25n
25N
25N

Fiscalia demana 6 anys de presó a Císcar per la compra en l'IVAM d'obra falsa

Sol·licita cinc anys i mig de presó per a José Luis Rueda, fill de l’artista, i per a l’exdirector econòmic del museu

Fiscalia demana 6 anys de presó a Císcar per la compra en l'IVAM d'obra falsa
28/11/2019 -

La Fiscalia Anticorrupció sol·licita per a l’exdirectora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) Consuelo Ciscar una pena de sis anys de presó en considerar-la responsable de la malversació de fons del museu a través de la compra d’obres falses de l’artista Gerardo Rueda. Així mateix, demana cinc anys i mig de presó per al fill del creador, José Luis Rueda, i la mateixa condemna per a l’exdirector econòmic del museu, Juan Carlos Lledó. Per part seua, l’acusació popular, que exerceix Acció Cívica contra la Corrupció, reclama penes més altes: 12 anys de presó per a Ciscar, Lledó i Rueda.

En el seu escrit d’acusació, al qual ha tingut accés Europa Press, la fiscal del cas manté que “entre els anys 2004 a 2011, els acusats Consuelo Ciscar i José Luis Rueda van ordir un pla al marge de la Presidència i del Consell Rector de l’Institut, consistent a desviar part dels fons públics que rebia el museu (…) en l’adquisició de diferents obres d’art com si foren originals de l’artista Gerardo Rueda, mort el 25 de maig de 1996, quan en realitat es tractaven de reproduccions pòstumes amb un valor molt inferior a l’establit pel venedor i abonat per l’IVAM”.

La decisió d’adquirir aquestes obres, prossegueix, “va ser presa per la directora del museu, única responsable de la institució que va mantenir contactes amb el venedor”. “La decisió d’adquirir aquestes escultures va estar presidida per l’ànim de beneficiar il·lícitament a l’acusat José Luis Rueda Jiménez, ja que en el moment de la signatura dels contractes únicament els acusats coneixien que les obres no havien sigut executades per l’artista en vida i que havien de ser foses sota la direcció del seu hereu”, afig.

La fiscal assevera que Ciscar, “malgrat conéixer aquesta circumstància, va ocultar la vertadera naturalesa de les obres a la Comissió Assessora d’Adquisicions, així com al Consell Rector, al qual havia de donar compte
d’aquesta operació”. De fet, “previ a signatura del contracte, la directora no va informar degudament el departament de conservació de l’operació de compravenda, evitant la revisió i l’elaboració del
preceptiu informe sobre la idoneïtat i pertinència d’aquesta adquisició, així com ocultant la vertadera naturalesa de les obres i si el preu de l’oferta s’ajustava al preu de mercat”.

Per a executar aqueix “pla”, Císcar i Rueda, “amb la col·laboració de l’acusat Juan Carlos Lledó”, que com a director econòmic administratiu havia de dirigir el procés de contractació de les adquisicions i exposicions, haurien iniciat dos expedients de compra “en els quals es van ometre deliberadament els informes preceptius”.

Malgrat que els acusats sabien que les peces passaven a formar part del patrimoni públic, van acudir a la contractació privada –mitjançant un contracte de compravenda amb el fill de Rueda–. Així mateix, la directora del museu “hauria omés de manera intencionada l’informe previ justificatiu de la idoneïtat d’adquisició de les obres des del punt de vista artístic per a la col·lecció del museu, així com de l’adequació del seu preu al valor de mercat”.

El ministeri públic assevera que “les 7 obres venudes i 44 de les 77 donades no van ser executades en vida per Gerardo Rueda, que va morir sense deixar instruccions sobre quin era la seua voluntat concreta respecte a la seua fosa, circumstància plenament coneguda pels acusats, la qual cosa no va impedir que pactaren un preu d’adquisició molt superior al corresponent a la vertadera naturalesa de les obres”.

En aquest sentit, al·ludeix en concret a tres obres adquirides i foses en ferro cromat monumentals, “ampliacions enormes d’originals realitzats en vida per l’artista en mesures molt més reduïdes sense que aquest a la seua defunció deixara esbossos, maquetes, instruccions o proves d’artista que permeteren la reproducció fidel d’aquestes”.

També es refereix al fet que Ciscar i José Luis Rueda, “conscients que el que s’estava entregant a l’IVAM eren còpies post mortem que requerien la seua fundició prèvia, van pactar que fóra el mateix Institut el que es fera càrrec de l’execució de les escultures mitjançant la contractació” d’una fosa situada a Madrid. Així, es va subscriure un contracte per a la fosa de 44 peces pel qual l’IVAM va pagar en tres anualitats 512.524.

“SENSE COTITZACIÓ EN EL MERCAT”

Conclou Anticorrupció que, durant el període de temps en el Ciscar va complir les funcions de direcció, l’IVAM va destinar 3.456.876 euros a l’adquisició d’unes obres “que no tenien la consideració d’obres originals, tractant-se de còpies post mortem que manquen de cotització en el mercat”.

Per tot el relatat, té a Consuelo Ciscar per autora del delicte continuat de prevaricació administrativa, de falsedat en document oficial comesa per funcionari públic i de malversació de cabals públics en la seua modalitat agreujada. I li demana la pena de sis anys de presó, multa de 144.000 euros, així com inhabilitació especial per temps de 6 anys.

Per a Juan Carlos Lledó sol·licita la pena de cinc anys i sis mesos de presó i inhabilitació i multa de 63.000 euros pels delictes continuats de prevaricació administrativa, falsedat en document oficial, en concurs medial amb malversació de cabals públics. Finalment, per a José Luis Rueda, reclama, per delicte continuat de malversació de cabals públics, cinc anys de presó i inhabilitació absoluta per 20 anys.

3,5 MILIONS A l’IVAM

A més, pel concepte de responsabilitat civil, la fiscal advoca perquè els acusats indemnitzen a l’IVAM, conjunta i solidàriament, amb 3.456.876 euros.

Pel seu costat, l’acusació popular eleva en el seu escrit, consultat per Europa Press, fins a 12 anys les penes per als acusats, en tots els casos per delicte continuat de malversació de cabals públics del seu tipus agreujat en concurs medial amb els delictes continuats de prevaricació i falsedat documental.

Subratlla aquesta part que Ciscar i Lledó “en total connivència amb José Luis Rueda, fill adoptiu i hereu de l’artista Gerardo Rueda, amb la finalitat de lucrar-se en perjudici de l’erari públic, van tramitar entre els anys 2004 i 2006 dos expedients d’adquisició d’obres de suposada autoria de l’esmentat artista”.

Així, continua, mitjançant compra i donació de José Luis Rueda el museu va adquirir “un total de 98 obres d’art no originals realitzades post mortem fent-les passar de manera conscient i intencionada com a originals i d’autoria de difunt artista”.

En la mateixa línia, també augmenta la quantia de la possible indemnització: més de 4,1 milions d’euros, ja que als 2,9 milions en els quals xifra la possible operació de compravenda fraudulenta i els més de 512.00 del cost de fosa afig 719.987 euros per la “promoció de la suposada obra de Gerardo Rueda, a càrrec dels fons públics, una tapadora per a promocionar de manera injusta obres de la col·lecció privada del senyor Rueda Jiménez”.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

10 − dos =

art en blanc