La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de València ha aprovat este divendres la concessió de l’autorització corresponent per fer possible l’inici dels treballs d’excavació al Cementeri General “per a exhumar les despulles mortals de Mariano Vicente, esclau del franquisme, condemnat a treballs forçats, i que en 1941 arriba a València amb llibertat condicional i mor després de diversos mesos ingressat a un hospital”, segons el regidor de Cementeris, Alejandro Ramon.
El regidor ha destacat la importància que té esta intervenció per la família de Mariano Vicente, “una qüestió de justícia i reparació” que entronca plenament amb les polítiques realitzades per complir amb la llei de Memòria Històrica.
La neboda-neta de Mariano Vicente ha assegurat rebre la notícia amb “emoció i esperança, també amb nervis” per l’edat dels seus tios per a qui és especialment important “poder tancar la ferida veient al seu germà tornar per fi al seu poble, amb la seua família”. A més, han agraït al Ministeri de Justícia i a l’Ajuntament de València una intervenció que arriba “quan ja no comptàvem amb ella, però que ens fa renàixer la il·lusió” i a l’alcalde, Joan Ribó, “la seua implicació personal en este assumpte perquè els treballs puguen començar a temps”.
La família de Mariano Vicente també ha volgut agrair al Grup Per a la Recuperació de la Memòria Històrica de la Comunitat Valenciana (GRMH-CV), que l’ha assessorada amb l’Equip ArqueoAntro –contractat pel Ministeri per fer els treballs-, “la seua determinació per superar tots els obstacles per a arribar a este punt”, amb investigacions que “han aportat llum sobre la desaparició de Mariano, que ja no quedarà com un mort de fam més, sinó que la història el recordarà com una altra víctima ignorada i amagada de l’odi i la intolerància”.
Per la seua part, el president del GRMH-CV, Matías Alonso, ha agraït la resposta de la corporació municipal i ha manifestat l’esperança perquè “s’arribe a solucionar a temps un projecte tan emblemàtic” com el de l’exhumació de Mariano Vicente, “principalment per la seua família, però també perquè es fa amb el suport de tots i la memòria ha de ser punt de trobada i no d’enfrontament en tractar-se d’una qüestió de drets humans”.