25n
25N
25N

Filtres Verds: fer obres per a "renaturalitzar" espais i espentar la regeneració de l'Albufera

El Tancat de Mília compleix, des de 2011, la tasca de rebaixar l’excés de nutrients en l’aigua per a ajudar en “el llarg procés” de tornar a l’Albufera “pre-col·lapse ambiental”

Filtres Verds: fer obres per a "renaturalitzar" espais i espentar la regeneració de l'Albufera
02/09/2019 -

Si ‘apagues’ les veus humanes, tot el que se sent és el brunzit dels insectes, la vegetació compassada amb l’aire i el cant d’una diversitat d’ocells aquàtics. Si aguantes una estona més, la màgia es trenca amb un so semblant a una explosió. “És una escopeta?”. “No, són canons, per espantar els ànecs de l’arròs. Són unes bombones de butà amb una trompeta i un temporitzador”, detallen. Al cap d’una estona, aqueixos falsos trets passen a formar part d’aqueix ambient màgic que sembla estar a quilòmetres de la civilització.

Sembla, perquè aqueix mateix lloc és un aiguamoll artificial que, al costat d’altres dos repartits pels límits de l’Albufera, s’han guanyat el malnom de Filtres Verds.

És juny i els ornitòlegs recomanen esperar un parell de setmanes més per a esbrossar i buidar els camins; és època de nidificació. Amb els pollets en els seus nius i fent els seus primers passos -o vols-, prefereixen evitar la maquinària. “Sense ocells, si hi haguera un sostre de cristall, els processos depuratius serien molt superiors. Però també complim aqueix objectiu de regeneració i rehabilitació d’hàbitats que estan en regressió: la marjal salvatge“, compte Javier Jiménez.

Jiménez fa el ‘treball de camp’ i coneix molt bé el dia a dia del projecte. El Tancat de Mília va nàixer com a projecte en 2004, però va iniciar el seu funcionament en 2011. Va nàixer a través d’Aquamed, una empresa pública del Ministeri de Medi Ambient, i Fernando Juan és el responsable dels Aiguamolls Artificials dins d’aquesta.

“Això es va fer perquè es van ajuntar tres o quatre astres, gent que tenia inquietuds ambientals i, també, una època en la qual hi havia més diners”, recorda Juan. La intenció era i és ajudar la regeneració d’un llac la contaminació del qual és deguda a un alt nivell de nutrients; aquests porten a la proliferació massiva de microalgues que enterboleixen l’aigua, la qual cosa impedeix sobreviure a les plantes subaqüàtiques i disminueix l’oxigen dissolt.

Arrels per a nutrients

Fes click en la imatge per a veure-la a grandària completa

El motiu principal del Tancat de Mília, com el de l’Illa -també d’Aquamed- o el de Pipa, és fàcil de resumir. Es tracta de crear un circuit d’entrada i eixida perquè aigua amb excés de nutrients els perda i isca amb una millorada “qualitat ambiental“. Per a això, no obstant això, no cal pensar en depuradores -que ajuden-, sinó en plantes.

Mília es divideix en tres grans sectors -A, B i C en l’infogràfic-. El primer d’aquests és el que reflecteix “el principal objectiu”, que és millorar la qualitat de l’aigua de l’Albufera. Segons compte Juan, els altres dos sectors complirien altres dos objectius respectivament: regeneració d’hàbitats en regressió -la marjal- i centre de biodiversitat.

El sector A és l’anomenat “subsuperficial“. Un primer canal, que va d’un extrem a un altre, reparteix l’entrada d’aigua a un total de 18 segments. Aquests estan formats per una sèrie de capes; una base d’argila, per a evitar que l’aigua es filtre: una segona de grava fina, i una tercera de roques més grans, encaixades en una malla. Entre aquestes, estan les arrels dels milers de plantes que creixen en cadascun dels segments: tantes i tan variades, que és impossible saber sense indicacions que discorre aigua.

Canal d’alimentació del sector A.

Ací està la ‘perla’ del projecte. “L’aigua passa lentament i les plantes absorbeixen els nutrients. La idea és que la flora absorbisca aquest excés de nutrients i que, a més, l’aigua passe per aqueixa fase fosca”, detalla Juan. Aqueixa fase fosca limita la proliferació de microalgues que, gràcies als excessius nutrients, enterboleixen hui l’aigua de l’Albufera. Jiménez conta que “el filtre subsuperficial” va impressionar des del primer dia. Encara que ara l’aigua que arriba prové de la Depuradora de l’Albufera Sud, a Sollana, abans l’obtenien del mateix llac: “Veus l’aigua típica verda i després, més endavant, transparent. Només amb una mica de terbolesa. Era molt notori a simple vista”. Ara l’aigua ja arriba transparent, encara que això “no significa que tinga bona qualitat ambiental o estiga lliure de nutrients”.

