La sala d'exposicions de l’Espai acull Lo que queda, de Miguel Ponce. La mostra, que es va inaugurar el divendres a la vesprada i que pot visitar-se fins al 8 de juny, al·ludeix a tot allò que succeeix entre les quatre parets de l'estudi de l'artista, la qual cosa metafòricament parlant seria la seua pròpia ment. Ponce utilitza la pintura com a eixida cap a cap lloc, o més aviat cap a un laberint. Aquest laberint està replet de preguntes i silencis, d'infinits començaments i de fragments inacabats que ens transporten a diferents llocs.
En aquesta exposició, l'autor ens mostra una sèrie de pintures abstractes, repletes de missatges ocults mitjançant textos il·legibles. Les referències pictòriques que utilitza provenen principalment de l'espai urbà i de l'escriptura. Aquestes referències li serveixen per a investigar i aprofundir en certs temes com l'ocult, l'erosió, l'atzar o el residu, permetent-li accedir a la pintura des d'una perspectiva diferent. Treballa a partir de materials com la pintura acrílica, l'aerosol, i altres processos que li permeten manipular la pintura de manera intuïtiva. Els diferents processos utilitzats en l'execució de les obres converteix a la pintura en una imatge residual que vol parlar tant del nostre temps com de si mateixa.
Miquel Ponce (València, 1997) treballa en l'àmbit de la pintura abstracta, a partir de referències de l'espai urbà, de l'individu i l'escriptura. La seua obra reflexiona sobre la influència de la imatge i la pintura com mig artístic en la societat actual. Ha estudiat el grau de Belles arts a la Universitat Politècnica de València i ha realitzat diverses exposicions col·lectives com la 3a Biennal Ciutat Vella Oberta (2017), Q-art Festival de les Arts de Quart de Poblet (2018) o A contra corrent, Fundació La Posta (2018). En l'últim any ha guanyat el segon premi de pintura en el XIV concurs de pintura i fotografia de la UPV i ha cursat una beca Erasmus en la Technological University of Dublin.