El sociolingüista valencià Lluís Vicent Aracil va dir en 1968, en un assaig sobre els sainets d’Escalante, que «l’ús crea la llengua». Aquesta afirmació al País Valencià expressa una realitat candent, per la urgència social de crear més espais d’ús per al valencià. No hi ha dubte que uns dels objectius estratègics del nostre país és que el sector audiovisual valencià tinga més pes en el present i en el futur de la societat i de l’economia del segle XXI. Per aquesta raó des de la Plataforma per la Llengua hem iniciat el 2017 la campanya «El valencià al cinema», per reivindicar el dret a l’ús de la nostra llengua en els films, doblats, subtitulats o en versió original, en igualtat de condicions respecte als que es projecten en versió espanyola.
La posada en marxa de les noves À Punt ràdio i televisió obren expectatives d’ús per a la comunicació en la nostra llengua. També es reprén la possibilitat de continuar col·laborant, lingüísticament, amb els mitjans de comunicació de Catalunya i de les Illes Balears, per avançar en la línia d’un espai públic de comunicació policèntric en la llengua pròpia. Gràcies a la tecnologia, el doblatge i el subtitulat s’han simplificat molt. Això no només ha de produir un benefici cultural sinó també professional, per a actors i actrius, lingüistes, guionistes, que ara estan en l’atur.
El sociolingüista Toni Mollà explica que les llengües amb valor econòmic discriminatori tenen viabillitat de futur. El valencià,ha de servir també per a potenciar l’economia al segle XXI. El 6,7% de la gent que ha trobat treball durant el 2016 i 2017 diu que té un suficient coneixement del valencià, en contrast amb la manca de competència lingüística de molta gent que no té treball. Aquesta dada, recollida a l’Informe CAT 2017, informe anual de la Plataforma per la Llengua, demostra el paper del valencià per a aconseguir treball i de qualitat.
Els avanços en favor de la llengua pròpia que el Consell valencià està promovent des del sector públic responen al fet que les institucions han de garantir el drets lingüístics bàsics. Però és evident que amb això no hi ha prou, perquè, globalment, la llengua pròpia ha de ser el mitjà de comunicació i d’identitat col·lectiva d’una comunitat social. Aquesta idea és la que resumim des de la Plataforma per la Llengua amb el lema «valencià, llengua comuna».
Manuel Carceller@PLlValenciaPlataforma per la Llengua