25n
25N
25N

Fisabio i la Universitat participen en un estudi genètic que fixa l'origen del bacteri de la sífilis

Fisabio i la Universitat participen en un estudi genètic que fixa l'origen del bacteri de la sífilis
13/12/2016 -

Un estudi internacional en què ha participat el catedràtic de Genètica de la Universitat de València i investigador de la Fundació Fisabio (dependent de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública) i de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, Fernando González, ha demostrat que l’origen dels actuals ceps del bacteri causant de la sífilis, ‘Treponema pallidum’, se situa en el segle XVIII.

El treball, publicat en la revista ‘Nature Microbiology’, apunta que el bacteri va mutar en el segle XX, després del descobriment i l’aplicació de la penicil·lina, que va contribuir a l’actual expansió mundial de la sífilis.

El treball, efectuat amb seqüències del genoma de ‘Treponema pallidum’, subespècie ‘pallidum’ (TPA), obtingut directament de pacients amb sífilis, explica que actualment un nombre creixent de ceps del bacteri són resistents al tractament amb medicaments que contenen l’antibiòtic azitromicina i constitueixen una emergència global. Els resultats de l’estudi permeten aplanar el camí per a la seqüenciació posterior de mostres clíniques d’aquesta epidèmia.

De fet, aquest llinatge bacterià té un origen molt recent, en els anys 60 del segle passat, poc després que es generalitzara el tractament amb antibiòtics, especialment la penicil·lina, que continua sent la primera opció terapèutica contra aquesta infecció.

La sífilis és una malaltia de transmissió sexual que afecta tant homes com dones i que pot arribar a ser mortal si no es tracta adequadament, amb més de 10 milions de casos l’any 2008.

Fernando González apunta que “la sífilis està creixent en el món pel fet que no es prenen les mesures adequades de prevenció, perquè la gent no és conscient del perill d’infectar-se, i falta formació en sexualitat. La millor prevenció i més efectiva és l’ús del preservatiu, que s’usa més per a evitar embarassos que per a prevenir malalties”. L’estudi publicat en la revista del grup Nature, ‘Origin of modern syphilis and emergence of a pandemic Treponem pallidum cluster’ posa de manifest que, actualment, no es disposa d’informació suficient sobre els patrons genètics de les infeccions de sífilis, ja que no es pot disposar de les quantitats necessàries d’ADN del bacteri en les mostres clíniques, a més de la impossibilitat de cultivar aquest patogen.

En el treball publicat, les comparacions filogenètiques dels genomes seqüenciats indiquen que els ceps de ‘Treponem pallidum’ examinades comparteixen un avantpassat comú des del segle XVIII. Aquest fet és significatiu, per la controvèrsia sobre l’origen europeu o americà de la sífilis.

La segona teoria apunta que la sífilis vindria d’Amèrica amb la tornada de Colom després del seu primer viatge, i que es va estendre ràpidament per Europa, i va donar lloc a la primera epidèmia de la malaltia l’any 1495, en el context de la Guerra de Nàpols. La cronologia confirmada pels investigadors no exclou la possibilitat de ceps de TPA anteriors a Europa que ja s’han extingit.

Per això, “la seqüenciació de material antic ajudaria a conéixer més encara la història de la sífilis”, apunta Fernando González, “i l’aplicació de la metodologia posada a punt en aquest estudi a mostres clíniques actuals permetrà millorar el nostre coneixement de l’actual epidèmia de sífilis, així com establir mesures més eficaces per a la seua vigilància i control”, conclou l’investigador.

En aquest sentit, una de les hipòtesis que s’ha plantejat després de l’estudi és si els símptomes de la sífilis s’han fet menys greus després dels primers brots coneguts a Europa, com a conseqüència de l’evolució a ceps de menor virulència però amb més capacitat de transmissió.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

disset − 13 =

museo etnologia
museo etnologia
ficcions 2019-2020