25n
25N
25N

Expropiar i eliminar horta tradicional per a tindre, 22 anys després, solars i reixats

La ZAL segueix avant malgrat dues sentències en contra i la nova denúncia de Per l’Horta

Expropiar i eliminar horta tradicional per a tindre, 22 anys després, solars i reixats
16/07/2019 -

La història litoral de València al sud del llit històric del Túria és traumàtica. Al barri de Natzaret li van arrabassar la seua platja per a ampliar el port en 1988. Nou anys després, en 1997, es va expropiar i va eliminar horta productiva per a portar avant la Zona d’Activitats Logístiques o ZAL -després d’una forta lluita veïnal- de nou del port. Poc després l’antiga desembocadura desapareixia sota una ampliació, una altra vegada, del port. 22 anys després, queda una zona delimitada per reixats amb solars i matolls.

La ZAL, ara, es troba més prop de ser una cosa irreversible i de separar, mitjançant un ús privat de l’espai, la connexió de l’Horta tradicional valenciana amb el Parc Natural de l’Albufera. Fins i tot amb un pla de crear un nou parc en la desembocadura del nou llit, continua en marxa la intenció de posar un ‘mur’ entre tots dos espais naturals.

Des de Per l’Horta, una associació valenciana nascuda a fi de portar avant una ILP que protegisca aquesta ben natural valencià, esperen que els tribunals ho frenen “una altra vegada”. I remarquen l'”altra vegada” perquè el pla, encara que amb alguns canvis, s’assembla a l’antic de la gestió popular que es va tombar pels tribunals en 2015. “El Tribunal Suprem el va declarar nul. Tot el pla. Podrien haver fet un altre, no aquest altra vegada“, assenyala el portaveu de la plataforma Josep Gavaldà.

Canvi d’Horta a ZAL i pèrdua de l’antiga desembocadura del Túria.

L’últim pla del ZAL, que ja ha rebut quatre ofertes de diferents empreses per a iniciar les operacions, aborda la creació d’un “gran corredor verd” per a connectar l’antic llit -des de la Ciutat dels Arts- amb Pinedo, amb l’ampliació del carril bici ja construït. Alguna cosa que entra en contradicció, com assenyalen des de l’associació, amb la mateixa Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, que data de 2011: els “corredors verds” han de tindre una amplària mínima de 500 metres. L’ampliació d’aquests carrils bici no arribarà als 30 metres.

Connexió verda

Va ser l’abril passat quan es van iniciar els processos per a comercialitzar 239.000 metres quadrats de la possible zona logística, que s’ha traduït en aquestes quatre ofertes. Alguna cosa que Per l’Horta va denunciar, perquè hi ha “raons” per a no seguir avant amb el projecte. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana el va tirar cap endarrere en 2013 per irregularitats en la tramitació urbanística; el Tribunal Suprem el va ratificar dos anys després. Així, malgrat mantenir en essència el mateix plantejament, el Port continuen avant. “Una oportunitat perduda del Botànic per a fer noves polítiques del territori”, es lamentaven des de la plataforma en les xarxes.

Per a Gavaldà hi ha una falta de “lideratge” i “voluntat política” tant des de l’Ajuntament amb Ribó com des de la Generalitat amb Puig perquè, assegura, podrien haver replantejat el pla per a realitzar una ‘connexió verda’: “Cal donar-ho un altre ús a la ZAL, no un carril bici amb arbres“.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

catorze + cinc =

museo etnologia
ficcions 2019-2020
ficcions 2019-2020