Sí. I ja hem començat. Després de dues dècades de neoliberalisme salvatge, que va posar en perill la sostenibilitat del nostre territori, la majoria del poble valencià va decidir el maig de 2015 votar a forces polítiques compromeses en la lluita contra el canvi climàtic. El resultat va ser que els signants de l'Acord del Botànic van acordar que s'havia de posar fi a un model de governar basat en l'especulació i en el saqueig del territori i altres recursos naturals per a benefici d'uns pocs. Havia arribat el moment de posar-se a treballar per a la ciutadania apostant per la sostenibilitat ambiental com un dels eixos transversals presents en l'acció dels nous governs.
En només dos anys hem vist com s'han assegut les bases per a corregir tot el que és corregible des dels governs autonòmic i municipal. Sota la màxima de pensament global, acció local, totes les polítiques tenen present que hem de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i, al mateix temps, conservar i millorar els nostres ecosistemes (terrenys forestals i zones humides) i terrenys agrícoles, acaronant els sòls, la vegetació i les làmines d'aigua com a embornals de carboni.
Des de la revisió de l'Estratègia Valenciana contra el Canvi Climàtic, que al contrari que l'anterior serà avaluada periòdicament amb indicadors quantificables, fins al canvi radical (des de l'arrel) de les polítiques de mobilitat, forestals, d'espais naturals, de gestió de residus, agrícola i energètica, entre altres, els governs del canvi en el nostre territori han assegut les bases per a complir també amb els objectius dels cims internacionals.
No serà fàcil, perquè el Govern central està decidit a seguir frenant l'impuls de les energies renovables i l'eficiència energètica, i a més l'herència de dues dècades de polítiques neoliberals no es canvia d'un dia per a un altre. I no ens enganyem, hem iniciat la sisena extinció massiva d'espècies en la història de la Biosfera, i si es consuma, haurem consumat la nostra autoextinció. Però, insistisc, si som efectius, podrem frenar-la i seguir vivint ací.
El poble valencià ja està treballant en el camí de la sostenibilitat. Les persones són conscients que aquest és el camí i que no hi ha marxa arrere. De la rapidesa i efectivitat amb la qual es desenvolupen tots els canvis necessaris per a aconseguir els objectius internacionals a nivell global dependrà que estiguem contribuint a donar opcions a les pròximes generacions perquè puguen seguir vivint en aquest planeta.
De moment, la ciutadania valenciana ja ha pres una decisió i està treballant en la senda correcta. Seguim junts el camí?