Fernando Belhot, assessor financer o fiduciari a l'Uruguai de l'expresident de la Generalitat i exministre de Treball amb el PP Eduardo Zaplana, va declarar el gener de 2019 com a testimoni a través de videoconferència des del seu país, dins de la investigació pel cas Erm, i va admetre haver administrat uns huit milions d'euros ingressats en diferents etapes i haver entregat a l'excap del Consell uns 2,3 milions al llarg dels anys de "col·laboració" mantinguda amb ell, la majoria d'ells entre 2016 i 2017.
Part de la seua declaració es coneixia ja i, ara, amb l'aixecament del secretari del sumari, se sap que Belhot va explicar a la jutgessa del Jutjat d'Instrucció número 8 de València i al fiscal que l'expresident de la Generalitat mai va deixar res per escrit d'aqueixa col·laboració.
"Vull fer un aclariment que em sembla important perquè és un fet que és clau. Amb el senyor Zaplana, encara que li semble mentida, durant els nou anys mai em vaig escriure un mail, mai em vaig escriure un Whatsapp perquè ell era extremadament cautelós i solament parlava amb ell a un número de cel·lular propi (...) o a la seua secretària", assenyala el testimoni, que proporciona el mòbil tant de l'excap del Consell com de la seua secretària, Mitsouko Henríquez, tots dos investigats en la causa. Així mateix, ofereix el correu de la treballadora de l'exministre, perquè d'ell tampoc va tindre.
Un escrit de Fiscalia Anticorrupció que consta en el sumari sobre aquesta declaració revela que Belhot va mostrar el seu interés a col·laborar per a esclarir els fets i va signar un document en el qual va manifestar que va gestionar com a advocat parteix del patrimoni de Zaplana a l'estranger a través dels investigats Joaquín Miguel Barceló (considerat el seu presumpte testaferro) i Francisco Grau (assessor).
El fiduciari, que atribueix un paper "protagonista" a Zaplana, es va mostrar disposat a posar a la disposició de les autoritats espanyoles 6,7 milions d'euros ocults a l'estranger i assenyalar els 3,3 milions distribuïts en diferents propietats. La magistrada instructora del cas Erm va deixar en llibertat a Zaplana i a les seues dos presumptes testaferros una vegada va assegurar aqueixa quantitat de diners que tenien a l'estranger.
El testimoni va explicar que va començar a administrar fiduciàriament prop de 8 milions d'euros, 7.950.000 a través de societats uruguaianes, que ingressen en diferents etapes a l'empresa Disfey. En 2013 van començar a arribar des de diferents societats estructurals que manejava el despatx, que es comencen a administrar fent inversions i ell donava notícies a Zaplana "no en forma quotidiana ni molt menys".
"Ell tenia una confiança en la nostra administració personal i professional però sí que li donava per exemple en forma tres o quatre vegades per any, fins inclusivament pel fet que nosaltres havíem pactat com tot gestor de fons un honorari que consistia en el següent: era un 0,75% sobre la suma de l'administrat com a mínim i un percentatge...", descriu.
Aqueixa rendició de comptes li la comunicava igualment de manera verbal, mostrant-li-les i explicant-li-les perquè "mai va voler tindre-la amb si", diu i afig que era "bastant intel·ligent o ràpid com per a entendre quins eren els guanys i les pèrdues i a ell el que li interessava sempre és que es mantinguera el valor del capital", detalla.
HO REBIA LA SECRETÀRIA
I preguntat per si li sol·licitava retirs i com feia arribar aqueixes quantitats, descriu un sistema "de canvis" molt comú a l'Uruguai, consistent en agents de canvi, amb contactes a tot el món, que s'encarreguen de rebre els diners i entregar-lo de manera personal en la jurisdicció on se li demane. Zaplana mai va anar a rebre els diners, que en un 90 o 95% de les ocasions rebia la seua secretària a Madrid.
"Era la receptora", afirma, i afig que sap que li ho entregava efectivament a Zaplana perquè més tard li cridava per a dir: "Tot correcte". En tot cas, insisteix que l'exministre mai va signar un document sinó que "el que es va fer va ser un enteniment verbal de gestió d'actius financers i d'actius societaris sobre la base de la tinença de les accions de la societat o de les societats titulars del compte" i de la part de l'immoble de la Vila Joiosa.
El fiduciari calcula que en set anys va entregar a Zaplana 2,3 milions d'euros (770.000 euros d'un compte; 615.000 d'una altra i 1.040.000 dòlars d'una altra dòlars). La retirada de fons es va fer des de la societat uruguaiana Disfey (s'havia creat una estructura societària a Espanya i Luxemburg anomenada Imison Internacional, de la qual va haver-hi posteriorment un traspàs a aquesta i una altra signatura anomenada Misfey) i més tard ell es va obrir un compte corrent al seu nom per a fer més àgil el maneig dels fons.
"LIQUIDITAT"
Belhot va explicar que la major quantitat de les retirades es va fer entre els anys 2016 i 2017. Durant la seua declaració, l'advocat deixa constància que Zaplana "sempre va ser poc inclinat a fer qualsevol tipus d'inversió tant en immobles com en qualsevol altra cosa perquè sempre deia que ell volia tindre la disponibilitat immediata dels diners", perquè volia "tindre liquiditat".
Zaplana va ser gravat el 18 d'abril de 2018 en les dependències d'un hotel de Madrid pels agents de la Unitat Central Operativa (UCO), en una conversa mantinguda amb Belhot, admetent aqueixa necessitat de "liquiditat".
En aqueixa conversa, transcrita en el sumari, encara que part d'ella és inintel·ligible, Zaplana diu: "Ara necessitaria... Però a curt termini. A mi em passa el mateix, jo tinc el meu sou, és un bon sou... Jo puc traure (inintel·ligible) que no passa res, però no puc traure cinc milions de... Primer perquè no els tinc ara perquè m'he ficat en un problema, però segon que és que encara que els tinguera". L'expresident afig que a Espanya li anaven a dir "'Vosté a on va?'".
Preguntat per aquesta conversa, el fiduciari explica que Zaplana havia canviat la seua manera de pensar per la malaltia que patia i pateix i es plantejava la manera de tindre aqueixa liquiditat "més prop d'ell". "De fet m'havia plantejat que havia de fer-se una cirurgia per un valor molt important, que tal vegada li l'anara a fer a Nova York, en la clínica Andersen, que al final crec que li la va acabar fent a València mateix (...), diu.