Toni Cantó, candidat al millor fake

El diputat es presenta a les primàries autonòmiques de Ciudadanos amb un discurs marcat per les desinformacions

Toni Cantó, candidat al millor fake
31/01/2019 -

Des que Toni Cantó anunciara el seu desig de convertir-se en President de la Generalitat Valenciana, són moltes les respostes que ha rebut per part d’altres grups polítics. Un dels últims ha sigut Podem, que considera “una mala notícia per als valencians” la seua presentació com a candidat a les primàries de Ciudadanos.

Per a la formació morada, el discurs de Ciutadans s’ha centrat en “inventar fantasmes d’un inexistent catalanisme per a no abordar les vertaderes necessitats i aspiracions dels valencians”. Una carrera que va començar en 2013 quan l’actual diputat de Ciutadans en el Congrés dels Diputats, encara dins de UPyD, va afirmar que “un terç de les morts per violència domèstica són homes” o que la major part de les denúncies en aquest cas eren falses.

Va tardar cinc hores a demanar disculpes davant el que va qualificar “un tema tan greu com és la violència de gènere”, però són moltes les fake news, bulos o continguts falsos per a generar desinformació, els que han marcat l’etapa política de Cantó, fins al punt que alguns es dirigeixen a ell com a “diputat fake”.

“El valencià i el català no són la mateixa llengua”. Fals

A pesar que és un tema del qual ha evitat parlar, fa poc més d’una setmana Cantó va organitzar un desdejuni informal amb els mitjans de comunicació en el qual va fer aquesta afirmació, una idea que aniria contra l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), l’únic òrgan competent en la regulació del valencià.

En concret, defensa la unitat de la llengua valenciana-catalana pròpia de la Comunitat Valenciana, de Catalunya i les Illes Balears, antiga Corona d’Aragó, amb el respecte a la diversitat dins d’aqueix sistema lingüístic. Per això, l’AVL li ha contestat tant a ell com a la candidata a l’alcaldia de València pel PP, María José Català, que no es creguen “filòlegs” i que no busquen finalitats electoralistes.

“Els nostres fills no poden estudiar ni una sola hora en castellà en molts col·legis”. Fals

Tal com denunciava Podem, el suposat catalanisme per part del govern del Botànic és un dels principals eixos de la seua campanya electoral, no solament respecte a l’anterior qüestió, sinó pel que li manté inquiet. “Estic fart que els nostres fills no puguen estudiar ni una sola hora en castellà en molts col·legis de la Comunitat Valenciana”, va dir la setmana passada en el seu acte de presentació com a candidat a les primàries.

La Llei 4/2018 de Plurilingüisme té com a objectiu “el domini oral i escrit de les dues llengües oficials (el castellà i el valencià), el domini funcional d’una o més llengües estrangeres […]” a les aules. Per a això, la normativa implica que el temps mínim destinat a continguts curriculars en cada llengua oficial en tota l’escolaritat obligatòria siga del 25% de les hores lectives, mentre que en el cas de les estrangeres el mínim és del 15%.

Cada centre, per tant, ha de respectar aqueix mínim, per la qual cosa encara que es done més prevalença a una llengua o una altra sempre existeix un quart d’hores com a mínim en castellà.

Toni Canto

“À Punt és una mini TV3”. Fals

D’altra banda, la relació de Toni Cantó amb la televisió pública valenciana també és de les més sonades. En l’antic Canal 9 va participar en el programa ‘Mira, mira’, que s’emetia en prime time en 2002 i entre aqueix any i 2003 va cobrar 134.000 euros per treballar durant cinc mesos com a actor. No obstant això, deu anys més tard va publicar en Twitter, on cada dia puja contingut, una imatge llançant un míssil a la cadena valenciana en el moment en què es negociava el seu ERE, que va esborrar de seguida. I quan el PP li va recriminar cobrar aquesta quantitat i “fer broma” amb el tancament, Cantó va respondre que va ser el “míssil del PP” el que va acabar amb ell.

Quant a l’actual À Punt, per a ell es tracta d’un cert “capritx molt car”, ja que, segons ha defensat en les seues intervencions, costa 9.000 euros per cada habitant que la veu. No obstant això, el pressupost de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) és de 56 milions d’euros i hi ha 4,7 milions d’habitants segons l’Institut Nacional d’Estadística, per la qual cosa cada valencià i valenciana pagarien 11,91 euros per aquest servei.

A més, À Punt és la sisena radiotelevisió pública amb major pressupost total, mentre que la primera és la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació, que rep 231 milions enfront del cas valencià. Malgrat això, i el que trencaria amb l’afirmació de Cantó, és que la CVMC rep el millor percentatge del total pressupostari, amb un 0,27% dels 19.956 milions del pressupost autonòmic de 2018. Les que més reben són les del País Basc, Galícia i Catalunya, és a dir, les que tenen una llengua pròpia.

“À Punt és Telecompromís”. Fals

També ha generat molta polèmica des que dilluns passat entrara en directe en ‘El Matí’ d’À Punt i declarara que té la “broma” de referir-se a la radiotelevisió pública com ‘Telecompromís’. Segons el diputat de Ciudadanos, que va rebre la cobertura de la cadena en aqueix acte, el treball dels seus periodistes no és plural i es dóna veu principalment als dirigents i als projectes polítics de Compromís i, apel·lant a una baixa audiència, va dir: “El que aconseguireu és que la gent s’allunye de vosaltres perquè entendrà que esteu al servei d’un partit o una ideologia”.

La veritat és que, encara que en altres ocasions haja afirmat que té un 1% d’audiència, l’Estudi General de Mitjans (EGM) la situa en el 2,4% i programes com Terra Viva han aconseguit un 4,5% de quota de pantalla, uns 56.000 espectadors. A més, en les Campanades per a acomiadar el 2018, Carolina Ferre i Eugeni Alemany van reunir una mitjana de 98.000 espectadors i van batre rècord amb un 6,4% d’audiència.

A la pregunta de què passaria amb aquest servei si aconseguira ser president de la Generalitat Valenciana, el polític i actor és clar: “Barallaré perquè no hi haja sospita que sou parcials i així més gent s’acostarà a veure-vos i podreu fer el vostre treball amb llibertat […]. Ha d’haver-hi una televisió pública que cuide el valencià i la informació local però que done un servei neutral”.

 

“Sembla que al tripartit valencià no li agrada el flamenc. És més de sardana”. Fals

Aquest va ser el tuit que va publicar sobre una campanya publicitària que es va distribuir per la ciutat a través de suports fixos amb termes com a ‘Flamenc’ o ‘Bous’ ratllats per a desmuntar tòpics i promocionar la ciència.

No obstant això, aquestes imatges es trobaven en els panells publicitaris propietat de l’Ajuntament de València però la responsable era la Fundació Premis Rei Jaume I, és a dir, una empresa privada, i més concretament, l’agència de publicitat Aftershare, del publicista Risto Mejide.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

un × quatre =

turismo salou
Torrent semana agricultura
liria