caixa popular

'Fake News' i veritats a mitges de María José Català (PP)

La candidata popular assegura que la ciutat no té “possibilitat de creixement econòmic” pese a l’augment de les activitats econòmiques

'Fake News' i veritats a mitges de María José Català (PP)
29/03/2019 -

La candidata del Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) a l’alcaldia de València, María José Català, va presentar ahir les seues primeres accions de cara a les Eleccions Municipals. Per a ella, la ciutat està “sotmesa” al Govern de la Nau, per això aspira a aconseguir una “València lliure”. Assegura que, si aqueix pacte de govern es repeteix, la ciutat “continuarà bruta, insegura, col·lapsada, sense possibilitat de creixement econòmic i sotmesa a una imposició després d’una altra”.

Totes aquestes propostes es troben també recollides en la web -redactada en valencià amb nombroses faltes gramaticals- que ha llançat al costat del seu primer espot, ‘sientevalencialibre.es’. Ací es fonamenten, a vegades amb dades, afirmacions com que “la pressió fiscal ha augmentat un 14%”, o que s’ha instaurat “un model educatiu excloent“.

Algunes d’aquestes dades ni estan detallats ni es corresponen amb les xifres oficials.

Creixement econòmic

Segons Catalá, sota el govern “impositiu” de Compromís i PSPV la ciutat continuarà “sense possibilitat de creixement i desenvolupament econòmic”.

Segons dades de l’Oficina Estadística, l’activitat econòmica de València ha augmentat 6,7 punts des de 2016, 9,8 si es compta des de l’exercici 2015/2016 que van compartir amb Rita Barberà. Les dades, que s’expressen en tant per mil -‰-, són un coeficient entre el nombre d’activitats en l’Impost d’activitats Econòmiques per cada 1.000 habitants.

Pressió fiscal

En la web de campanya de Catalá o com ella va afirmar en la presentació de campanya, s’afirma que “la pressió fiscal ha augmentat un 14%”. Es tracta d’una dada que, asseguren, s’ha extret de la liquidació de pressupostos de 2018. També va difondre aquesta dada Eusebio Monzó, que va criticar a Ribó per apujar els impostos “a les famílies“.

Després d’analitzar les liquidacions de pressupostos de 2016 a 2018 no s’ha trobat aquesta relació del 14%. Es pot observar que el primer any el total ingressat per impostos directes i indirectes va descendir un 10,88%, mentre que el segon va pujar un 4,63%. En comparar entre anys la recaptació total mitjançant impostos, taxes i ingressos patrimonials, el primer any va descendir un 6,36%, mentre que el segon va pujar un 2,09%.

Ribó va assegurar durant el balanç econòmic del mandat que van apujar els impostos “a empreses importants” però cap a “famílies”. Segons dades de la Regidoria d’Hisenda, s’han pujat 4.000 rebuts d’IBI dels 500.000 comptabilitzats, és a dir, a un 0,8% del total. Asseguren, a més, que són els relatius a “edificis bancaris i grans cadenes”.

Inseguretat

En la web de campanya de Català hi ha una pestanya anomenada “Siente Valencia Segura“, encara que dins es parla de la mobilitat urbana. Per a la política la ciutat, amb el govern actual, està “bruta, insegura, col·lapsada i sotmesa”.

Segons dades del Ministeri d’Interior i l’Oficina Estadística de l’Ajuntament de València, en 2017 en la capital valenciana es van comptabilitzar 44.911 infraccions penals; en 2018 van ser 47.064. Això suposa un augment del 4,79% de la suma de qualsevol mena d’infracció, des d’homicidis fins a furts. És un xicotet augment que també s’ha donat en el conjunt nacional, que es va passar de 2.045.784 en 2017 a 2.131.42 en 2018, un augment del 4,19%. En 2016 es van comptabilitzar 45.102 infraccions, que es tradueix en un 0,42% menys d’infraccions en 2017.

Les dades del CIS nacionals -no es troben per províncies o municipis- mostren que la inseguretat és una de les tres principals preocupacions per a un 3,6% de la població del país.

Model educatiu “excloent”

En la mateixa línia que Isabel Bonig i Toni Cantó, candidats del PPCV i Ciutadans a la Generalitat, Catalá assegura en el seu web que el Govern de València ha “contribuït” a un model educatiu “únic i excloent” que “atempta contra la llibertat dels pares a triar l’educació que volen passa els seus fills”, malgrat que Educació és una competència de la Generalitat, no de l’Ajuntament. Un argument molt utilitzat per la dreta valenciana per a alimentar la creença d’una suposada “imposició” del valencià que, a assegurat Toni Cantó, ha deixat a familiars seus “sense opció” a rebre classes en castellà.

Segons la legislació actual és impossible no rebre cap classe en tots dos idiomes oficials. Els pares i mares que vulguen que els seus fills reben una educació pública poden triar entre diversos centres de l’anomenada “zona d’influència” en la qual viuen: per cada ‘districte escolar’ hi ha de 2 a 14 centres a triar, alguna cosa que depén de la població.

Tots els centres han d’impartir un mínim del 25% de les hores en castellà i valencià, i entre un 15 i 25% d’anglés. És l’elecció de més hores d’una de les dues llengües oficials el que marca la ‘llengua vehicular’ del centre, però mai pot deixar-se d’impartir-se en l’altra. L’elecció d’una altra en el centre, entre altres coses, es realitza mitjançant consens del Consell Escolar, un òrgan en el qual participen els pares i mares a més del professorat. És a dir, els progenitors sí que té poder de decisió sobre l’educació del centre. D’ací resulta un ‘currículum escolar’.

Rubén Trenzanos, Director General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, assegura que “la llengua no és motiu d’elecció” igual que els pares no poden decidir que el seu fill no de matemàtiques o anglés. Aquesta elecció de llengua vehicular ja es fa de la participació en el Consell.

Més informació


try valencia

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

un × 1 =