Quin és el vertader problema del Valencia? Des d'Ayestarán hi ha un aspecte transversal que segueix fins a esta època Prandelli que molts veuen amb bons ulls: els gols encaixats.
Si bé Suso va aconseguir a Garay i Mangala en el mercat d'estiu, dos elements amb fortalesa sobretot, les vegades que Alves veu passar el baló cap a les xarxes són bastants, malgrat la seua fama en els dotze passos. El porter és fins ara irreprotxable.
Quan el basc s'asseia en la banqueta era Abdennour (de gran partit davant el Barça) l'home a qui culpar. Amb Cancelo i Montoya compromesos en atac, més el mur entre el francés i l'argentí, ara torna la confusió. On estan les causes si hi ha tan bons jugadors?
Els che pateixen en el crepuscle dels seus duels i en el temps afegit. El gol de Guidetti als 77' el diumenge passat no és casual; no són poques les vegades que el partit s'ha deixat en la segona part. És cert, la davantera ha lliurat parcialment el que li demanen sense Alcácer, però més arrere alguna cosa no funciona bé...
Tanmateix, i encara que semble impopular, el problema més gran no és defensiu. L'equip manca d'un migcamp de contenció. Mario Suárez, en considerar el seu desvergonyiment físic, podria complir eixe rol. Però marca gols, la qual cosa és molt bo però al mateix temps una evidència del problema. Enzo, Medrán i Parejo són homes del centre que miren cap amunt. També ell.
Ara com ara no hi ha algú de la zona que siga més una resistència que una creació. El mercat d'hivern podria revertir esta situació —i si així ho consideren, portar un defensa—, però en mirar les circumstàncies econòmiques i les anades i tornades de Layhoon encara hi ha molt material per a dubtar.
Mentrestant, les jornades s'abalancen unes sobre altres i encara és possible sentir en els bars quin és el vertader problema del Valencia.