L'Escalante radiografia la nostra història contemporània a través de 4 relats en el seu Teatre de la Memòria

La diputada de Teatres, Glòria Tello, destaca el paper de la dona en la programació del pròxim mes d'octubre, emmarcada en aquest cicle

Guardar

teatro escalante encendidas
teatro escalante encendidas

L'Escalante puja el pròxim octubre a l'escenari del Teatre Principal quatre relats teatrals dins del cicle de ‘Teatre de la Memòria’. “Una programació en la qual la dona és la protagonista”, segons explica la diputada de Teatres, Glòria Tello.

Cactus Teatre presenta Història d'una mestra, l'adaptació teatral de la novel·la de Josefina Aldecoa; Hongaresa de Teatre realitza en Enceses un recorregut vital d'Espanya a través de la figura de la poeta Paca Aguirre; La Phármaco balla la Memòria de la malenconia de l'escriptora María Teresa León en Una gran emoció política; i Teatre del Penya-segat aborda en La geometria del blat la importància de cuidar els vincles amb el passat.

La història escrita per dones

Adaptació teatral de la novel·la homònima de Josefina Aldecoa, Història d'una mestra, produïda i interpretada per Paula Llorens sota la direcció de Gemma Miralles, narra la vida d'una mestra d'escola durant els anys vint i fins al començament de la Guerra Civil. “La nostra intenció era retratar l'important paper que va tindre l'ensenyament durant la II República i els anys previs a aquesta, una de les èpoques més brillants de l'educació al nostre país. Però, sobretot, retratar la història d'una dona que va tindre com a gran vocació la docència”, explica la companyia Cactus Teatre.

En aquest monòleg, Gabriela López s'endinsa en la golfa de la seua memòria, on habiten els records del seu passat com a mestra. A través de la seua evocació coneixerem els costums als pobles espanyols, el caciquisme, les escoles de les zones rurals, la societat dividida en dos bàndols i alguns dels personatges i esdeveniments més importants de l'Espanya de principis del segle XX. Un espectacle que ret homenatge als mestres que van lluitar per a educar aquest país en una època de pobresa, ignorància i opressió, i que podrà veure's el pròxim 3 d'octubre en el Teatre Principal.

Paca Aguirre

La vida i l'obra de la poeta alacantina Paca Aguirre són la matèria primera de l'últim muntatge de la Companyia Hongaresa de Teatre, Enceses, que pujarà a l'escenari valencià el 4 d'octubre. Un emotiu diàleg entre teatre i poesia protagonitzat per Lola López, qui està acompanyada en directe per una de les màximes figures de la guitarra en l'àmbit nacional i internacional, el mestre José María Gallardo del Rei, i la veu flamenca de Paco del Pou, tots dos artistes amics íntims de la poeta.

“No crec que siga necessari reivindicar-la, només conéixer-la, llegir-la i escoltar-la per a aprendre d'ella i gaudir amb el seu immens cabal de saviesa poètica i de la vida”, assenyala López, qui a més d'actuar en la peça, signatura la dramatúrgia a partir de la inabastable producció d'Aguirre, Premi Nacional de Poesia i Premi Nacional de les Lletres, entre molts altres.

La biografia de l'escriptora, que va morir aquest passat mes d'abril, és en el seu conjunt una radiografia d'Espanya des dels anys trenta fins a la nostra actualitat. La poeta va viure els primers anys de la II República, l'exili en esclatar la Guerra Civil, la presó i l'execució del seu pare a garrot vil, la postguerra i, finalment, l'esperançada arribada de la democràcia. En la seua trajectòria va conéixer a escriptors com Buero Vallejo, José Hierro, Ernesto Sábato, Julio Cortázar o Mario Benedetti. A tots ells es fa referència en Enceses.

Una gran emoció política

Produïda pel Centre Dramàtic Nacional i La Pharmaco, Una gran emoció política està inspirada per la seua part en una altra de les grans figures femenines de la nostra literatura, María Teresa León, i la seua autobiografia Memòria de la malenconia. Una proposta dirigida per Llum Arques i Abraham Gragera, que el públic valencià podrà veure el 5 d'octubre. Una obra de dansa amb música en directe amb el qual la companyia s'ha proposat “ballar la complexa personalitat de l'autora, la seua delicada sensibilitat i la seua compromesa visió del món”.

I tot això, “sense pretensions historicistes, sinó amb la intenció de revelar l'arquetípic i universal d'aquells esdeveniments, d'encarnar aqueixa emoció política que espenta a un poble a creure en el seu dret a intervindre en la història del seu país, com si el futur d'aquest li pertanguera. Aqueixa emoció que els desastres del segle XX, les guerres, els totalitarismes i les seues conseqüències han deslegitimat”.

Geometria del blat

Finalment, el cicle de Teatre de la Memòria de l'Escalante acollirà també en el Principal el 6 d'octubre La geometria del blat, una producció de Teatre del Penya-segat amb dramatúrgia i direcció d'Alberto Conejero. Com revela el dramaturg, l'obra parteix d'un record de joventut que la seua mare va compartir amb ell i que “transformat per la imaginació es va convertir en un record propi, tan real com el contrari”.

La geometria del blat “és un viatge de nord a sud, de sud a nord, d'ara al passat, i del passat a ara. Una història de trànsits i transicions entre temps, espais, llengües i formes d'estimar. I de fons les últimes mines de plom entre els olivars. Un intent de començar novament i de continuar junts. Perquè el vincle mai desapareix i sempre som a temps de cuidar-lo”. Un relat marcat pel silenci en el qual els personatges mantenen una tibant calma.

Destacats