El Museu Faller de València oferirà, a partir del pròxim 6 de juny l'exposició «Falles fora de Falles. Els altres temps de la festa», que ha organitzat la Regidoria de Cultura Festiva en homenatge a les denominades falles complementàries, aquelles que no es planten en les dades tradicionals de la festivitat valenciana de març, sinó, de manera excepcional, en commemoració de fites o esdeveniments especials, com ara el Mundial de Futbol de 1982 o l'Exposició Universal de 1992 a Sevilla.
Tal com ha explicat el regidor en funcions de Cultura Festiva, Pere Fuset, «es tracta de falles que tenen les funcions d'acompanyar, realçar, subratllar o dimensionar un esdeveniment no faller, aportant la potència simbòlica de la falla mitjançant la seua evocació en el context en el qual és reimplantada».
L'exposició (i el catàleg que l'acompanya) aborden quatre modalitats històriques de falles complementàries: les encarregades amb motiu de congressos i fires, les celebrades amb motiu de commemoracions o efemèrides, les que s'han plantat dins de la celebració de diverses festivitats, i les concebudes com a intervencions en l'espai públic.
Pere Fuset ha explicat que «amb aquesta nova exposició volem mostrar com la falla ha sigut històricament la principal ambaixadora de la festa fallera, al mateix temps que ha sigut exportada a altres espais i ambients per a realçar o acompanyar celebracions molt diverses. El resultat és una nòmina extensa i original de falles plantades en diverses parts del món, i pràcticament en qualsevol temps. Unes falles que sovint han passat desapercebudes o han estat oblidades, però que esta exposició ha volgut destacar i reivindicar per a cridar l'atenció sobre la potència comunicativa de la falla i la seua potencial universalització».
Exemples d'aquest tipus de falles són, entre d'altres, la plantada amb ocasió del Mundial de Futbol de 1982, del qual València va ser designada subseu. El campionat mundial es va festejar a la nostra ciutat amb dos monuments: un realitzat per a perdurar, representat per una escultura d'Andreu Alfaro, que destaca en el centre d'una rotonda en l'avinguda d'Aragó; i un altre, efímer, una falla de 30 metres d'alçària obra de l'artista Vicente Luna, que va ser plantada el 19 de juny davant l'edifici de l'ajuntament.
També va tindre aquest caràcter excepcional el monument faller plantat l'octubre de 1992 davant el pavelló de la Comunitat Valenciana en l'Expo 92, amb el lema «De Valencia yo te traigo...», que presentava en la part central un Micalet vestit de saragüell abraçant una Giralda vestida d'andalusa, símbol de l'afecte i la germanor entre València i Sevilla.
També es va plantar un monument el 26 de juny de 1990 per a celebrar l'eliminació de l'anomenat «semàfor d'Europa», com era conegut el pas obligat de la circulació rodada per les avingudes del Cardenal Benlloch, Eduard Boscà i Peris i Valero que enllaçava els trams al nord i al sud de l'autopista AP-7. Aquell era l'únic entorpiment urbà que patien els viatgers de l'itinerari Dinamarca-Alemanya-França, a més de creuar mig miler de quilòmetres a Espanya.
L'exposició s'obrirà al públic dijous que ve, 6 de juny a les 19.30 hores. Recull gran quantitat de fotografies, retalls de premsa, esbossos, llibrets i maquetes de falles en les quals han intervingut reconeguts artistes fallers, com ara Regino Mas, Vicente Luna, José Devís, Pepe Puche, Manolo Martín, Ricard Rubert, José Martínez Mollà, Vicente Almela, Víctor Valero, Toni Fornés, Fet d'Encàrrec, Armando Serra, José Ramón Espuig, Ximo Esteve, Armando Serra, Daniel López, Pink Intruder, entre d'altres, a més d'artistes plàstics com Xavier Mariscal, Santiago Sierra o Daniel García Andújar, Óscar Mora o Xavier Monsalvatje.