat tenim un número més reduït de morts en comparació amb el que potencialment estimat podria haver estat al voltant de 42.000 morts durant aquest període en el cas de no haver fet res. Ana Berenguer
S'han evitat 400.000 contagis i 42.000 defuncions
La Generalitat Valenciana indica que "l'eficàcia de les mesures de reducció de la mobilitat és una de les principals conclusions de l'estudi del grup de treball Data Science for COVID-19", i d'aquesta manera, l'objectiu que es persegueix "és l'aplicació de tècniques d'intel·ligència artificial (IA) i anàlisi de dades per a ajudar en la presa de decisions públiques en el context de la pandèmia del coronavirus".Aquest treball ha estat dirigit per la comissionada de la Generalitat per a l'Estratègia Valenciana d'Intel·ligència Artificial, Nuria Oliver, i elaborat dins del marc de la col·laboració establerta amb la Secretaria d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial de la Vicepresidència Tercera del Govern i Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital i l'Institut Nacional d'Estadística.
D'aquesta manera, l'aplicació i compliment de les mesures de confinament ha aconseguit evitar fins a 400.000 casos de contagi i unes 42.000 defuncions, segons l'estimació ajustada als canvis de mobilitat en la Comunitat Valenciana, en lloc dels 12.834 casos positius i les 1.279 persones mortes (a la data de realització del treball), respectivament.
L'estimació s'ha pogut obtenir mitjançant un model epidemiològic que reflecteix l'impacte de les mesures de confinament i d'aquesta manera, el grup responsable d'aquest treball, dins del Comissionat per a Intel·ligència Artificial, està format per expertes voluntàries de moltes de les universitats valencianes com la Universitat Jaume I de Castelló, la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, la Universitat Miguel Hernández d'Elx, la Universitat d'Alacant i unes altres com la Universitat CEU Cardenal Herrera, o fins i tot la fundació pública de recerca sanitària Fisabio.
Departaments de salut
L'informe també mostra com la mobilitat dels valencians i valencianes es concentra en zones geogràfiques que, a vegades, són departaments de salut, com és el cas de Vinaròs o Requena, i en uns altres agrupa diversos departaments, com la zona de Torrevella i Oriola, Gandia i Dénia, o les àrees metropolitanes de València, Alacant i Castelló.El model de desescalada ha de garantir la protecció de la població basant-se en una detecció primerenca que permeta prendre decisions granulars per a aïllar els focus, minimitzant al mateix temps l'impacte de les mesures en l'activitat econòmica i social. Ana BerenguerEl treball descriu, a partir de dades prèvies a la crisi de la COVID-19, que hi ha departaments de salut, com, per exemple, els de Vinaròs i Requena, en els quals la mobilitat pràcticament es limita a la circulació interna dins d'aquest àmbit geogràfic. D'altra banda, hi ha departaments estretament connectats entre si i sensiblement menys amb altres àrees. Aquests departaments formen nodes, des d'un punt de vista de la mobilitat, com l'integrat per Torrevella i Oriola. També és el cas de l'àrea metropolitana de València, amb un flux intern de 357.329 persones i del qual únicament surten i entren 10.004 persones al dia. El node de Castelló té un flux intern de 96.620 i un flux extern de1.082.
Una cosa similar es dona a Alacant, on els departaments de l'Hospital General i Sant Joan tenen un flux intern de 99.562 persones i, en canvi, entren i surten a penes 7.774.
Les dades demostren que la mobilitat està molt continguda si prenem com a referència els departaments de salut i que, per tant, és aquesta divisió la que té més sentit no sols per qüestions de gestió sanitària, sinó de context socioeconòmic. Ana Berenguer