Sembla un fet: Paco Alcácer diu que sí al Barcelona després d'una autorització de Lim per a cridar al jugador. Els catalans es van llançar aquesta setmana amb 30 milions d'euros més variables i el davanter ja ha acordat un tracte. En totes aquestes setmanes d'incertesa s'han esperat novetats concretes, i si bé no hi ha res oficial per part de cap dels dos clubs, tants diaris locals com a catalans confirmen la voluntat d'Alcácer. Si hi ha traspàs, a més, arribarien Samper i Munir al Mestalla.
Açò succeeix després de l'ombrívol comportament del futbolista contra Las Palmas (no va poder veure el gol, com si sabera alguna cosa que l'afició no), amb antecedents com el famós sopar de Peter Lim i el “no vendrem a Alcácer” de Layhoon Chan, confirmat per Suso i Ayestarán, unes paraules que, sotmeses a la interpretació que regalen les paraules en el món dels negocis, poden significar que el club no vol vendre-ho, però que si s'anteposa el seu desig, podria ser, un "a lo millor"... Més enllà de les relacions que es trencarien entre l'escut valencianista, l’afició i el jugador, les autoritats del club, així, es llavarien les mans. Tot gràcies a les màgies del llenguatge.
A l’assumpte se suma l'estat paupèrrim d'una defensa que solament podrà constituir-se bé amb fitxatges, que és el mateix que dir diners. El treball dels homes de darrere deixa molt a desitjar i Mustafi no pot fer-ho tot. En el debut se li va veure agitant els palmells, espentant als seus companys cap avant per a remuntar i cap arrere per a defensar, queixant-se per l'arbitratge. Si Alcácer pot decebre a alguns amb la seua partida, l'alemany alegra a uns altres perquè almenys algú diu present en la rereguarda.
Ara com ara, tot indica que l'escena final d'aquesta pel·lícula ja estarà rodada quan es jugue el partit contra el Eibar dissabte que ve a les 19.00 hrs.