Els Consells Escolars voten el valencià com la principal llengua en el 54% per a iniciar el curs 2019/2020

Aquest nou curs el nou model estarà present en tot infantil i primària després del procés d’elecció dels centres, en el qual participen personal, professorats, pares i alumnes

Guardar

mislata_colegios_publicos
mislata_colegios_publicos

Dilluns que ve els escolars de la Comunitat Valenciana començaran el nou curs escolar 2019/2020. Es tracta d'un curs en el qual entra en vigor la Llei de Plurilingüisme aprovada pel Govern del Botànic l'any passat; un nou model en el qual els diferents actors dels centres han triat establir el valencià com a llengua principal en el 54% de les escoles.

S'ha triat mitjançant un procés de democràcia representativa en el qual es trien els percentatges de castellà, valencià i anglés, amb mínims establits. Un model que per al PP és un intent de "catalanitzar" i "imposar" el valencià com a llengua única, encara que cap de les dues llengües pot tindre menys d'un 25% d'hores lectives.

Els populars van anunciar, l'agost passat, una bateria d'iniciatives i Proposicions no de llei per a "contrarestar els atropellaments del Botànic" en matèria d'educació. Segons asseguren, la Generalitat Valenciana, governada per PSPV, Compromís i Unides Podem, tracta d'"imposar un sistema educatiu únic" que, asseguren, han "calcat" del model català. Encara que la Llei de Plurilingüisme estableix que ha d'haver-hi un mínim de 25% d'hores lectives per al valencià i el castellà -i entre un 15 i 25% per a anglés-, argumenten que des del Govern intenten que "l'única llengua que s'estudie siga el valencià". Una cosa il·legal segons la legislació.

Ja llavors, la portaveu d'educació del PP en les Corts, Beatriz Gascó, va assenyalar com a alarmant la "reducció al 25% de les hores lectives en castellà". No obstant això, segons les dades que va presentar la Conselleria d'Educació i que disposa el PP, només un 8,64% dels centres han mantingut el mínim en llengua castellana. En canvi, un 33,68% han triat el castellà com la llengua amb més presència lectiva -45% o més-.

La distribució per províncies de la llengua majoritària en els centres es correspon amb la realitat lingüística d'aquestes. A Castelló, la província amb més valencianoparlants, un 78,7% han triat aquesta llengua com a majoritària, enfront del 12,43% de castellà. A València, a 'mig camí', el 57,77% valencià i el 27,44% castellà. A Alacant en canvi, la província amb menys valencianoparlants, el castellà és la principal llengua en el 51,76% dels centres, i el valencià en el 38,12%.

Procés d'elecció

Tots aquests percentatges no s'han decidit mitjançant "imposició", sinó que es va obrir un procés participatiu dins del principal òrgan de govern els centres, el Consell Escolar. En ell participen el director o directora, els caps d'estudis, el regidor encarregat, el professorat, pares i mares, personal d'administració, secretariat i fins i tot alumnes _-amb veu però sense vot-.

En un centre de nou unitats -classes d'infantil i primària-, per exemple, en el consell tindran vot el director o directora, el cap o cap d'estudis, el regidor o regidora, sis professors, una persona d'administració, un altre de secretariat i set pares i mares -un d'ells designat per l'AMPA-. Així, 18 vots en els quals una majoria simple serveix per a prendre decisions -en cas d'empat, el vot del President compta doble-.

Per a triar un model lingüístic o un altre, en cas que votaren tots amb aquest exemple, serien suficients 10 vots a favor -el 55,5%-. Des de la Conselleria, no obstant això, van celebrar que en la majoria de centres de la Comunitat aquests es van aprovar per una majoria de 2/3 -en l'exemple, mínim 12-. Segons Conselleria, "en el 97% dels casos els Consells Escolars ho han aprovat" per aquesta majoria. A València, en un 99,2% dels casos.

Exemple a Europa

El nou model lingüístic de la Comunitat, molt criticat per PP, Ciutadans i la ultradreta de Vox amb arguments semblants, ha sigut d'interés pels òrgans europeus. Vicent Marzà, el Conseller d'Educació, va assistir convidat a un acte organitzat per la Direcció General d'Educació, Joventut, Esport i Cultura de la Comissió Europea; allí va parlar del nou model valencià com a exemple per a "reflectir la realitat social", en establir un mètode perquè els diferents actors de l'educació decidisquen el seu model lingüístic.
Destacats