El Museu d'Història de València acull l'exposició “L’argila de la Mitja Lluna”

Guardar

Museu d'Història de València
Museu d'Història de València

El Museu d'Història de València ha obert aquesta vesprada les portes de l'exposició “L’argila de la Mitja Lluna”, que consta d'una cuidada selecció d'objectes ceràmics islàmics recuperats mitjançant l'activitat arqueològica realitzada en els últims 35 anys. La regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello, ha inaugurat l'exposició temporal que estarà oberta al públic fins al 28 d'abril i ha explicat que «aquesta mostra, que compta amb més de 130 peces, pretén commemorar una exposició de ceràmica islàmica que es va realitzar a la ciutat en 1983, també és un homenatge a eixa generació d'arqueòlegs que van aconseguir recuperar tots aquests materials».

L'exposició fa un recorregut per la ceràmica islàmica de València, des de l'època emiral fins a la conquesta cristiana. És per això, que la mostra es divideix en cinc blocs: emiral, califal, taifa, període nord-africà i l'epigrafia en la ceràmica. Entre les peces foranies destaquen obres de Còrdova, Múrcia, Castelló, Cocentaina, Xàtiva, Dénia, Mallorca i Lleida. Així mateix, entre les peces locals i les foranies s'han trobat coincidències, obrint així alguns dels debats arqueològics d'aquest període històric dels últims anys.

Aquesta mostra té un important component estètic i, a més, hi ha una mostra de textos escrits en la ceràmica. D'altra banda, l'exposició s'acompanyarà d'una sèrie de conferències, activitats complementàries i visites guiades.

ANTECEDENTS ARQUEOLÒGICS

L'interés per la ceràmica andalusina a la ciutat de València va tindre els seus inicis després de la publicació en 1983, per part de l'Ajuntament de València, del primer volum de “La ceràmica islàmica a la ciutat de València”, que va ser acompanyat d'una exposició amb els primers resultats de l'arqueologia urbana. Eixa exposició va ser la primera materialització del llegat cultural de l'Al-Andalus a València i de les primeres de la península Ibèrica.

Tello ha destacat que «els arqueòlegs van ser capaços d'impulsar a molts ajuntaments a fer un treball per dignificar l'arqueologia i posar-la en el seu lloc, a més de fer que es respectaren les restes arqueològiques que fins a eixe moment no havien estat considerats per part de l'administració».

Des d'eixa data, han sigut moltes les novetats i els treballs publicats sobre ceràmica andalusina, recollits en llibres i articles. En l'àmbit valencià, alguns dels pioners han sigut el Museu Arqueològic Provincial d'Alacant (MARQ), el Museu Nacional de Ceràmica “González Martí”, el Servei d'Investigació Arqueològica Municipal de València (SIAM) o la Universitat d'Alacant. A més, amb la recuperació de competències per als serveis municipals d'arqueologia, s'ofereix una oportunitat en virtut del “Reglament de regulació de les actuacions arqueològiques a la Comunitat Valenciana”, aprovat per decret del Consell l'any passat.

Arxivat a:

Destacats