Bernardo España, conegut mundialment com Españeta, penja les botes després de 55 anys dedicats al València Club de futbol. Serà dissabte que ve 13 d'agost quan el club Che reta homenatge al seu lleial responsable assistent. Españeta serà l'últim home a sortir al camp durant l'acte de presentació de la plantilla per a la pròxima temporada. A més, el València CF lliurarà a l' emblemàtic treballador una placa commemorativa doncs ja se li va atorgar la insígnia d'or i brillants.
Nascut l'1 de maig de 1938, Bernardo España Edo va començar al món del futbol sent un xiquet, jugava al barri de Russafa i tenia un excel·lent domini del baló. La seua posició era la d'extrem dret i al costat dels amics van formar l'equip de "La colmena" a la Finca Roja. Donada la seua progressió Bernardo somiava, com ell mateix explica en el llibre de Federico Chaine titulat 'Españeta', amb poder entrar en la pedrera del València Cf però un accident de moto al costat del seu germà Juan li va privar d'este somni en trencar-se el tendó d'Aquil·les. Segons recorda Españeta en el llibre "des d'este moment em vaig proposar, fermament, ser assistent del València". I vaja si ho aconseguiria. Va començar d'arreplegapilotes en els entrenaments del CD Mestalla i gràcies a la seua excel·lent labor va ser quan Ricardo de la Verge va passar a ocupar el lloc d'assistent cap quan el València CF va fitxar a Españeta per al primer equip. En la temporada 68/69 el seu contracte va passar a ser fix i es va convertir, després de 55 anys, en el millor fitxatge de la història del club che.
Quan es va editar el llibre de Federico Chaine en 2003, Españeta li reconeixia que tenia pensat jubilar-se en 2005 però que ho faria progressivament per no deixar esta addició de cop doncs podria resultar un canvi molt gran i perjudicial. "Tinc pensat retirar-me feia l'any 2005. És el tope que m'he fixat per començar a gaudir de més hores al costat de la meua dona i viatjar per tota Espanya, de nord a sud i d'est a oest però en pla turista i no com a encarregat del material del València, la qual cosa no em dóna temps a conéixer gens. M'agradaria seguir a l'equip com un aficionat més des de la graderia sabent que el meu cicle s'ha completat", explica el mateix cap d'assistents en un dels últims capítols del llibre. A partir d'ara viatjarà com a turista i serà un aficionat blanquinegre més però la seua llegenda està escrita amb lletres d'or en la història del València Cf.