Fiscalia defensa els pactes del judici a Blasco malgrat "els nus per exigència del guió"

Afirma que la fundació que estava darrere de les organitzacions que aconseguien subvencions s’assemblava a una ONG “com el pernil al xòped”

Fiscalia defensa els pactes del judici a Blasco malgrat "els nus per exigència del guió"
24/07/2019 -

El fiscal d’Anticorrupció Jesús Carrasco ha defensat aquest dimecres en l’exposició de les seues conclusions definitives en el judici per les presumptes irregularitats en subvencions a ONG i el fallit hospital d’Haití que els pactes aconseguits amb gran part dels processaments -_entre ells els principals, com l’exconseller ‘popular’ Rafael Blasco_- respecten “l’acció i la funció de la justícia”. “No tinguen cap dubte”, ha recalcat.

No obstant això, ha reconegut que en l’exposició dels fets que apareix en els acords signats amb els lletrats de les defenses ha hagut de fer “nus per exigència del guió” per “exigències” d’aquests i per a poder tancar aquestes conformitats.

Així ho ha sostingut el representant del Ministeri Fiscal aquest dimecres durant una de les últimes jornades d’aquest extens procés, corresponent al segon judici del cas, en el qual es jutgen dues peces del conegut com a cas Cooperació –2 i 3– pels delictes de prevaricació, suborn, associació il·lícita, malversació, encobriment, frau de subvencions, blanqueig i falsedat documental.

Per aquestes peces, Anticorrupció sol·licitava 16 anys de presó per a Blasco i demanava com a responsabilitat civil la quantitat de 4.639.840 euros a favor de la Generalitat. No obstant això, la pena més elevada que reclamava el fiscal era per a Augusto César Tauroni, fins a 21 anys i mig de presó.

No obstant això, els acords als quals han arribat aquests acusats contemplen penes inferiors –de tres anys i mig per als principals processaments–. Els acusats que han arribat a un acord amb la Fiscalia són, a més de Blasco, Augusto César i Arturo Tauroni; l’exsecretària general de la Conselleria, Tina Sanjuán; l’excap d’àrea de Solidaritat, Marc Llinares, així com Alina Indiekina Lisenko i María Isabel Castillo López.

Carrasco ha posat en valor durant la seua intervenció les conformitats que ha tancat i, en aquesta línia, ha expressat la seua esperança en què “aquesta sentència siga molt millor que la del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana _relativa a la primera peça de la causa_”, la qual ha criticat i fins i tot ha recordat que va ser recorreguda per Fiscalia per a demanar l’absolució d’un delicte de Llinares.

En qualsevol cas, el representant de l’acusació pública ha destacat que compten amb un “patrimoni probatori ingent i incontestable”.

Ha quedat provat, al seu parer, com existien llistes negres amb les ONG que havien de rebre ajudes i quins no o que la Fundació Hemisferi, l’entitat que suposadament estava darrere de totes les xicotetes organitzacions que es van fer amb els projectes de Cooperació, era un “muntatge per a fer negoci valent-se de les seues relacions d’amistat”.

Aquesta fundació, ha subratllat, s’assemblava a una ONG “com el pernil al xòped”. Sobre Hemisferi, també ha apuntat que “posa els pèls de punta la sensació d’impunitat que sentien entre la fundació i els funcionaris de la Conselleria de Solidaritat i Cooperació”.

ACORDS QÜESTIONATS

Abans de la intervenció del fiscal, les altres dues acusacions –Advocacia de la Generalitat i Coordinadora Valenciana d’ONGD– han mostrat la seua total oposició als pactes signats pel Ministeri Públic i gran part dels acusats.

Enfront d’això, Carrasco ha argumentat que la seua qualificació jurídica dels fets “es manté pràcticament en la seua integritat” respecte a l’acte de Procediment Abreujat de la jutgessa que va instruir el cas. Únicament, ha continuat, contempla els atenuants de reparació parcial dels perjudicis ocasionats i reconeixement tardà dels fets, la qual cosa comporta una rebaixa de la pena.

Així ho ha dit el fiscal, que ha assegurat que aquests atenuants porten a “rebaixes de pena clamorosament beneficioses per a la immensa majoria dels acusats”. El que no assumeix, ha afegit, és que haja introduït modificacions en la xifra global de la responsabilitat civil, atés que únicament ha seguit la quantitat marcada per la Generalitat, 5,3 milions d’euros. “Està la Generalitat, al fiscal no li queda una altra que respectar aqueixa quantificació”, ha justificat.

“AQUESTES PECES SÓN LA MARE DE LA CAUSA”

En un altre punt, Carrasco ha criticat a Javier Boix, advocat de Blasco, de qui ha dit que “ha estat reiteradament picant al tribunal” amb la finalitat de rebaixar la importància d’aquestes peces dues i tres de la causa.

“Aquestes peces no són una hijuela (com la va qualificar en les primeres sessions Boix) de cap altra. En tot cas, si hi ha una relació patern-filial, aquesta és la mare”, ha posat en valor el fiscal.

D’aquesta manera, ha destacat que en aquest judici hi ha 24 acusats (enfront de les nou del primer) i “més del triple” de toms que en la primera peça.

A més, ha rebutjat que existisca cosa jutjada, tal com ha sostingut el lletrat de Blasco. “És totalment incert”, ha emfatitzat el fiscal, que ha fet notar que “la immensa majoria dels testimonis han declarat únicament en el que correspon a aquest procés” i, així mateix, compta amb una prova documental “gegantesca, profusa i de gran qualitat”.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

1 × 2 =

turismo salou