La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació presentarà demà dimarts, 11 de juny, a les 19 hores el llibre ‘Fer país. Comunismo valenciano y problema nacional (1970-1982)’, de la historiadora Vega Rodríguez-Flores. L'acte se celebrarà al Saló d’Actes del Col·legi Major Rector Peset (plaça Forn de Sant Nicolau, 4) i acompanyaran a l'autora Gustau Muñoz (economista, escriptor i militant del PCPV en els anys que analitza l’assaig) i Ferran Archilés (professor d'Història Contemporània de la Universitat de València i codirector de la col·lecció Adés & Ara, on es publica el llibre). L'entrada serà lliure i gratuïta fins a completar l'aforament de la sala. Fer país ja es pot adquirir a les llibreries i a la pàgina web del Magnànim.
El PCE, entre l'Estat i les nacions
"Fer País". Comunismo valenciano y problema nacional (1970-1982) suposa una anàlisi de l'actitud del Partit Comunista d'Espanya al País Valencià, que passaria a ser el Partit Comunista del País Valencià el desembre de 1976, entorn la qüestió autonòmica i nacional. Vega Rodríguez-Flores intenta traçar la trajectòria d'aquest partit, sempre tractant de reflectir una realitat que va ser convulsa i que va propiciar l'existència de posicions molt dispars en el si mateix del comunisme valencià al llarg del període que abasta, des d'inicis de la dècada de 1970 fins a l'aprovació en 1982 de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià.Segons explica l'autora, "si bé el conjunt de l'oposició democràtica es va convertir en valedora dels drets a l'autogovern, la definició sobre què era el País Valencià no va ser la mateixa per a aquells per als quals el valencianisme definia la seua pràctica política i per als quals no, com no ho va ser la seua actuació política en relació amb la consecució de la seua autonomia. El Partit Comunista, malgrat ser pioner entre l'esquerra estatal en la reivindicació d'aquests drets, no va deixar d'actuar des de la lògica d'un partit estatal". En aquest context, les tensions internes entre els diferents corrents van ser enormes i van adoptar formes diferents segons la conjuntura. Aquest treball naix precisament amb la voluntat de traçar una visió el més complexa possible –perquè complexes van ser les actituds que es van adoptar per part dels corrents i protagonistes que ací s'analitzen–, de com es va enfrontar a aquell procés el comunisme valencià. Com un partit d'àmbit estatal va bregar amb la qüestió identitària i amb les necessitats del canvi democràtic, i com va encarar el difícil equilibri d'aquests aspectes, que amb el transcurs polític es van tornar en moltes ocasions, incompatibles.
Vega Rodríguez-Flores Parra(Castelló de la Plana, 1984) és doctora en Història Contemporània per la Universitat de València, amb la tesi Nació espanyola i Estat Autonòmic en el Partit Socialista Obrer Espanyol (1974-1982). Ha sigut professora associada en l'àrea d'Història Contemporània de la Universitat de València. Actualment és investigadora doctora contractada pel Grup d’Estudis Històrics sobre les Transicions i la Democràcia. És autora de diversos capítols de llibre i articles sobre la qüestió nacional en el PSOE i el PCE durant la Transició.