Podria advertir-se que les fulles del calendari no s'han desplegat; és a dir, seria lògic, i fins i tot necessari, remarcar que la Lliga travessa per un estadi inicial i que, en realitat, en el Ciutat s'oferien tres punts que cal comptabilitzar dins d'un cicle global compost per 126 punts derivats de multiplicar del valor de la victòria pels quaranta-dos partits que integren la seqüència de lliga, però també caldria reconéixer que el Llevant no va guanyar un enfrontament qualsevol davant el Reial Saragossa.
En eixe sentit el Ciutat dirimia un xoc entre colossos en el marc de la categoria de Plata. Era un partit amb força. Els nombres s'encarregaven de realçar aquesta tendència. Tant el Saragossa com el Llevant havien calcat la seua fulla de ruta en el naixement de la competició després d'aniquilar dos rivals i extraure una igualada. Amb set punts els dos oponents compartien espai en l'àtic de la classificació. El líder, l'esquadra aragonesa, i el seu més immediat perseguidor, el bloc blaugrana, tornaven a l'escena de LaLiga 1|2|3 en el marc del feu d'Orriols. D'ací el valor i la transcendència del convincent triomf dels pupils de Muñiz. Sobredosi d'autoestima davant un igual. El Llevant va disputar setanta minuts primorosos. En eixe punt del relat de la confrontació va aconseguir minimitzar al Reial Saragossa fins a reduir-ho a cendres.
El Llevant va exhibir un catàleg de virtuts molt profund que li va permetre governar l'enfrontament de nord a sud i d'est a oest. Per moments no va haver-hi més notícies que les fonamentades pel col·lectiu granota intens davant un rival al qual va doblegar. Va ser un Llevant de vertigen que als cinc minuts ja dominava el duel després de la diana de Jason i que va mostrar una envejable capacitat de resposta per a anul·lar el golàs de Lanzarote. Reacció i caràcter per a recompondre la situació. Roger i Campaña van estripar la confrontació.
El conformisme no va amb el bloc de preparador asturià. A eixa altura del duel la victòria semblava del tot innegociable. Roger havia sumat el quart gol des dels onze metres i el Llevant seguia reduint al seu oponent amb la fe d'un croat com si el marcador no fora d'acord amb el que estava ocorrent sobre el verd.
La intensitat és un aspecte que mai declina. En realitat es tracta d'un senyal d'identitat que Muñiz sembla haver-hi tatuat en la pell dels jugadors. Eixe component és del tot innegociable. I genera una manera d'entendre el futbol i de sentir-ho també. El Llevant pot turmentar la psique dels seus contraris perquè es comporta com un martell que li va colpejant amb virulència fins a aniquilar-ho. El seu desplegament físic i mental és vigorós. Ningú para de córrer i ningú menysprea desplegar un esforç tan generós com cooperatiu. El Llevant amalgama talent i sang. El Llevant va arrancar el partit amb la fúria d'un raig devastador. Morales assumia galons per la part esquerra de l'atac i Jason secundava els seus moviments sense perdre-ho de vista. L'atacant madrileny va esquinçar la defensa forana amb un formidable canvi de ritme. El seu tir va xocar amb Irureta encara que la pilota va caure als peus de Jason. La graderia va celebrar amb profusió el tant. El colp semblava contundent, però el Zaragoza va demostrar que no necessita conjugar amb el futbol per a celebrar el gol. Lanzarote va ajustar la pilota a l'esquadra de Remiro en un llançament des de la vora de l'àrea. Es tracta d'una de les especialitats que adornen el seu currículum.