[match id=262 template=futbol]
Un partit per a intrèpids en un estadi inescrutable i així ho va interpretar l'esquadra blaugrana, principalment Roger. El pistoler es va batre amb l'exigència que caracteritzava als gladiadors de l'època romana per a capitalitzar una victòria reveladora en el cosmos de LaLiga 1|2|3. L'atacant va desenfundar amb fruïció en sengles ocasions, una especialitat que sembla dominar en esta alba del curs de lliga, per a desactivar a un Mirandés heroic en la resistència fins que les forces van esbiaixar el seu rendiment, en dues accions que van conjugar en el seu naixement amb l'estratègia.
I la fe amb la qual es mou sobre el camp Roger va prologar l'acció que va tancar definitivament l'enfrontament. L'atacant va dominar una pilota que semblava perdut. La decisió que va mostrar li va permetre superar al seu oponent. Va ser el preludi de la diana obtinguda per Jason, que va permetre certificar el vuité triomf de l'exercici i que va l'honor de l'Estadi Municipal de Anduva. Ningú havia sigut capaç de profanar els murs del coliseu del Mirandés. El líder va deixar el seu deixant en un escenari inhòspit i va mostrar amb rotunditat les seues credencials i l'excedent d'arguments que ho sostenen.
És evident que tots els partits premien la victòria amb l'assumpció de tres punts, però sembla irrefutable que, en l'eix de la cronologia que marca el desenvolupament d'una temporada, sorgeixen trobades que compten amb una ascendència específica per la significació i el sentit que adquireixen. El Levante es creuava amb un d'estos partits. Era potser l'instant més oportú per a manifestar les seues virtuts i el perquè del lideratge que ostenta. Gens millor que exhibir les seues excel·lències, i la voracitat amb la qual es manifesta, sobre la gespa d'un feu que mantenia la condició d'irreductible. Eixe aspecte li conferia una aura que calia difuminar. Des d'eixe prisma, cal consignar la severa transcendència del colp de jerarquia que implica el notable triomf conquistat en Anduva. El missatge llançat és inqüestionable.
El Levante no s'acovardeix davant els desafiaments que la competició estableix. I això que el partit va nàixer amb un esglai de dimensions colossals sobre la porteria defensada per Raúl. Álvaro Busts, sense major oposició que la imatge del porter blaugrana, va disparar per sobre de la meta granota quan es mastegava una nova arrencada tràgica. El cronòmetre amb prou faenes havia començat a apaivagar-se i el Mirandés va trobar una esquerda en la rereguarda visitant.
L'acció va poder haver canviat el disseny d'una confrontació intensa, i amb tocs d'electricitat, amb dos equips que no van cessar en la seua voluntat de projectar-se amb virulència direcció cap a les porteries contràries. No va haver-hi treva en el primer acte amb cada bloc apostant per les seues armes i per les seues idees per a intentar neutralitzar al seu oponent. Va marcar el ritme el Mirandés en els minuts inicials, però va temperar les seues emocions el Levante per a tractar de reconduir la situació en un escenari, de tall britànic, que destil·la futbol per tots els seus porus.
Potser una de les virtuts cabdals d'este Levante siga la seua facilitat per a adaptar-se als diferents condicionants que marquen cada repte. Cada trobada exigeix una resposta i el bloc que condueix Muñiz sembla trobar-les. En eixe sentit, podria advertir-se que presenta una capacitat per a assimilar el dictamen de cada envit i convertir-ho en funció dels senyals que va emetent. Hi ha jugades que poden propiciar variacions pel seu sentit.
Campaña va domesticar la pilota en la zona intermèdia del camp, va desarmar al seu rival amb un subtil toc i va connectar amb Morales. L'interior, en trepitjar l'interior de l'àrea local, va emmordassar la pilota per a deixar-ho inerta sobre l'arribada de Roger. El tret del pistoler va xocar en la cama d'un defensor. El Levante mutava el duel i les aproximacions sobre el perímetre defensiu de Sergio Pérez se succeïen. És una evidència que les botes de Campaña atresoren una qualitat infinita. El migcampista va avançar uns metres el seu posicionament cada vegada que el Levante eixia a l'atac.
En eixe espai, per la proximitat amb la meta contrària, la seua exquisida visió de joc pot provocar situacions abruptes per als seus oponents. Lerma i Insa es van convertir en la guàrdia del migcampista andalús. Van fixar els tres vèrtexs d'un triangle màgic que permetia al Levante esquinçar l'elevada pressió de l'equip oponent i mirar fixament els ulls de Sergio Pérez. La velocitat era una arma propícia per a superar les diferents línies establides per la pissarra de Carlos Terrasses. I Jason i Morales es van projectar pels costats per a generar infinitat de dubtes.
Roger va confirmar la superioritat granota en un servei de cantonada i va repetir per a clavar a boca de canó un rebutge sense amo en les proximitats del gol. El partit s'endinsava pel seu capítol definitiu. El Levante va escapar viu després d'un tret de Sangalli que va escopir el pal després d'impactar en els guants forts de Raúl. Adverteixen que la sort també es treballa. El segon gol de Roger va deixar molt tocat al Mirandés. Ja no va haver-hi capacitat de resurrecció. I molt menys després de la diana de Jason, que catapulta al Levante en la classificació.