[match id=216 template=futbol]Ancorat a la línia mitjana, potser l'hàbitat en la qual millor funciona, amb la finalitat de dotar d'estabilitat al col·lectiu, no sembla molt oportú deixar pensar a Lerma quan s'acosta als voltants de l'àrea contrària. Ho va demostrar amb fets en el xoc que va mesurar al Levante i al Mallorca en Orriols.
La nit va adquirir espessor quan va contactar amb l'esfèric en vorejar l'àrea de l'entitat mallorquinista encara que alguna cosa escorada sobre el perfil esquerre de l'atac granota. Lerma va domesticar el baló i es va traure una fuetada seca i dur que va cercar l'esquadra de la meta defensada per Becerra. L'esfèric en el seu vol va traçar una diagonal letal. L'acció del porter balear va ser estèril.
És possible que Muñiz cercara més consistència i potència en l'eix de la medul·lar amb l'aposta pel jugador colombià en l'inici del segon capítol del joc. La veritat és que a més de múscul i d'esforç va trobar la ruta de la seda que condueix al gol. Lerma va mutar la dinàmica d'un partit una miqueta enrevessat des del seu mateix naixement.
Va ajudar Chema amb un cop de cap inapel·lable que va minimitzar la diana que abans de la primera quart d'hora havia aconseguit Ansotegi. El Levante va tornar a superar una situació repleta d'adversitat en un nou exercici de fe i de supervivència. Es tracta d'una destinació que li acompanya en les últimes setmanes de la competició de lliga.
El líder va tirar de galons i de qualitat per a consignar la cinquena victòria consecutiva en el Ciutat, que li permet aferrar-se amb força al lideratge de LaLiga 1|2|3. La seua obstinació és incorruptible i commovedora. L'esquadra granota se sent invulnerable quan salta al verd del feu d'Orriols. Ningú pot lligar-li i doblegar-li. No hi ha cadenes. Ni tan sols després de veure's en desavantatge en el lluminós poc després de començar la batalla.
El partit tornava a sorgir arestós com va esdevenir la passada setmana a Almeria o fa quinze dies en el Ciutat enfront del Real Valladolid. Hi ha trobades que naixen des de la malenconia. L'estratègia balear va propiciar que les torres defensives del grup que condueix Fernando Vázquez feren dos passos al capdavant per a envoltar la porteria de Raúl. Ansotegi va saltar alliberat de qualsevol marca per a fustigar la xarxa del porter granota. Tornar a començar amb un baixó anímic. No obstant això, el Levante se sent fort i segur. No fa falta que conjugue amb la seua millor versió per a mostrar les seues credencials.
En eixe sentit, el compromís del col·lectiu i la fe en les seues opcions li guien cap a la victòria i li permeten superar totes les adversitats que sembren de dubtes cada confrontació. La seua confiança sembla il·limitada.
En perspectiva, potser caldria ressaltar dos moments claus per a decantar el sentit de la cita de lliga. El gol de Chema, també en una acció de laboratori, va condensar l'exquisitat i la celeritat de la resposta local. El colp mallorquinista no va atordir a l'equip de Muñiz, encara que durant bona part del primer acte el baló va ser propietat exclusiva dels futbolistes forans que ho van aconseguir amagar i allunyar de la mirada blaugrana.
En eixa fase del joc Moutinho tocava amb clarividència imposant el tempo i la seua classe. El tret de Jefferson Lerma va demostrar la metzina que amaguen les botes dels jugadors blaugranes. La qualitat es converteix en un factor diferencial que permet mudar tendències. Es tracta d'una màxima en la disciplina del futbol.
El líder acostuma a afrontar partits complicats de domesticar. El factor emocional sembla aliar-se amb els seus rivals. La motivació d'enfrontar-se al grup que marca el ritme de la competició es converteix en un esperó i comporta un plus de perillositat que l'esquadra del Levante ha de manejar.
Va succeir en diversos períodes del partit, principalment en la seua etapa final amb el Mallorca bolcat sobre la meta de Raúl tractant d'agarrar-se a un duel que se n'anava. Potser en línies generals al Levante li faltara fluïdesa i solidesa per a governar la trobada íntegrament, però li sobra talent i també voluntat.
Eixa obstinació i eixa tenacitat, que envernissen un esperit indòmit, li van portar a no claudicar després del gol de Ansotegi i a regirar-se amb feresa tal com va ocórrer davant el Valladolid o Almeria, per a agafar un nou triomf que realça la seua imatge en la classificació.