La història es va repetint des de fa més de dues dècades. Centenars de famílies estrangeres -en la seua majoria jubilats- arriben a Espanya amb la intenció de gaudir d'un retir en el Mediterrani, i adquireixen un xalet en alguna urbanització a cinc minuts de la platja. Més tard descobreixen que en el que realment han invertit és un habitatge il·legal, i comencen els problemes.
A la comarca de València hi ha milers de segons habitatges que tenen el seu origen en una irregularitat urbanística, tantes que sembla que fos un costum de llavors. Els promotors alçaven xalets a tort i a dret mentre que els constructors i els amos confiaven que, tard o d'hora, l'administració pública de torn els donaria el vistiplau.
Les conseqüències d'aquestes pràctiques són encara visibles en moltes d'aquestes urbanitzacions: alguns habitatges estan abandonats, unes altres s'han venut a preu de saldo a nous propietaris i hi ha una falta rellevant de dotacions bàsiques com el clavegueram, la pavimentació o el subministrament d'aigua i llum. És el cas del que ocorre en la localitat de Montroi, la recerca de la qual va ser la primera operació contra la corrupció urbanística que va desenvolupar la Guàrdia Civil i la Fiscalia a la província de València.
Els fets es remunten a la construcció d'habitatges unifamiliars aïllats i en sòl no urbanitzable o rústic fa ja quinze anys en les partides de Las Palomas, Pla Galán, Los Corrales, L'Hospitalet i Les Valletes. Els habitatges estaven executats al marge dels procediments legalment establerts, ja que algunes d'elles es van edificar sobre vials o camins agrícoles i totes mancaven de permisos i llicències en una urbanització inexistent i freturosa de tota dotació o servei públic. Una xarxa corrupta en la qual van participar polítics, empresaris i notaris les van vendre utilitzant com a cimbell un llac o un camp de golf i, finalment, els més de 200 compradors víctimes de l'estafa es van trobar amb cases il·legals a les quals no arribaven l'aigua ni la llum.
Promeses atractives
A les víctimes se'ls va ocultar que les obres d'aquests habitatges estaven autoritzades. En primer lloc, se'ls venia la propietat exclusiva d'una parcel·la, perfectament identificada i aparentment independent i delimitada per quatre punts cardinals, la concreta ubicació dels quals es mostrava segons un plànol particular de la urbanització ja acabada i completament parcel·lada. Per a la construcció, s'exhibien uns models d'edificació estandarditzats i es presentaven les viles amb les dotacions i serveis públics essencials, valent-se a més de diversos reclams com la construcció d'un llac, un camp de golf, un centre comercial, una comissaria de policia i un hotel que ni tan sols constaven en el projecte inicial.El que els va convéncer definitivament de la legalitat de la construcció va ser el "beneplàcit" del llavors alcalde, Francisco Javier Carrión (PP), que fins i tot va participar en la construcció realitzant les obres d'electrificació d'una urbanització.
L'exalcalde va donar aparença de legalitat a les construccions i va promoure l'aprovació del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) el juliol de 2007 que determinaria el caràcter autoritzable de les edificacions, aprovació que es va produir sobre la base d'un falsejament de la realitat existent al moment de la reclassificació.
En realitat, les finques rústiques mancaven de la preceptiva llicència de parcel·lació o de la declaració d'innecessarietat municipal. Com a conseqüència, ni tots els perjudicats van obtenir un habitatge, ni tots els que ho van fer van aconseguir que la mateixa es correspongués amb la qual apareixia documentada en el contracte privat.
Sense solucions ni rectificacions
En total, en la causa de la venda de xalets il·legals de Montroi figuraven 16 processats, entre els quals destacava l'exalcalde Carrión. El ministeri públic li considerava cooperador necessari d'un delicte continuat d'estafa i contra l'ordenació del territori, autor d'un delicte de suborn i d'un altre de falsedat. Demanaven 16 anys de presó per a ell.No obstant això, la sentència de l'Audiència Provincial de València ho va condemnar finalment a un any i 10 mesos de presó i a indemnitzar als perjudicats per les irregularitats urbanístiques del municipi. Les condemnes dels altres implicats van arribar com a molt a dos anys i al pagament de multes. Cap d'ells anirà a presó després d'haver aconseguit un pacte amb la fiscalia.
Però aquesta falta de resposta no afecta solament a la Justícia, sinó també a l'actual administració del municipi. Quan es donaren compte de l'engany, molts dels afectats van abandonar els seus habitatges o les van posar en venda, però molts altres no van tenir una altra opció que quedar-se, com Luc Schroeders. Ell és el President de Associació de Veïns Canya La Murta que han format els afectats per aquesta estafa a la zona de Canya Murta i porta dotze anys vivint en una urbanització en la qual els problemes no paren de créixer.
La seua major preocupació ara mateix és l'electricitat. "Quan es va destapar el cas, l'acord amb Iberdrola es va anul·lar i ens quedem sense llum ni aigua a les nostres cases", comenta. Aquests serveis bàsics els són proporcionats a través de generadors pagats pels mateixos veïns, que gestionen les quotes mensuals a través de l'associació. No obstant això, cada vegada és més urgent el canvi del cablejat o d'altres instal·lacions, que fa dotze anys que no s'actualitzen.
Luc afirma que algunes famílies podrien estar fins i tot en perill a causa d'això. Ens parla d'un matrimoni alemany que té instal·lat un dels pals elèctrics al costat de la seua piscina, i la deterioració del qual "podria fer que caigués a qualsevol moment a l'aigua i ocasionar greus danys". "La situació va a pitjor, i si no canvien les coses acabarem tenint accidents reals", assegura, "i si passa això, qui prendrà la responsabilitat d'aquest problema?". Han traslladat les seues queixes diverses vegades, però porten més de tres mesos sense resposta de l'Ajuntament.