Equilibri artificial

El sector B s’allunya molt d’una cosa artificial”, encara que ho siga. Sis espais reben el treball del sector A i formen aiguamolls, aquesta vegada, amb flux superficial de l’aigua, cadascun d’ells amb diferents altures. “Aquest sector intenta imitar a la marjal”, compte Juan. Des dels camins, plens de vegetació, pot veure’s l’ecosistema generat. A simple vista poden apreciar-se dos flamencs, diverses garses reals i multitud d’ocells més xicotets, com cabrellots o camallongues.

Jiménez assenyala que el centre protegit que han creat atrau moltíssims animals. Sobretot ocells, però també peixos, crancs, tortugues i fins i tot raboses: “Hem descobert que hi ha una família de raboses; tenim detectats tres individus. Encara que no ho semble, és un animal que pot ser comú en aquests ambients”.

L’equilibre de l’ecosistema, creat de zero, és delicat: “juguem una mica a ser déus”, bromeja. Per això, a vegades cal realitzar intervencions per a procurar “que no s’extralimite”. Les raboses, per exemple, troben en aquest lloc tancat moltes facilitats per a menjar-se als pollets, per la qual cosa si veuen que el número és excessiu faran “paranys per a després traslladar-los a un altre lloc“. Una cosa sdemblant passa amb les carpes, una espècie invasora que es fa excessivament gran. Amb elles, són els ocells les que ajuden: “Si veus que la cosa es ‘despendola’, baixem el nivell de l’aigua i els ocells s’ocupen de llevar-les”.

Del col·lapse a la recuperació

Finalment l’aigua arriba a la parcel·la més gran del complex, el sector C. El seu últim pas abans d’arribar a l’Albufera. “Tràfic d’imitar al Llac dels anys 60”, assenyala Juan. Ací, com assenyala també el regidor de Devesa Albufera a l’Ajuntament de València, Sergi Campillo, hi ha també un valor divulgatiu i històric: pot apreciar-se com era l’Albufera fa mig segle, en la seua “esplendor”: “Es pot veure com era el llac d’aigües cristal·lines, abans dels abocaments d’aigües residuals i industrials de finals dels 60 i 70… Abans del col·lapse ambiental“, assenyala el regidor.

Entre plantes, ocells i multitud d’animals aquàtics, l’aigua torna amb una bona qualitat ambiental a l’Albufera. Dues cabres, fins i tot, ajuden a mantenir a ratlla la vegetació quan no estan pacients mirant les visites. Segons detalla Jiménez, un exemple del bon funcionament del parc és que, malgrat la quantitat d’ocells que hi ha -al costat de les seues deposicions-, el líquid ix del recorregut amb un 50% menys de fòsfor. Així, un sistema de bombament eleva l’aigua i aquesta s’ajunta amb els tons verdosos que hi ha a l’altre costat. Encara que ajuden, per desgràcia, els tancats no són en si la solució per a aquest Parc Natural.

Vistes del sector C.

Jiménez detalla que alguna vegada han fet els càlculs, aproximats, per a fer-se una idea de quants entorns com aquest farien falta per a tot el llac: “Els comptes són irreals. Som part de la solució, però la qualitat de l’aigua ha de millorar-se amb majors aportacions d’aigua neta. Ve amb millorar encara més la qualitat residual de l’aigua que arriba de les depuradores”, assenyala.

En l’entorn, asseguren Juan i Jiménez, sí que es nota un “efecte local” gràcies a l’aigua de millor qualitat. La qualitat de l’aigua de l’Albufera millora a poc a poc, encara que “encara queda lluny de la seua esplendor”. Els esforços conjunts respecte a la qualitat de l’aigua permeten que ja algunes plantes subaquàtiques abans perdudes comencen a recuperar-se. Així, encara que no veuen viable ampliar la xarxa de tancats de forma generalitzada, sí la renaturalització de part dels arrossars: “Ajudaria a transformar arrossars en marjal salvatge, una que a penes queda”.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

5 + 11 =