Se sabia que el debut tindria vertigen, però no tot el que va tenir. 37000 aficionats van veure com va esclatar el Mestalla al cap de 6 minuts quan s'obria el marcador amb una cabotada de Santi Mina després d'un córner molt bé col·locat de Dani Parejo. Les coses apuntaven bé, però van acabar malament. Aquesta acció de l'1-0 confirmava com de bé funcionaven els valencianistes a dalt, amb un Gayà que pujant per la part esquerra va causar estralls en la defensa canària. No obstant això, no els suficients estralls.
Si bé en el primer temps el València va dominar el partit, el gol de Liveja als 15’ va reviure els fantasmes d'una defensa improcedent i va començar a marcar el to del partit aconseguint l'empat 1-1. Solament van bastar quinze minuts més perquè Las Palmas es posara a dalt amb un 1-3: primer amb un controvertit penal —molt mal arbitratge el de Garrido, en tot cas— convertit per Vera després de falta de Cancelo, als 25’, i un gol de cap de Kevin Prince Boateng, nou fitxatge canari, als 31’.
Amb això la moral podia enfonsar-se completament i no va anar així, perquè de nou va aparéixer Santi Mina dos minuts després per a fer el seu segon gol en Lliga i realitzar el momentani 2-3. Amb un Gayà molt inquiet per esquerra, pujant i baixant, el València buscava i buscava. Mentrestant, Cancelo s'equivocava i Abdennour feia el propi, imprecís, imprecís i imprecís.
Va arribar el segon temps i es podia pensar en les eventuals paraules d'Ayestarán en el vestuari: atacar sense treva per a trencar la porteria de Las Palmas i remuntar. Va entrar Mustafi per Vezo, una espècie de senyal que no deixarà l'equip, però no va ser suficient per a recolzar en la defensa encara que ho va fer prou bé. Cada vegada que arribaven Las Palmas hi havia perill en la porteria de Ryan… una defensa massa frèvola en els primers minuts del segon temps i, per què no, en el partit sencer.
Si bé Dani Parejo creava amb insistència i Medrán buscava el baló, Alcácer no responia, desanimat com en el partit contra la Fiorentina en el Trofeu Taronja. Santi Mina seguia intentat. Els blanquinegres volien atacar i ser agressius, però l'efectivitat s'estranyava moltíssim.
Així, Las Palmas es va situar en la seua àrea després de les estretes del València. Als 65’ va entrar Bakkali per Martín Montoya, amb molta força encara que no la suficient per a fer la diferència. Així van transcórrer els minuts, un atac darrere l'altre del València i sense gols. El 2-3 seguia pesant en l'estadi fins als 88’, que tot es va confirmar. Livaja va aprofitar un contracolp que va fer el 2-4 per a Las Palmas amb una defensa desconcentrada i un àrea pràcticament deserta.
En el seu debut, l'equip de Ayestarán va pagar amb gols en contra la irresponsabilitat econòmica i esportiva de no assegurar fitxatges en la defensa amb la Lliga ja iniciada; del seu atac, excepte la ineficàcia, no hi ha molt a dir. Las Palmas, per la seua banda, va jugar intel·ligentment i es porta a casa quatre gols que no es pensaven en un partit en el qual els locals van dominar sense efectivitat.
Dissabte que ve el València visita al Eibar i tractarà de revertir aquest mal començament.